La constitucionalització dels comitès de bioètica
DOI:
https://doi.org/10.1344/rbd2022.56.40502Resum
Una recent sentència del Tribunal Suprem ha basat la fallada en un informe del Comitè de Bioètica d'Espanya sobre la maternitat subrogada, la qual cosa coincideix amb un creixent debat sobre la necessitat d'incorporar aquest tipus de comitès a la Carta Magna de cada país. No obstant això, la seva constitucionalització planteja no pocs problemes, tant per la possible composició d'aquest òrgan com per la naturalesa dels seus informes i la seva relació amb el poder legislatiu i el judicial. Per a analitzar aquesta complexa qüestió, i emprant com a fil vertebrador la resolució judicial dictada sobre la maternitat subrogada, estudiarem tres alternatives i el seu reflex en aquesta temàtica, en concret: a) com a “joc de suma zero” versus “repartiment de cromos”; b) com a “igualtat d'oportunitats versus “igualtat de resultats”: c) a conseqüència de la Quarta Revolució Industrial.
Descàrregues
Publicades
Com citar
Número
Secció
Llicència
Drets d'autor (c) 2022 Manuel Jesus Lopez Baroni
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0.
Els/les autors/es conserven els drets d'autoria dels articles i autoritzen la Universitat de Barcelona a publicar-los en la seva Revista de Bioética y Derecho i a incloure'ls en els serveis d'indexació i abstracts, bases de dades acadèmiques i repositoris en els quals participa la revista. Els treballs publicats en la Revista de Bioètica i Dret estan sota la llicència Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0 Internacional (by-nc-nd 4.0), que permet compartir l'obra amb tercers, sempre que aquests reconeguin la seva autoria, la seva publicació inicial en aquesta revista i les condicions de la llicència. No es permet un ús comercial de l'obra original ni la generació d'obres derivades.