La relació entre migració i dret a la salut des de la perspectiva bioètica. Una revisió sistemàtica de la literatura

Autors/ores

DOI:

https://doi.org/10.1344/rbd2023.59.42367

Paraules clau:

migració, bioètica, dret a la salut, ètica, accés a la salut

Resum

Un dels principals debats en bioètica gira entorn de l'accés a la salut de les persones migrants, però és difícil trobar estudis o articles que recullin les contribucions concretes que la bioètica ha fet en aquesta matèria. Per aquesta raó, aquesta revisió sistemàtica té com a objectiu principal identificar les aportacions que la bioètica ha fet a la relació entre migració i el dret humà d'accés a la salut des de l'any 2006. Basant-se en la metodologia PRISMA, es va dur a terme una cerca d'articles als repositoris tancats de Scielo, PubMed, Elsevier, Redalyc i Dialnet, procurant que aquests fossin de revistes indexades. Es van excloure aquells que van ser publicats abans de l'any 2006. En total, es van seleccionar 13 articles que van ser sotmesos a una lectura detallada per informar els seus resultats i conclusions. Les troballes es van agrupar en sis categories i es va identificar com a principal aportació d'aquesta disciplina la formulació de principis bioètics que guien la tasca mèdica i científica i que són nocions bàsiques per elaborar polítiques públiques d'accés a la salut. Es considera que els resultats recopilats són rellevants per a les autoritats, professionals de la salut, científics i migrants, així com per a l'elaboració de nous projectes que reprenen l'objectiu d'aquesta investigació amb una altra perspectiva.

Referències

Aguilera, R., Mondragón, L. y Medina-Mora, E. (2008). Consideraciones éticas en intervenciones comunitarias: la pertinencia del consentimiento informado. Salud Mental, 31, 129-138. https://www.scielo.org.mx/scielo.php?script=sci_arttext&pid=S0185-33252008000200007.

Basualdo, L. (2017). Inclusión diferencial de extranjeros/migrantes a trasplantes de órganos: dilemas éticos frente a ‘prácticas no éticas’. Revista Interdisciplinar da Mobilidade Humana, 25(50), 65-80. DOI: 10.1590/1980-85852503880005005.

Burgos, M. y Parvic, T. (2011). Atención en salud para migrantes: un desafío ético. Rev. Bras. Enferm, 64(3). https://doi.org/10.1590/S0034-71672011000300025.

Carreño, A., Blukacz, A., Cabieses, B. y Jazanovich, D. (2020). “Nadie está preparado para escuchar lo que vi”: atención de salud mental de refugiados y solicitantes de asilo en Chile. Salud colectiva, 16(e3035). https://doi.org/10.18294/sc.2020.3035.

Chepo, M. (2020). Percepción de los derechos de salud para la población migrante en Chile: análisis desde Twitter. Gaceta Sanitaria, 35(6), 559-564. https://doi.org/10.1016/j.gaceta.2020.08.005.

Comisión Nacional de Bioética y Secretaría de Salud (2013). Bioética, migración y salud. Ciudad de México: CONBIOÉTICA. https://www.gob.mx/cms/uploads/attachment/file/755061/2013.pdf.

Comisión Nacional de Bioética y Secretaría de Salud (2014). México 2014: Sede mundial de la bioética. Bioética, migración y salud. Ciudad de México: CONBIOÉTICA. https://www.gob.mx/cms/uploads/attachment/file/236366/Gaceta_11.pdf.

de Ortízar, M. G. (2021). Introducción. Ética, derechos humanos, migración y salud. Revista de Filosofía y Teoría Política, 51, e029. https://doi.org/10.24215/23142553e029.

Dwyer, J. (2014). Migración, atención de la salud y responsabilidad social. Gaceta CONBIOÉTICA, III(11), 8-12.

Fuertes, C., y Martín Laso, M. (2006). El inmigrante en la consulta de atención primaria. Anales del Sistema Sanitario de Navarra, 29(1), 9-25. https://scielo.isciii.es/scielo.php?script=sci_arttext&pid=S1137-66272006000200002.

Gómez, P. (2009). Principios básicos de bioética. Revista Peruana de Ginecología y Obstetricia, 55(4), 1-12. https://www.redalyc.org/pdf/3234/323428194003.pdf.

Klingler, C., Odukoya, D. y Kuehlmeyer, K. (2018). Migration, health, and ethics. Bioethics, 32(6): 330-333. https://doi.org/10.1111/bioe.12473.

Liberona, N. y Mansilla, M. (2017). Pacientes ilegítimos: Acceso a la salud de los inmigrantes indocumentados en Chile. Salud Colect, 13(3). https://doi.org/10.18294/sc.2017.1110.

Onarheim K., Wickramage K., Ingleby D., Subramani, S. y Miljeteig, I. (2021). Adopting an ethical approach to migration health policy, practice and research. BMJ Global Health, 6(e006425). http://dx.doi.org/10.1136/bmjgh-2021-006425.

Penteado, A., Rocha, T., Guiotoku, S. y Tetu, S. (2020). Acesso de migrantes haitianos à saúde pública: uma questão bioética. Rev. Bioét. 28(2). https://doi.org/10.1590/1983-80422020282400.

Pérez, F. (2010). Bioética, fundamentos, metodología. Revista Médica Clínica Las Condes, 21(1), 130-134. https://doi.org/10.1016/S0716-8640(10)70515-0.

Rodríguez, A., Ruiz, A., Leralta, O., Jiménez, J. y Oleaga, J. (2017). Salud Pública (también) para las personas migrantes y refugiadas en Europa. Gaceta Sanitaria, 32(2), 111-113.

Tahzib, F., Davidovitch, N., y Labonte, R. (2019). Migration, justice and health: Reimagining the earth as one country and humankind its citizens. Public Health, 172, 105-107. https://doi.org/10.1016/j.puhe.2019.03.016.

Urrútia, G. y Bonfill, J. (2010). Declaración PRISMA: una propuesta para mejorar la publicación de revisiones sistemáticas y metaanálisis. Medicina Clínica, 135(11), 507-511. http://www.laalamedilla.org/Investigacion/Recursos/PRISMA%20Spanish%20Sept%202010.pdf

Wild, V., y Dawson, A. (2018). Migration: a core public health ethics issue. Public Health, 158, 66-70. https://doi.org/10.1016/j.puhe.2018.02.023.

Descàrregues

Publicades

2023-10-18

Com citar

Alvarado Ramírez, A. (2023). La relació entre migració i dret a la salut des de la perspectiva bioètica. Una revisió sistemàtica de la literatura. Revista De Bioética Y Derecho, (59), 145–163. https://doi.org/10.1344/rbd2023.59.42367

Número

Secció

Secció general