La constitucionalització dels comitès de bioètica

Autors/ores

DOI:

https://doi.org/10.1344/rbd2022.56.40502

Resum

Una recent sentència del Tribunal Suprem ha basat la fallada en un informe del Comitè de Bioètica d'Espanya sobre la maternitat subrogada, la qual cosa coincideix amb un creixent debat sobre la necessitat d'incorporar aquest tipus de comitès a la Carta Magna de cada país. No obstant això, la seva constitucionalització planteja no pocs problemes, tant per la possible composició d'aquest òrgan com per la naturalesa dels seus informes i la seva relació amb el poder legislatiu i el judicial. Per a analitzar aquesta complexa qüestió, i emprant com a fil vertebrador la resolució judicial dictada sobre la maternitat subrogada, estudiarem tres alternatives i el seu reflex en aquesta temàtica, en concret: a) com a “joc de suma zero” versus “repartiment de cromos”; b) com a “igualtat d'oportunitats versus “igualtat de resultats”: c) a conseqüència de la Quarta Revolució Industrial.

Biografia de l'autor/a

Manuel Jesus Lopez Baroni, Universidad Pablo de Olavide

Doctor en Derecho. Doctor en Filosofía. Miembro del Observatorio de Bioética y Derecho.

Email: mjlopezbaroni@ub.edu

Descàrregues

Publicades

2022-10-19

Com citar

Lopez Baroni, M. J. (2022). La constitucionalització dels comitès de bioètica. Revista De Bioética Y Derecho, (56), 125–144. https://doi.org/10.1344/rbd2022.56.40502