Per què encara no mengem insectes: marc legal en la Unió Europea

Autors/ores

  • Marina Pino Cebrián Graduada en Ciencia y Tecnología de los Alimentos por la Universidad de Barcelona (UB); Máster en Alimentación, Ética y Derecho (UB).

DOI:

https://doi.org/10.1344/rbd2018.1.20375

Paraules clau:

legislació europea, insectes comestibles, entomofàgia, seguretat alimentària, alimentació no convencional, nous aliments

Resum

Els insectes es consideren un aliment inusual a Europa, però no en altres regions del món. Aquest consum inexistent es produeix a causa de l'aversió cultural cap a ells i a la falta d’una legislació comunitària que ho contempli. Per esclarir la situació de la comercialització de grills fregits enters, s’exposen dues situacions diferents en un mateix cas pràctic: la venda d’aquests insectes l'octubre de 2017 i el gener de 2025. En la primera situació, els grills no poden comercialitzar-se a causa del buit legal existent en la legislació comunitària i en l’espanyola, mentre que l'any 2025 seran considerats com aliments nous que podran comercialitzar-se. Així i tot, calen normatives complementàries que facin referència a la seva qualitat i seguretat alimentària.

Descàrregues

Publicades

2018-02-19

Com citar

Pino Cebrián, M. (2018). Per què encara no mengem insectes: marc legal en la Unió Europea. Revista De Bioética Y Derecho, (42), 311–341. https://doi.org/10.1344/rbd2018.1.20375

Número

2018: Núm. 42 - mar - Dossier sobre alimentació, ètica i dret, coordinat per M.J. Plana

Secció

Des del Màster

Llicència

Licencia de Creative CommonsEls/les autors/es conserven els drets d'autoria dels articles i autoritzen la Universitat de Barcelona a publicar-los en la seva Revista de Bioética y Derecho i a incloure'ls en els serveis d'indexació i abstracts, bases de dades acadèmiques i repositoris en els quals participa la revista. Els treballs publicats en la Revista de Bioètica i Dret estan sota la llicència Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0 Internacional (by-nc-nd 4.0), que permet compartir l'obra amb tercers, sempre que aquests reconeguin la seva autoria, la seva publicació inicial en aquesta revista i les condicions de la llicència. No es permet un ús comercial de l'obra original ni la generació d'obres derivades.