La cerca de la felicitat en la literatura d'autoajuda. Un desafiament per a la bioètica
DOI:
https://doi.org/10.1344/rbd2024.60.43279Paraules clau:
felicitat, bioètica, autoajuda, responsabilitat, no maleficènciaResum
Aquesta investigació proposa l'anàlisi dels possibles riscos associats al consum de llibres d'autoajuda, on hi ha una constant cerca immediatista de solucions als problemes de la vida quotidiana. El treball s'emmarca en la metodologia d'article teòric. Es va realitzar una revisió bibliogràfica en bases de dades científiques i d'humanitats, a més de considerar els antecedents i el context relacionats amb el tema abordat, seguit d'un anàlisi de la informació. Com a resultat, es va evidenciar que existeixen riscos associats a l'ús de l'autoajuda com a mètode de solució per als problemes que afecten el subjecte contemporani en la societat, degut a la possibilitat de transgredir els principis de la bioètica, a més de l'absència d'implementació dels fonaments sobre l'abast de la felicitat proporcionada per la neurociència.
Referències
Sagan, C. (1998). El mundo y sus demonios: la ciencia como una luz en la oscuridad.
Punset, E. (2010). El viaje a la felicidad. Grupo Planeta Spain.
Harari, Y. N. (2014). Sapiens: A Brief History of Humankind. Random House.
Murugappan, G., Alvero, R., Lyell, D. J., Khandelwal, A., & Leonard, S. A. (2021).Development and validation of a risk prediction index for severe maternal morbidity based on preconception comorbidities among infertile patients. Fertility and Sterility, 116(5), 1372-1380. https://doi.org/10.1016/j.fertnstert.2021.06.024.
Niro, M., & Manes, F. (2021). Ser humanos: Todo lo que necesitas saber sobre el cerebro. Ediciones Paidós.
Siurana, J. C. (2018). Felicidad a golpe de autoayuda: tu vida en manos de un best seller.
Smiles, S. (1859). Self-help: With Illustrations of Character and Conduct.
Manrique, R.G. (2009). Qué hay de malo en ser perfecto. RBD. Revista de Bioética y Derecho, 15, 26-30. http://doi.org/10.1344/rbd2009.15.7789.
Alvarado, L. X. B., Guadalima, N. G., & Álvarez, P. S. Á. P. S. (2020). El imperativo de la felicidad en la literatura de autoayuda. la cosificación del sujeto moderno. Revista question. https://doi.org/10.24215/16696581e241.
Nietzsche, F. (2001). La gaya ciencia. Ediciones AKAL.
Foucault, M. (2010). Historia de la sexualidad.
Raposo, G. (2015). Manual de psicología y autoayuda: «Eres Amor y Posibilidades Infinitas».
Boito, M. E. (2016). Garantías de felicidad. Estudio sobre los libros de autoayuda (Vanina Papalini). Revista Latinoamericana comunicación chasqui. https://doi.org/10.16921/chasqui.v0i133.29982.
Sádaba, J. (2009). La felicidad y el cuerpo humano. DOAJ (DOAJ: Directory of Open Access Journals). https://doi.org/10.1344/rbd2008.12.7820.
Freud, S. (2022). El malestar en la cultura: Freud. Lebooks Editora.
Romero, P. D. (2022). Sobre el reconocimiento de la enfermedad como experiencia subjetiva y su impacto en la salud pública. Revista de bioética y derecho. https://doi.org/10.1344/rbd2022.55.32562.
Cabanas, E., & Illouz, E. (2019). HappyCracia: Cómo la ciencia y la industria de la felicidad controlan nuestras vidas. Ediciones Paidós.
Villaplana, Á. C. (2015). Derechos humanos, emociones y neuroética. Revista Humanidades, 5(2), 1-27. https://doi.org/10.15517/h.v5i2.21213.
Evers, K. (2011). Neuroética. cuando la materia se despierta. Katz Editores.
Kahneman, D. (2014). Pensar rápido, pensar despacio / thinking, fast and slow. National Geographic Books.
Bauman, Z. (2015). Modernidad líquida. Fondo de Cultura Economica.
Sennett, R. (2000). La corrosión del carácter: las consecuencias personales del trabajo en el nuevo capitalismo.
Luna, F. (2009). La bioética y la crítica al «statu quo». DOAJ (DOAJ: Directory of Open Access Journals). https://doi.org/10.1344/rbd2007.10.7845.
Ibargüen, M. A. (2010). Topologías y marcos significativos en Zygmunt Bauman. Boletín de Antropología, 23(40), 315-351. https://doi.org/10.17533/udea.boan.6486.
Sennett, R. (2009). El artesano. Anagrama.
Séneca. (2014). Sobre la felicidad. FV Éditions.
Sotelo, R. N. G., Centeno, J. E. O., Pérez, M. H. J., & Ramirez-Garcia, S. A. (2023). Bioética en contextos pluriculturales: problemas epistemológicos y su relación con los derechos humanos. Revista de bioética y derecho, 5-24. https://doi.org/10.1344/rbd2023.58.39782.
Camps, V. (1990). Virtudes públicas.
Cortina, A. (2020). Ética mínima: introducción a la filosofía práctica.
Gracia, D. (2008). Fundamentos de bioética.
Sartre, J. (1999). El existencialismo es un humanismo.
Nietzche, F. (2017). La genealogia de la moral. Epoca.
Descàrregues
Publicades
Com citar
Número
Secció
Llicència
Drets d'autor (c) 2023 Federico Vásquez Cardona, Daniel Valencia Cartagena, José Arroyave Carvajal
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0.
Els/les autors/es conserven els drets d'autoria dels articles i autoritzen la Universitat de Barcelona a publicar-los en la seva Revista de Bioética y Derecho i a incloure'ls en els serveis d'indexació i abstracts, bases de dades acadèmiques i repositoris en els quals participa la revista. Els treballs publicats en la Revista de Bioètica i Dret estan sota la llicència Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0 Internacional (by-nc-nd 4.0), que permet compartir l'obra amb tercers, sempre que aquests reconeguin la seva autoria, la seva publicació inicial en aquesta revista i les condicions de la llicència. No es permet un ús comercial de l'obra original ni la generació d'obres derivades.