Una mirada bioètica a la representació social de la discapacitat psicosocial

Autors/ores

DOI:

https://doi.org/10.1344/rbd2023.58.42406

Paraules clau:

discapacitat, discapacitat intel·lectual, personas amb discapacidad mental, serveis de salut, bioètica, representació social, ciutadania

Resum

La representació social facilita la construcció d'un model explicatiu que permet comprendre el context i els significats entorn de fenòmens, tal com la discriminació i estigma sobre aquelles persones que estan limitades d'exercir els seus drets i deures de manera plena i igualitària, com és el cas de les persones amb discapacitat psicosocial. Aquest treball contribueix a la reflexió des d'una perspectiva bioètica, per abordar els aspectes teòrics de la representació social de persones amb discapacitat psicosocial en el context de salut i des del dèficit de ciutadania que limita la participació efectiva d'aquestes persones a la societat. Es pot dir que les representacions socials que té el personal sanitari de les persones amb discapacitat psicosocial han estat influenciades per corrents teòrics del paradigma mèdic rehabilitador. Això determina el predomini d'intervencions paternalistes, ja que es considera la població vulnerable en sentit negatiu. Junt amb això, s'associa a una càrrega estigmàtica cap a persones amb trastorns de salut mental, característic del model mèdic. Al respecte, és possible considerar accions que previnguin la discriminació d'aquest grup en el context sanitari, amb el fi d'abandonar la noció “capacitista” de la discapacitat en la pràctica clínica i equilibrar els riscos i beneficis respecte a una visió que privilegia l'autonomia, A més, de prendre accions dirigides cap a la ciutadania que promouen el reconeixement de la diversitat de les societats democràtiques.

Biografies de l'autor/a

Ana Rosario Calle Carrasco, Universidad de Atacama

Académica-Profesora Asociada Departamento de Kinesiología, Facultad de Ciencias de la Salud Universidad de Atacama. 

Maggie Campillay Campillay, Universidad de Atacama

Académica- Profesora Asociada, Departamento de Enfermería, Facultad de Ciencias de la Salud de la Universidad de Atacama.

 

Referències

Arenas, A. d. P., & Melo-Trujillo, D. E. (2021). Una mirada a la discapacidad psicosocial desde las ciencias humanas, sociales y de la salud. Hacia la Promoción de la Salud, 26, 69-83.

Aviles, M. D. B. (2018). Intellectual and Psychosocial Disability as Vulnerability Situations. Rivista Di Filosofia Del Diritto-Journal of Legal Philosophy, 7(2), 301-320. https://doi.org/10.4477/91677.

Ballon, J. S., Kaur, T., Marks, II, & Cadenhead, K. S. (2007). Social functioning in young people at risk for schizophrenia. Psychiatry Research, 151(1-2), 29-35. https://doi.org/10.1016/j.psychres.2006.10.012.

Barranco Avilés, M. C. (2021). La discapacidad intelectual y la discapacidad psicosocial como situaciones de vulnerabilidad. Cuadernos Electrónicos de Filosofía del Derecho; Núm. 45 (2021): Diciembre 2021. https://doi.org/10.7203/CEFD.45.20766

Barton, L. (2009). Studies on disability and the quest for inclusivity: Some observations [Article]. Revista De Educacion(349), 137-152. ://WOS:000279256800007.

Besoaín-Saldaña, A. (2019). Conceptualizar la discapacidad, comprender la diversidad desde otros paradigmas. . In A. M. Tamayo, Besoain-Saldaña, & J. Rebolledo (Eds.), Kinesiología y discapacidad: Perspectivas para una práctica basada en derechos (pp. 5-11).

Bonilla, J. M. (2020). Los Paradigmas y modelos sobre la discapacidad: evolución histórica e implicaciones educativas. Paradigma: Revista de Investigación Educativa(42), 15.

https://postgrado.upnfm.edu.hn/ojs/index.php/Paradigma/article/view/90.

Carlos De Fuentes Garcia-Romero de, T. (2016). La 'nueva' discapacidad mental. Revista Española de Discapacidad, 4(1). https://www.cedd.net/redis/index.php/redis/article/view/218.

Casado, M. (2014). Bioética para un contexto plural. Revista Patagónica de Bioética, 2014, vol. 1, num. 1, p. 9-18.

Casado, M. (2016). Bioética y Derechos Humanos: sobre la bioética como herramienta para la Democracia. Ius et Veritas, 2016, num. 53, p. 172-180.

Casado, M., de Lecuona Ramírez, I., & Bórquez, B. (2014). Bioetica y discapacidad: de como la Declaración UNiversal sobre Bioética y Derechos Humanos de UNESCO puede y debe constituirse un referente para su tratamiento. Revista de Derecho Público (Uruguay), 2014, num. 45, p. 157-166.

Casado, M., & Vilà, A. (2014). Document sobre bioètica i discapacitat. Edicions Universitat Barcelona.

Chuaqui, J. (2016). El concepto de inclusion social. Revista de Ciencias Sociales, 69, 157-188. https://revistas.uv.cl/index.php/rcs/article/view/927/890.

Claros, J. A. V., & Avendaño, B. K. (2017). Representaciones sociales sobre la discapacidad de profesionales de la salud de cartagena. , . Intersticios: Revista sociológica de pensamiento crítico, 11(1). https://www.intersticios.es/article/view/16888.

Díaz Velázquez, E. (2018). Ciudadanía, identidad y exclusión social de las personas con discapacidad.

Diniz, D., Barbosa, L., & Santos, W. R. d. (2009). Deficiência, direitos humanos e justiça Sur. Revista Internacional de Direitos Humanos, 6, 64-77 http://www.scielo.br/scielo.php?script=sci_arttext&pid=S1806-64452009000200004&nrm=iso.

Eaton, J., Carroll, A., Scherer, N., Daniel, L., Njenga, M., Sunkel, C., Thompson, K., Kingston, D., Khanom, G. A., & Dryer, S. (2021). Accountability for the rights of people with hhr_final_logo_alone.Indd 1 psychosocial disabilities: An assessment of country reports for the convention on the rights of persons with disabilities. Health and Human Rights, 23(1), 175-190. https://www.scopus.com/inward/record.uri?eid=2-s2.0-85109261377&partnerID=40&md5=948955f4dccc450010e7c990f73d234e.

Eduardo Díaz, V., Miguel Ángel Vázquez, F., Araceli Serrano, P., Pilar Munuera, G., Clarisa Ramos, F., Miguel Ángel Verdugo, A., & Angel Belzunegui, E. (2015). El acceso a la condición de ciudadanía de las personas con discapacidad: el caso de España Universidad Complutense de Madrid].

https://produccioncientifica.usal.es/documentos/5d1df62229995204f7662526.

Espinosa, C. L. G., Motta, S. A. G., Catalán-Matamoros, D., Daverio, G., Arbeláez, V. E. M., Parra, W. A. V., del Rosario Sánchez-Arias, M., Bazurto, A. B., Abdalá, D. E. J., & Gómez, K. M. A. (2020). Fisioterapia en salud mental. Editorial Universidad del Rosario.

Fernandes, H. L., Cantrill, S., Shrestha, R. L., Raj, R. B., Allchin, B., Kamal, R., Butcher, N., & Grills, N. (2018). Lived experience of psychosocial disability and social inclusion: A participatory photovoice study in rural India and Nepal. Disability, CBR and Inclusive Development, 29(2), 5-23. https://doi.org/10.5463/DCID.v29i2.746.

Fernandez, M. (2017). La discapacidad mental o psicosocial y la Convención sobre los Derechos de las Personas con Discapacidad. Revista de derechos humanos - dfensor, 11.

Ferrante, C., & Dukuen, J. (2017). “Discapacidad” y opresión: Una crítica desde la teoría de la dominación de Bourdieu. Revista de Ciencias Sociales, 30, 151-168.

Gómez Vásquez, C. R. (2021). Representaciones sociales de enfermedad mental en psicólogos y psicólogas en ejercicio profesional en Ecuador. Repositorio Institucional de la Universidad Politécnica Salesiana.

Kleinman, A. (2009). Global mental health: a failure of humanity. Lancet, 374(9690), 603-604. https://doi.org/10.1016/s0140-6736(09)61510-5

Lizama, V. V. (2012). Los modelos de la discapacidad: un recorrido histórico. Revista Empresa y Humanismo, 115-136.

López, M. d. P. D., García, A. H., & Velázquez, E. D. (2021). Personas con discapacidad: derechos sociales y cultura de las capacidades. Universitat de Barcelona.

Lozada Aldana, A. M., & Aguilera Romero, J. N. (2021). Representaciones sociales de la psiquiatría en los estudiantes de medicina de la Universidad del Rosario 2020. Repositorio Universidad del Rosario.

Luna, F. (2009). La declaración de la UNESCO y la vulnerabilidad: la importancia de la metáfora de las capas. Sobre la Dignidad y los Principios. Análisis de la Declaración Universal de Bioética y Derechos Humanos de la UNESCO, 255-266.

Mahomed, F. (2016). Stigma on the basis of psychosocial disability: a structural human rights violation. South African Journal on Human Rights, 32(3), 490-509. https://doi.org/10.1080/02587203.2016.1258199.

Mendoza, D. P. (2019). Ciudadanos del mundo: hacía una teoría de la ciudadanía. Revista Internacional de Cooperación y Desarrollo, 6(1), 215-217.

Nicholas, J., Kornfield, R., Lattie, E. G., Mohr, D. C., & Reddy, M. (2019). Understanding Mental Ill-health as Psychosocial Disability: Implications for Assistive TechnologyKathryn E. Ringland.

The 21st International ACM SIGACCESS Conference on Computers and Accessibility, Association for Computing Machinery.

OMS. (2011). Informe mundial sobre la discapacidad. Catalogación por la Biblioteca de la OMS.

OMS. (2022). Salud mental: fortalecer nuestra respuesta. https://www.who.int/es/news-room/fact-sheets/detail/mental-health-strengthening-our-response.

OMS, O. M. d. l. S. (2001). Clasificación internacional de funcionamiento de la discapacidad y de la salud. Retrieved from http://apps who int/iris/bitstream/10665/43360/1/9241545445_spa pdf.

ONU. (2006). Convención de las naciones unidas sobre los derechos de las personas con discapacidad y su protocolo facultativo. Retrieved from http://www.un.org/disabilities/documents/convention/convoptprot-s.pdf.

OPS/OMS. (1990). Declaracion de Caracas. Retrieved from https://www.oas.org/dil/esp/declaracion_de_caracas.pdf

Padilla-Muñoz, A. (2010). DISCAPACIDAD: CONTEXTO. CONCEPTO Y MODELOS [Article]. DISABILITY: CONTEXT. CONCEPT AND MODELS.(17), 381-414. http://search.ebscohost.com/login.aspx?direct=true&db=asn&AN=61020723&lang=es&site=ehost-live.

Palacios, A., & Bariffi, f. (2007). La discapacidad como una cuestión de derechos humanos. . In Una aproximación a la Convención Internacional sobre los Derechos de las Personas con Discapacidad (pp. 78).

Parra, C., & Palacios, M. T. (2007). Enfoque de derechos humanos en la política pública de discapacidad. Univ. Sergio Arboleda. Bogotá, 7(13), 97-114.

Peisah, C., Sampson, E. L., Rabheru, K., Wand, A., & Lapid, M. (2021). The Human Rights of Older People With Mental Health Conditions and Psychosocial Disability to a Good Death and Dying Well. American Journal of Geriatric Psychiatry, 29(10), 1041-1046. https://doi.org/10.1016/j.jagp.2021.05.015.

PNUD. (2019). Objetivos de desarrollo sostenible. https://www.undp.org/content/undp/es/home/sustainable-development-goals.html.

Polloni, B. B. (2021). La discapacidad en el Convenio de Oviedo y sus Protocolos adicionales: la necesidad de avanzar hacia un nuevo paradigma desde una perspectiva de derechos humanos. El convenio de Oviedo cumple veinte años: Propuestas para su modificación, 13, 169.

Ramos Pozón, S. (2015). Las decisiones subrogadas en pacientes con esquizofrenia. Revista de Bioetica y Derecho(33), 68-81.

Remesar, S. (2017). Representaciones sociales y salud mental: encrucijadas en la formación de los profesionales de la salud IX Congreso Internacional de Investigación y Práctica Profesional en Psicología XXIV Jornadas de Investigación XIII Encuentro de Investigadores en Psicología del MERCOSUR, Buenos Aires.

Ro, E., & Clark, L. A. (2009). Psychosocial functioning in the context of diagnosis: assessment and theoretical issues. Psychol Assess, 21(3), 313-324. https://doi.org/10.1037/a0016611.

Ro, E., & Clark, L. A. (2013). Interrelations between psychosocial functioning and adaptive- and maladaptive-range personality traits. Journal of Abnormal Psychology, 122(3), 822-835. https://doi.org/10.1037/a0033620.

Ro, E., Watson, D., & Clark, L. A. (2018). Domains of psychosocial disability and mental disorders. Journal of Clinical Psychology, 74(12), 2082-2093. https://doi.org/10.1002/jclp.22650.

Santos, W. (2016). Deficiência como restrição de participação social: desafios para avaliação a partir da Lei Brasileira de Inclusão. Ciência & Saúde Coletiva, 21, 3007-3015. https://doi.org/10.1590/1413-812320152110.15262016.

Simplican, S. C., Leader, G., Kosciulek, J., & Leahy, M. (2015). Defining social inclusion of people with intellectual and developmental disabilities: An ecological model of social networks and community participation [Review]. Research in Developmental Disabilities, 38, 18-29. https://doi.org/10.1016/j.ridd.2014.10.008 .

Tele, A., Ebuenyi, I. D., Gitonga, I., Kamau, L. W., Chitayi, B., & Syurina, E. V. (2022). Mental Health Knowledge, Anticipated Discrimination and Social Functioning Among Women Living with Psychosocial Disability in Rural Kenya. Journal of Psychosocial Rehabilitation and Mental Health, 9(2), 221-231. https://doi.org/10.1007/s40737-021-00258-0.

Tobias, E. I., & Mukhopadhyay, S. (2017). Disability and Social Exclusion: Experiences of Individuals with Visual Impairments in the Oshikoto and Oshana Regions of Namibia [Article]. Psychology and Developing Societies, 29(1), 22-43. https://doi.org/10.1177/0971333616689203.

van Niekerk, L., Casteleijn, D., Govindjee, A., Holness, W., Oberholster, J., & Grobler, C. (2020). Conceptualising disability: Health and legal perspectives related to psychosocial disability and work. South African Journal of Bioethics and Law, 13(1), 43-51. https://doi.org/10.7196/SAJBL.2020.v13i1.689.

WHO. (2012). QualityRights tool kit to assess and improve quality and human rights in mental health and social care facilities. https://www.who.int/publications/i/item/who-qualityrights-tool-kit.

Zárate, J., Davila, A., Illanes, M., Gioacchini, C., Sananez, G., Hunziker, C., Gonzalez, B., Díaz, S. I., & Denti Castañon, F. (2020). Salud mental y estigma: Análisis sobre la formación profesional en Psicología. Anuario de Investigaciones de la Facultad de Psicología, 5(6), 153-167.

Descàrregues

Publicades

2023-06-15

Com citar

Calle Carrasco, A. ., & Campillay Campillay, M. . (2023). Una mirada bioètica a la representació social de la discapacitat psicosocial. Revista De Bioética Y Derecho, (58), 165–185. https://doi.org/10.1344/rbd2023.58.42406

Número

Secció

Secció general