Responsabilitat civil mèdica en telemedicina: una proposta de principis per a una lex artis telemèdica

Resum

El present article analitza la responsabilitat civil mèdica atribuïble als professionals de la salut que intervenen en el procés d'atenció a distància. Amb aquest objecte, es proposa un conjunt de principis dels quals es deriven deures de cura en la telemedicina exigibles als professionals de salut i als prestadors. A partir dels principis d'analogia amb i complementarietat de l'atenció presencial, es desenvolupen tres categories de principis especials per a l'atenció a distància: principis habilitants, principis operatius i principis de protecció al pacient. Sota aquest esquema de principis s'especifiquen deures de cura, distingint aquells que responen als riscos causats per la distància física d'aquells que sorgeixen dels canvis organitzacionals necessaris per a aquesta mena d'atenció. L'aplicació d'aquests deures s'analitza en tres escenaris de telemedicina: la teleconsulta, la teleinterconsulta i la teleconsultoría. Aquesta estructura de principis i deures en la prestació de salut a distància permet delimitar els abastos de la lex artis per a cada escenari específic i, al mateix temps, elaborar estratègies reguladores considerant criteris de necessitat, racionalitat i suficiència, segons els continguts específics que caracteritzen cada escenari d'atenció de salut a distància.