La ètica de la ignorància (i de la incertesa) i la iatrogènia, un problema de salut pública
DOI:
https://doi.org/10.1344/rbd2019.0.27782Paraules clau:
ignorància, incertesa, ètica, prudència, atrogèniaResum
La iatrogènia és, actualment, un dels principals problemes de salut pública, que acostumem a atribuir exclusivament a errors i negligències, menyspreant l'exagerat intervencionisme sanitari a causa del consumisme i també negant la ignorància i amb poca tolerància de la incertesa. La consideració dels dubtes i de les equivocacions des d'una perspectiva ètica pot contribuir a la millor comprensió i prevenció dels danys associats a la pràctica mèdica i sanitària mitjançant la promoció de la prudència com a valor essencial de qui ha de prendre decisions sobre la salut i les malalties de les persones i les comunitats.Referències
[1] Segura A, Giner V. El consumo sanitario inapropiado y la trivialización de la medicina. Aten Primaria 2013; 45: 247-7.
[2] Gérvas J, Hernández Aguado I. Ética y salud pública. El caso de la gripe A (H1N1), 2009-2010. Gestión Clín Sanit. 2011;13:123-27. Accesible http://equipocesca.org/etica-y-salud-publica-el-caso-de-la-gripe-a-h1n1-2009-2010/ Consultat el 9 de gener de 2019.
[3] Calman K. The 1848 Public Health Act and its relevance to improving public health in England now: Br Med J 1998; 317: 596-8.
[4] Sass HM. Fritz Jahr's 1927 concept of bioethics. Kennedy Inst Ethics J. 2007;17:279-95.
[5] Potter, Van Rensselaer. Bioethics: Bridge to the Future. New Jersey: Prentice Hall, 1971
[6] Coughlin SS, Etheredge GD, Metayer C, Martin, Jr SA. Remember Tuskegee: public health student knowledge of the ethical significance of the Tuskegee Syphilis Study. Am. J. Prev. Med. 1996; 12:242–6.
[7] Office for Human Research Protections. The Belmont Report 1978. Accessible a: https://www.hhs.gov/ohrp/regulations-and-policy/belmont-report/index.html
[8] Gostin LO. Public health, ethics, and human rights: a tribute to the late Jonathan Mann. J Law Med Ethics. 2001;29:121-30.
[9] Callahan D, Jennings B. Ethics and Public Helath: Forging a strong relationship. Am J Public Health 2002; 92: 169-76.
[10] Kass NE. An ethics framework for public health. Am J Public Health 2001; 91: 1776-82.
[11] Upshur RGA. Enhancing the Legitimacy of Public Health Response in Pandemic Influenza Planning: lessons from SARS. Yale J Biol Med. 2005 Oct;78(5):335-42.
[12] Bleuer E. Lehrbuch der Psychiatrie. Berlín: Springer, 1916. Hi ha traducció espanyola a Espasa CAlpe, 1967.
[13] Ishikawa H, Ohtsuka H, Aoki M. Iatrogenic disease in General medicine. Psychosomatics 1966; 7: 131-8
[14] JCAHO: Sentinel events, June 6. 2000. Accessible a: http://www.jcaho.org. Consultat el 9 de gener de 2019.
[15] Garrouste-Orgeas M, Philippart F, Bruel C, Max A, Lau N, Misset B. Annals of Intensive Care 2012, 2:2-9.
[16] Makary MA, Daniel M. Medical error-the third leading cause of death at US. BMJ 2016;353:i2139 doi: 10.1136/bmj.i2139.
[17] WHO. patient safety. Accessible a: http://www.euro.who.int/en/health-topics/Health-systems/patient-safety/data-and-statistics. Consultat el 9 de gener de 2019.
[18] Ministerio de Sanidad, Servicios Sociales e Igualdad. Estrategia de Seguridad del Paciente 2015-2020. Madrid: Ministerio de Sanidad, Servicios Sociales e Igualdad. 2016. Accessible a:
https://www.seguridaddelpaciente.es/resources/documentos/2015/Estrategia%20Seguridad%20del%20Paciente%202015-2020.pdf. Consultat el 9 de gener de 2019.
[19] McIntyre N, Popper K. The critical attitude in Medicine: the need for a new ethics. BMJ 1983; 287: 1919.
[20] Backaër N. A short history of mathematical population dynamics. London: Springer-Verlag 2011: 21-30.
[21] Robbins H. Review: A. Wald, Statistical decisions functions. Bull. Amer. Math. Soc. 1951; 57 (5): 383–384.
[22] Tversky, A., Kahneman, D. (1981). The Framing of Decisions and the Psychology of Choice. Science, 1981; 211: 453-8.
[23] Gigerenzer G. Rationality for mortals. How people cope with uncertainty. Oxford University Press, 2008: 65-80.
[24] Lundblatt N. Towards an Ethics of Ignorance? Oxford Internet Institute. https://www.oii.ox.ac.uk/videos/towards-an-ethics-of-ignorance/. Consultat el 9 de gener de 2019.
[25] Vitek B. (ed) The Virtues of ignorance: Complexity, Sustainability, and the Limits of Knowledge. University Press of Kentucky. 2008.
[26] Zuradzki T. Ethics and Uncertainty: The Guest Editor’s Introduction. Diametros 53 (2017): 1–5 doi: 10.13153/diam.53.0.1097.
[27] Ghosh AK. Understanding medical uncertainty: a primer for physicians. JAPI 2004; 52: 739-42.
[28] Domen RE. The ethics of ambiguity: Rethinking the role and importance of uncertainty in Medical Education and Practice. Academic Pathology 2016; 1-7.
[29] Merill JM, Camacho Z, Laux LF, Lorimor R, Thornby JL, Vallbona C. Uncertainties and ambiguitie: measuring how medical students cope. Med Edu 1994; 28: 316-22.
[30] Han PKJ, Klein WMP, Arora NK. Varieties of uncertainty in health care: a conceptual taxonomy. Med Decis Making 2011; 31: 828-38.
[31] Bhise V, Rajan SS, Sittig DF, Morgan RO, Chaudhari P, Singh H. Defining and Measuring Diagnostic Uncertainty in Medicine: A systematic review. J Gen Intern MEd 2017; 33: 103-15.
[32] Wellbery C. The art of Medicine. The value of medical uncertainty. Lancet 2010; 375: 1686-7.
[33] Kohn LT, Corrigan JM, Donaldson MS (eds).To err is human. Washington (DC): National Academies Press; 2000.
[34] Benjamin CG. Addressing medical errors: the key of a safer health care system. Physician Exec. 2000;26:66-7.
[35] May T, Aulisio MP. Medical malpractice, mistake prevention and compensation. Kennedy Institute of Ethics Journal 2001; 11: 135-46.
[36] Weingart SN, Wilson RMcL, Gibberd RW, Harrison B. Epidemiology of Medical Error. BMJ 2000; 320: 774-7.
[37] Daut-Leyva J. Karl Popper: el error médico y la ética médica. El decálogo ético de Popper. Arch Salud Sin 2011; 5: 19-22.
[38] Schubert C, Winslow G, Montgomery S, Jadalla A. Defining failure: The language, meaning and ethics of medical error. Int J Humanities and Social Science 2012; 2: 30-42.
[39] Pinkus RLB. Mistakes a social construct: an historical approach. Kennedy Institute of Ethics Journal 2001; 11: 117-33.
[40] Enkin MW. The seven stages of ignorance. Birth 2008; 35: 169-70.
[41] Grupo de trabajo SESPAS/OMC Iatrogenia: análisis, control y prevención. Documento del grupo de trabajo SESPAS—OMC sobre iatrogenia. 22 de junio 2017. Accessible a: http://sespas.es/2017/09/06/presentacion-del-informe-sespas-omc-sobre-iatrogenia/. Consultat el 9 de gener de 2019.
[42] Segura A. Iatrogenia: análisis, control y prevención. FEM. Revista de la Fundación Educación Médica 2017; 20: 253-4.
[43] Luntley M. Ethics in the face of uncertainty: judgement not rules: Bus Ethics Euro Rev 2003; 12: 325-33.
[44] Stirling A. Risk, precaution and science: towards a more constructive policy debate. EMBO reports 2007; 8: 309-15.
[45] Strand R, Oughton D. Risk and Uncertainty as a research ethics challenge. National Commitees for Research Ethics in Norway. Publication 9 2009. Accessible a: https://www.etikkom.no/Aktuelt/publikasjoner/Risk-and-Uncertainty---as-a-Research-Ethics-Challenge/. Consultat el 9 de gener de 2019.
[46] Ceriani JM. Embracing uncertainty and ignorance in medical practice. Arch Argent pediatr 2016; 114: 98-9.
[47] Hillen MA, Gutheil AM, StroutTD, Smets EMA, Han PKJ. Tolerance of uncertainty: conceptual analysis, integrative model, and implications for healthcare. Social Science & Medicine 2017; 180: 62-5.
[48] Argentine episiotomy trial collaborative group. Routine vs selective episiotomy: a randomised controlled trial. Lancet 1993; 342: 1517-8.
[49] Misra-Hevert AD, Kattan MW. Prostate Cancer Screening—A New Recommendation for Meaningful Physician-Patient Conversations. JAMA Oncol. 2018;4:1049-50.
[50] Sackett DL. The arrogance of preventive medicine. CMAJ 2002; 167 : 363-4.
Descàrregues
Publicades
Com citar
Número
Secció
Llicència
Els/les autors/es conserven els drets d'autoria dels articles i autoritzen la Universitat de Barcelona a publicar-los en la seva Revista de Bioética y Derecho i a incloure'ls en els serveis d'indexació i abstracts, bases de dades acadèmiques i repositoris en els quals participa la revista. Els treballs publicats en la Revista de Bioètica i Dret estan sota la llicència Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0 Internacional (by-nc-nd 4.0), que permet compartir l'obra amb tercers, sempre que aquests reconeguin la seva autoria, la seva publicació inicial en aquesta revista i les condicions de la llicència. No es permet un ús comercial de l'obra original ni la generació d'obres derivades.