¿Com afecten la Llei 8/2021 i la Llei 6/2022 a la investigació biomèdica desenvolupada a Espanya?

Autors/ores

DOI:

https://doi.org/10.1344/rbd2023.59.41787

Paraules clau:

discapacitat, capacitat jurídica, curatela, mesures de suport, accessibilitat cognitiva

Resum

La implementació de la Convenció dels Drets de les Persones amb Discapacitat obliga als Estats Parts a realitzar reformes legals que afecten les normes que regulen la participació de les persones amb discapacitat en la investigació biomèdica clínica, especialment en els assaigs clínics amb medicaments. A Espanya, s'ha hagut de reformar el Codi Civil i la Llei General de Drets de les Persones amb Discapacitat per adequar l'exercici de la capacitat jurídica i garantir l'accessibilitat cognitiva. Aquestes reformes podrien servir com a model per a les reformes que han d'implementar-se en altres països.

Biografia de l'autor/a

Miguel Angel Ramiro Avilés, Universidad de Alcalá

Professor Titular de Filosofia del Dret
Director del Grup de Investigació DECADE
Coordinador de la Clinica Legal UAH

Referències

Appelbaum PS, Lidz CW. The therapeutic misconception. The Oxford Textbook of Clinical Research Ethics. EJ Emanuel, C Grady, RA Crouch, RK Lie, FG Miller and D Wendler (eds). New York: Oxford University Press. 2008: 633-644.

Borsellino G et al. The regulation and governance of clinical trials: Past and present considerations to ensure ethical treatment of human participants. Journal of Law and Medicine. 2021; 28(2): 423-425.

Cuenca Gómez P. Los derechos fundamentales de las personas con discapacidad. Alcalá de Henares: Editorial Universidad de Alcalá. 2012.

De Asís Roig R. Sobre el sentido, contenido y configuración jurídica de la accesibilidad. Universitas. 2020, 32: 2-21. Acceso en línea [24 abril 2023]: https://doi.org/10.20318/universitas.2020.5509

Dworkin G. Paternalismo. En Derecho y Moral, J. Betegón y J.R. de Páramo (dirs.). Barcelona: Ariel. 1990: 147-161.

Foe G, Larson E. Reading level and comprehension of research consent forms: An integrative review. Journal of Empirical Research on Human Research. 2016; 11(1): 31-46.

Friesen P et al. IRBs and the protection-inclusion dilemma: Finding a balance. American Journal of Bioethics. 2022. DOI: 10.1080/15265161.2022.2063434.

Jiménez Cano R. Hacia un marco conceptual adecuado de la normativa española sobre personas con discapacidad. En Estudios sobre el impacto de la Convención Internacional sobre los derechos de personas con discapacidad en el ordenamiento jurídico español. P Cuenca (ed.). Madrid: Dykinson. 2010: 65-102.

Levine RJ. Clarifying the concepts of research ethics. The Hastings Center Report. 1972; 9(3): 21-26.

Levine RJ. Clinical trials and physicians as double agents. Yale Journal of Biology and Medicine. 1992; 65(2): 65-74.

Lindsley KA. Improving quality of the informed consent process: Developing an easy-to-read, multimodal, patient-centered format in a real-world setting. Patient Education and Counselling. 2019; 102: 944-951.

Lipworth W et al. The oversight of clinical innovation in a medical marketplace. En The Cambridge Handbook of Health Research Regulation. G Laurie, E Dove, A Ganguli-Mitra, E Postan, N Sethi, A Sorbie (eds). Cambrdige: Cambridge University Press. 2021: 287-295.

Mégret F. The disabilities convention: towards a holistic concept of rights. The International Journal of Human Rights. 2008; 12(2): 261-278.

Ouellette A. Bioethics and Disability. Towards a Disability-conscious Bioethics. New York: Cambridge University Press. 2011: 315.

Paasche-Orlow MK, Taylor HA, Brancati FL. Readability standards for informed-consent forms as compared with actual readability. New England Journal of Medicine. 2003; 348: 721-726.

Palacios A. El modelo social de discapacidad: orígenes, caracterización y plasmación en la Convención Internacional sobre los Derechos de las Personas con Discapacidad. Madrid: Cinca. 2008.

Ramiro Avilés MA. La acreditación de los comités de ética de la investigación. Gaceta Sanitaria. 2017; 31(1): 53-56.

Simón-Lorda P et al. El caso Willowbrook: ética, investigación y salud pública. Spanish Journal of Critical Bioethics. 2014; 1: 1-12.

Smart J. The power of models of disability. Journal of Rehabilitation. 2009; 75(2): 3-11.

Vivas Tesón I. La curatela como principal medida judicial de apoyo para el ejercicio de la capacidad jurídica: fundamento y claves de su nuevo régimen legal. En La reforma de la discapacidad, A Castro-Girona, C Pérez, F Cabello de Alba (coords.) Madrid: Fundación Notariado. 2023: 485-529.

Descàrregues

Publicades

2023-10-18

Com citar

Ramiro Avilés, M. A. (2023). ¿Com afecten la Llei 8/2021 i la Llei 6/2022 a la investigació biomèdica desenvolupada a Espanya?. Revista De Bioética Y Derecho, (59), 63–75. https://doi.org/10.1344/rbd2023.59.41787

Número

Secció

Secció general

Articles similars

També podeu iniciar una cerca avançada per similitud per a aquest article.