Polítiques sanitàries i igualtat entre dones i homes

Autors/ores

  • Tasia Aránguez Sánchez Universidad de Granada

DOI:

https://doi.org/10.1344/rbd2019.0.20027

Paraules clau:

mainstreaming, polítiques sanitàries, gènere, dones, igualtat, cures, medicalització, transversalitat

Resum

El mainstreaming és una estratègia institucional de l'Organització Mundial de la Salut que té la finalitat d'implementar la perspectiva de gènere en les polítiques públiques dels Estats. La Declaració de Madrid (2001) constitueix un document clau en relació amb el mainstreaming en les polítiques sanitàries que palesa el pas d'una concepció de la salut com a absència de malaltia a una que té en compte els condicionants socials. Alguns dels condicionants socials que afecten la salut de les dones són la divisió sexual del treball, els ideals de bellesa, l'economia de mercat i la contaminació ambiental. L'objectiu del present article és emfatitzar la necessitat que les polítiques sanitàries, d'acord amb el mainstreaming, tractin de remoure aquells factors socials (com les violències de gènere) que incideixen sobre la salut de les dones i que, per tant, han de considerar-se com un afer de salut pública.

Biografia de l'autor/a

Tasia Aránguez Sánchez, Universidad de Granada

Contrato posdoctoral de investigación y docencia en el Departamento de Filosofía del Derecho de la Universidad de Granada.

Descàrregues

Publicades

2018-05-29

Com citar

Sánchez, T. A. (2018). Polítiques sanitàries i igualtat entre dones i homes. Revista De Bioética Y Derecho, (43), 179–192. https://doi.org/10.1344/rbd2019.0.20027