Una aproximació a les dimensions estàtica i dinàmica de la voluntat procreacional a partir de la reproducció assistida post mortem

Resum

L'objecte del present article és contribuir al desenvolupament conceptual de la voluntat procreacional, en tant element que legitima els actes mèdics propis de les tècniques de reproducció humana assistida i que determina la filiació resultant. El problema de recerca refereix a la disparitat que s'adverteix tant en la legislació espanyola com en la catalana entre la reproducció assistida heteròloga i la reproducció assistida post mortem: Mentre en el primer cas el consentiment informat és suficient als termes de la filiació, en el segon supòsit s'exigeix també la concurrència de la dada genètica. El mateix esquema es presenta a l'Argentina a partir de la normativa projectada sobre reproducció post mortem. La hipòtesi sostinguda és que això posseeix una raó bioètica suficient, consistent en la distinció entre la dimensió estàtica i la dimensió dinàmica de la voluntat procreacional, i en el recurs a l'element genètic davant l'absència anticipada de la segona.