COVID-19 i Justícia social: un enfocament sindèmic de la resistència a la vacunació

Resum

Les afectacions per la pandèmia de COVID-19 depenen de determinants socioculturals que blinden a alguns individus o grups dels efectes més severs o tornen a uns altres més susceptibles de sofrir danys a la seva salut, posició social o estabilitat econòmica. El cas de la vacunació és simptomàtic de com grups específics sofreixen major vulnerabilitat per inequitats socioeconòmiques i determinants culturals. Conseqüentment, la resistència a la vacunació entre aquests grups pot aprofundir la vulnerabilitat, per la qual cosa és necessari dissenyar estratègies que, en confrontar la resistència a la vacunació, no deixin de costat aquelles inequitats estructurals que, de no atendre's, continuaran alimentant la suspicàcia i renuència a vacunar-se. En aquest treball sostenim que les polítiques de salut pública enfocades a promoure la vacunació poden beneficiar-se d'un enfocament sindèmic que consideri les sinergies entre malalties i determinants socioeconòmiques i culturals. Això implica introduir problemes de justícia social en la planificació d'estratègies de salut pública. Fent una anàlisi crítica del treball de Norman Daniels —qui aborda la importància moral de la salut pública des d'una interpretació de la teoria de la justícia de J.Rawls— reprenem les crítiques a la justícia com a imparcialitat de les postures comunitarista i de les polítiques de la diferència (específicament I. M. Young), per a mostrar que un enfocament sindèmic de la salut pública és indispensable per a aconseguir una vacunació completa: el disseny d'estratègies haurà de considerar els contextos específics de grups renuents a vacunar-se per a aconseguir eficiència a curt, mitjà i llarg termini.