Els desafiaments eticolegals de l'experimentació de quimeres i els seus avenços en la investigació científica
DOI:
https://doi.org/10.1344/rbd2025.63.44390Paraules clau:
Quimeres, bioètica, desafiaments ètics, desafiaments legals, antropocentrisme, biotecnologia, dretResum
L'experimentació genètica amb cèl·lules animals i d'éssers humans ha estat objecte d'estudi i d'experimentació científica durant dècades, la qual cosa ha donat lloc a la creació de les anomenades quimeres o animals quimèrics en etapes primerenques de gestació embrionària. Tanmateix, en els darrers anys, s' ha avançat progressivament en aquests experiments, despertant preocupació a nivell científic, acadèmic i periodístic davant els desafiaments ètics i legals que representa la creació i investigació de quimeres. És per això que, el present treball pretén contribuir en la discussió i reflexió d' aquests desafiaments, aportant amb l' exposició de les diferents perspectives amb les quals es pot analitzar aquesta problemàtica des del pla de la bioètica i el dret, a fi de sostenir que aquest tipus d' experiments científics han de ser desenvolupats amb prudència i sentit de la responsabilitat científica, per així tractar de trobar les respostes adequades a aquesta problemàtica amb vista al futur, ja que si bé l' experimentació ha estat incipient, probablement s' arribarà al punt de comptar amb la tecnologia per ser capaços de crear quimeres humà-animals, la qual cosa podria trobar-se al límit del que la dignitat humana i els valors ètics autoritzarien.
Referències
Andorno, R. (2002). El principio de Precaución: un nuevo estándar jurídico en la Era Tecnológica. La Ley.
Andorno, R. (2004). Validez del principio de precaución como instrumento jurídico para la prevención y la gestión de riesgos. En C. Romeo Casabona (Coord.), Principio de Precaución, biotecnología y derecho (pp. 17-33). Universidad Deusto/Comares. http://www.saij.gob.ar/roberto-andorno-validezprincipio-precaucion-como-instrumento-juridico-para-prevencion-gestion-riesgosdacf050060-2004/123456789-0abc-defg0600-50fcanirtcod#.
Agencia EFE. (17 de abril de 2021). Científicos crean en China “embriones quimera” con células humanas y de mono. https://elcomercio.pe/tecnologia/ciencias/cientificos-crean-en-china-embriones-quimera-con-celulas-humanas-y-de-mono-noticia/.
Andrews, K. (2020). He Animal Mind: An Introduction to the Philosophy (Segunda ed.). Abingdon: Routledge.
Ansede, M. (16 de abril de 2021). Científicos españoles crean en China 132 embriones con mezcla de mono y humano. https://elpais.com/ciencia/2021-04-15/cientificos-espanoles-crean-en-china-132-embriones-con-mezcla-de-mono-y-humano.html.
Aznar, J., Gómez-Tatay, L., y Tudela, J. (2019). Valoración Bioética de las ultimas investigaciones del grupo de Juan Carlos Izpisua. https://www.observatoriobioetica.org/wp-content/uploads/2019/10/resumen-%C3%9ALTIMAS-INVESTIGACIONES-DEL-GRUPO-DE-JUAN-CARLOS-ISPIZUA.pdf.
Bhan, A., Singer, P. A., y Daar, A. S. (2010). Human–animal chimeras for vaccine development: An endangered species or opportunity for the developing world? BMC International Health and Human Rights, 10(8), 1-5. https://doi.org/10.1186/1472-698X-10-8.
Bokota, S. (2021). Defining human-animal chimeras and hybrids: A comparison of legal systems and natural sciences. Ethics & Bioethics, 11(1-2), 101-114. https://doi.org/https://doi.org/10.2478/ebce-2021-0001.
Briggs, H. (15 de abril de 2021). El polémico experimento con embriones que contienen células de mono y humano. https://www.bbc.com/mundo/noticias-56768039.
Casado Gonzalez, M. (2008). La bioètica como soporte al derecho para regular la biotecnologia. Revista catalana de dret públic, (36), 55-78. http://revistes.eapc.gencat.cat/index.php/rcdp/article/download/2150/n36-casado-es.pdf.
Centro de comunicaciones de las ciencias. (30 de abril de 2021). Implicancias ético-legales de las quimeras. https://ciencias.uautonoma.cl/noticias/implicancias-quimeras/.
Chimal, C., y Rudamín, P. (2003). Quimeras Científicas. Revista Letras Libres, (18), 22-23. https://www.letraslibres.com/sites/default/files/files6/files/pdfs_articulos/pdf_art_8627_6920.pdf.
De Miguel Beriani, I. (2011). Quimeras e híbridos: ¿Problema ético o problema para la ética? Revista Dilemata, (6), 101-112. https://www.dilemata.net/revista/index.php/dilemata/article/view/94/98.
De Miguel, M. (26 de mayo de 2021). La carrera por la creación de quimeras humanas. https://www.elmundo.es/ciencia-y-salud/salud/2021/05/26/60ace598e4d4d8cd078b45a9.html.
Devolder, K., Yip, L. J., y Douglas, T. (2019). The Ethics of Creating and Using Human-Animal Chimeras. ILAR Journal, 60(3), 434–438. https://doi.org/https://doi.org/10.1093/ilar/ilaa002.
Eberl, J., Ballard, R. A. (2009). Metaphysical and Ethical Perspectives on Creating Animal-Human Chimeras. The Journal of Medicine and Philosophy: A Forum for Bioethics and Philosophy of Medicine, 34(5), 470-486. https://doi.org/10.1093/jmp/jhp035.
Eurostemcell. (2016). La investigación con células madre embrionarias: un dilema ético. https://www.eurostemcell.org/es/la-investigacion-con-celulas-madre-embrionarias-un-dilema-etico.
González Thomas, M. A., y Gómez Tatay, L. (2023). Quimeras humano-animales. Una revisión sistemática de los problemas éticos que plantean y sus posibles soluciones. Cuadernos de Bioética, 34(111), 175-188. https://doi.org/10.30444/CB.152.
Horta, O. (2011). La cuestión de la personalidad legal más allá de la especie humana. Revista Isonomia, (34), 55-83. http://www.scielo.org.mx/scielo.php?script=sci_arttext&pid=S1405-02182011000100003.
Hyun, I. (2016). What’s Wrong with Human/Nonhuman Chimera Research? PubMed Central, 14(8), 1-4. https://doi.org/10.1371/journal.pbio.1002535.
Jalomo-Aguirre, F. (2012). Sobre las leyes y su dimensión ética. Vniversitas, (124), 148-167. http://www.scielo.org.co/pdf/vniv/n124/n124a07.pdf.
Johnston, J., Hyun, I., Neuhaus, CP., Maschke, KJ., Marshall, P., Craig KP., Matthews, MM., Drolet, K., Greely, HT., Hill, LR., Hinterberger, A., Hurley, EA., Kesterson, R., Kimmelman, J., King, NMP., Lopes MJ., O'Rourke, PP., Parent, B., Peckman, S., ...Wilkerson, A. (2022). Clarifying the Ethics and Oversight of Chimeric Research. Hastings Cent Rep, (52(Suppl 2)), 1-38. doi: 10.1002/hast.1427.
Jones, D. A. (2012). Chimera's Children. Ethical, Philosophical and Religious Perspectives on Human-Nonhuman Experimentation. (D. A. Jones, & C. MacKellar, Edits.) Bloomsbury Publishing.
Kagan, S. (2019). How to Count Animals, More or Less. Oxford: Oxford University Press.
Lacadena Calero, J. (2021). Quimeras macaco-humanas: aspectos científicos y consideraciones bioéticas. ANALEF.RANF, 87(2), 117-122. https://analesranf.com//wp-content/uploads/2021/87_02/8702_01.pdf.
Leslie, M. (2021). Lab-grown embryos mix human and monkey cells for the first time. Insights from these chimeras could boost efforts to grow replacement human organs in livestock. https://www.science.org/content/article/lab-grown-embryos-mix-human-and-monkey-cells-first-time.
Levai, L. F. (2010) Ética ambiental biocêntrica: pensamento compassivo e res-peito à vida. En Silvana Andrade (org.). Visão abolicionista: ética e direitos animais. Libra Três.
Linares, J. E. (2008). Ética y mundo tecnológico. Universidad Nacional Autónoma de México (Facultad de Filosofía y Letras) y Fondo de Cultura Económica. https://epaginapersonal.unam.mx/app/webroot/files/5880/Asignaturas/1877/Archivo2.4844.pdf.
Linde Navas, A. (2009). Ética y derechos ante los retos de la técnica y la ciencía. Revista Epistema, 29(2), 1-18. http://ve.scielo.org/scielo.php?script=sci_arttext&pid=S0798-43242009000200001.
Lucio, C., y Moreno, S. (15 de abril de 2020). Científicos españoles crean quimeras de mono y humano en China. https://www.elmundo.es/ciencia-y-salud/salud/2021/04/15/60782255fdddff46258b4589.html.
Martínez Abreu, J., Laucirica Hernández, C., y Llanes Llanes, E. (2015). La ética, la bioética y la investigación científica en salud, complementos de un único proceso. Revista Médica electronica, 37(4), 310-312. http://scielo.sld.cu/scielo.php?script=sci_arttext&pid=S1684-18242015000400001&lng=es&tlng=es.
Mizuno, H., Akutsu, H., y Kazuto, K. (2015). Ethical acceptability of research on human-animal chimeric embryos: summary of opinions by the Japanese Expert Panel on Bioethics. Life Sciences, Society and Policy, 11(15), 1-7. https://doi.org/10.1186/s40504-015-0033-z.
Moy, A. (2017). Why the moratorium on human-animal chimera research should not be lifted. PubMed Central, 84(3), 226-231. https://doi.org/10.1080/00243639.2017.1293931.
Nogueira Alcalá, H. (2003). Los derechos esenciales o humanos contenidos en los tratados internacionales y su ubicación en el ordenamiento jurídico nacional:Doctrina y jurisprudencia. Revista Ius et Praxis, 9(1), 403-466. https://doi.org/https://dx.doi.org/10.4067/S0718-00122003000100020.
Observatorio de Bioética UCV (2021, 20 de abril). Problemas éticos en la producción de quimeras de humano y mono en las investigaciones de Izpisua. https://www.observatoriobioetica.org/2021/04/problemas-eticos-en-la-creacion-de-embriones-hibridos-de-humano-y-mono-de-izpisua/35748.
Orbe, A. (13 de noviembre de 2018). Ética, biotecnología y biomedicina. https://telos.fundaciontelefonica.com/etica-biotecnologia-biomedicina/.
Palacios-González, C. (2015). Ethical aspects of creating human–nonhuman chimeras capable of human gamete production and human pregnancy. Monash Bioeth Rev, 33(2-3), 181-202. https://doi.org/10.1007/s40592-015-0031-1.
Prada, I. L. de S. (2008). Os animais são seres sencientes. En Thales Trez (Organizador), Instrumento animal: o uso prejudicial de animais no ensino superior. Canal 6.
Rashid, T., Kobayashi, T., y Nakauchi, H. (2009). Revisiting the Flight of Icarus: Making Human Organs from PSCs with Large Animal Chimeras. Cell Stem Cell, 15(4), 406-409. https://doi.org/https://doi.org/10.1016/j.stem.2014.09.013.
Real Academia Española. (10 de octubre de 2023). “Quimera”. Real Academia Española: Diccionario de la lengua española 23.ª ed. https://dle.rae.es/quimera.
Redondo García, A. (2022). La regla de los 14 días a debate: un análisis crítico desde la bioética. Revista Bioética y Derecho, 54, 103-119. https://doi.org/https://dx.doi.org/10.1344/rbd2021.54.35556.
Regan, T. (2004). The Case for Animal Rights. Berkeley: University of California Press.
Ríos Patio, G. (2017). Ética, derecho y tecnología. https://www.usmp.edu.pe/derecho/instituto/revista/articulos/ETICA%20DERECHO%20Y%20TECNOLOGIA_2.pdf.
Roca Trias, E. (2003). Biotecnología y normas jurídicas. Revista Derecho y salud, 12(N° extra 1°), 25-42. https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=904369.
Rojas, M., Venegas, F., Luc Servey, J., y Guillomot, M. (2004). Clonación, producción de quimeras y celulas pluripotenciales. Revista International Journal of Morphology, 22(4), 343-350. https://doi.org/http://dx.doi.org/10.4067/S0717-95022004000400018.
Russell, W. M., y Burch, R. L. (1959). The Principles of Humane Experimental Technique. London: Methuen.
Sacci, J. B., Alam, U., Douglas, D., Lewis, J., Tyrrell, D., Azad, A. F., y Kneteman, N. M. (2006). Plasmodium falciparum infection and exoerythrocytic development in mice with chimeric human livers. International Journal for Parasitology, 36(3), 353-360. https://doi.org/https://doi.org/10.1016/j.ijpara.2005.10.014.
Sebo, J., y Parent, B. (2022). Human, Nonhuman, and Chimeric Research: Considering Old Issues with New Research. En K. J. Maschke, M. M. Matthews, K. P. Craig, C. P. Neuhaus, I. Hyun, y J. Johnston (Edits.), Creating Chimeric Animals: Seeking Clarity on Ethics and Oversight, Hastings Center Report 52(6), 29-33. https://doi.org/https://doi.org/10.1002/hast.1429.
Shultz, L. D., Ishikawa, F., y Greiner , D. L. (2007). Humanized mice in translational biomedical research. Nature Reviews Immunology, 7, 118–130. https://doi.org/https://doi.org/10.1038/nri2017.
Singer, P. (1977). Animal Liberation: Towards an End to Man’s Inhumanity. London: Granada Publishing.
Subbaraman, N. (22 de abril de 2021). First monkey-human embryos spark debate over hybrid animals. https://media.nature.com/original/magazine-assets/d41586-021-01001-2/d41586-021-01001-2.pdf.
Tan, T., Wu, J., Si, C., Dai, S., Zhang, Y., Sun, N., Zhang, E. Shao, H., Si, W., Yang, P., Wang, H., Chen, Z., Zhu, R., Kang, Y., Hernandez Benitez, R., Martinez Martinez, L., Nuñez Delicado, E., Travis Berggren, W., Schwarz, M., ... Izpisua Belmonte J.C. (2021). Chimeric contribution of human extended pluripotent stem cells to monkey embryos ex vivo. Cell, 184(8), 2020-2032. https://doi.org/10.1016/j.cell.2021.03.020.
Descàrregues
Publicades
Com citar
Número
Secció
Llicència
Drets d'autor (c) 2024 Marcos Antonio Aravena Flores

Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0.
Els/les autors/es conserven els drets d'autoria dels articles i autoritzen la Universitat de Barcelona a publicar-los en la seva Revista de Bioética y Derecho i a incloure'ls en els serveis d'indexació i abstracts, bases de dades acadèmiques i repositoris en els quals participa la revista. Els treballs publicats en la Revista de Bioètica i Dret estan sota la llicència Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0 Internacional (by-nc-nd 4.0), que permet compartir l'obra amb tercers, sempre que aquests reconeguin la seva autoria, la seva publicació inicial en aquesta revista i les condicions de la llicència. No es permet un ús comercial de l'obra original ni la generació d'obres derivades.