Morts sense cos. Indagacions etnogràfiques i bioètiques al voltant dels protocols sanitaris implementats per COVID-19 a un hospital municipal de Còrdova, Argentina.
DOI:
https://doi.org/10.1344/rbd2024.62.46067Paraules clau:
hospital, protocol, mort, bioética, intervencioResum
Arran de la implementació de protocols sanitaris pel virus Sars-CoV-2 en un hospital de Còrdova, Argentina, es van generar situacions clínico-socials al voltant del “morir en pandèmia” definides per membres de l'equip de salut com a morts sense cos, productes d'un escenari complex on familiars i familiars no posseïen instàncies de trobada amb el cos del mort, tot i que aquest no havia mort per COVID-19. Aquest fet es va constituir com una situació dilemàtica, ja que davant l'absència del cos resultaven impossibles els rituals de comiat habituals a la institució, generant duels inconclusos. Així mateix, el dilema se succeïa al moment d'aplicar obligatòriament el protocol a pacients la mort dels quals no estava vinculada al COVID-19. Per reduir l'impacte ocasionat per aquestes morts sense cos, es van generar estratègies d'intervenció col·laboratives, com a part d'una bioètica d'intervenció, per cercar alternatives possibles de ser implementades a la institució. Indagarem aleshores al voltant dels sentits de la mort i els diversos dilemes que es van suscitar a partir dels protocols disposats per les entitats sanitàries, com també la manera com es va derivar en l'elaboració col·laborativa d'una sèrie de guies que poguessin ser instrumentades per acompanyar en aquests primers instants del dol.
Referències
Ariès, P. (2008). Morir en Occidente. Desde la Edad Media hasta nuestros días. Buenos Aires: Adriana Hidalgo Editora.
Das, V. & Poole, D. (2008). El Estado y sus márgenes. Etnografías comparada. Revista Académica de Relaciones Internacionales Nº8, pp. s/d.
Da Silva Catela, L. (2017). Imágenes para el duelo: Etnografía sobre el cuidado y las representaciones de la muerte en torno a los desaparecidos en Argentina. Revista M. 2 (3). Pp. 45-64.
Elias, N. (1983). La soledad de los moribundos. México: Editorial Fondo de Cultura Económica.
Fasano, P. (2006) De boca en boca. El chisme en la trama social de la pobreza. Buenos Aires, Editorial Antropofagia y Centro de Antropología Social del IDES.
García Fanlo, L. (2011). ¿Qué es un dispositivo? Foucault, Deleuze, Agambem. A Parte Rei. Revista de Filosofía, 74, pp.1-8 En línea: serbal.pntic.mec.es/~cmunoz11/fanlo74.pdf.
Garrafa, V. (2020). Bioética de intervención. Módulo I. Programa de Educación Permanente en Bioética. Red Bioética Unesco.
Gatti, G. (2006). Las narrativas del detenido-desaparecido (o de los problemas de la representación ante las catástrofes sociales). CONfines de Relaciones Internacionales y Ciencia Política, 2 (4). pp.27-38.
Regueiro, S. (2013) Apropiación de niños, familias y justicia. Rosario: Prohistoria Ediciones.
Rios, L. (2015) “La vida y la muerte bordadas en la boca” Indagaciones en torno a una Guía para la adecuación del esfuerzo terapéutico en la Córdoba del presente. Tesis de Licenciatura. Facultad de Filosofía y Humanidades. Universidad Nacional de Córdoba.
Soriano, C. (2012). Muerte Digna. Guía para la adecuación del esfuerzo terapéutico. Córdoba: Ed. El Emporio.
Tealdi, J. C. et al. (2008). Diccionario Latinoamericano de Bioética. Bogotá: UNESCO y Universidad Nacional de Colombia.
Thomas, L. V. (1993). Antropología de la muerte. México: Editorial Fondo de Cultura Económica.
Uzal, L. G. (2012). El cuerpo y lo muerto. El cadáver, la identidad y las intervenciones sobre los cuerpos en la práctica funeraria. Tesis de Licenciatura. Universidad de Buenos Aires.
Documentos
Guías para acompañamiento de Pacientes Internados durante el transcurso de su Problema de Salud y en caso de Muerte, en el contexto de Pandemia por COVID 19. 2020.
Ley 26742, sobre derechos del paciente, historia clínica y consentimiento informado. Sancionada el 9 de mayo de 2012 y promulgada el 24 de mayo de 2012.Congreso de la Nación Argentina.
Ley N°10058, Declaración de Voluntad anticipada. Muerte digna fue reglamentada en Córdoba en noviembre del 2014.
Protocolo de manejo de óbitos – COVID 19- Aprobado por Resolución M.S. N° 0383/2020 (30/03/2020) Actualización por C.O.E. fecha 18/04/2020.
Descàrregues
Publicades
Com citar
Número
Secció
Llicència
Drets d'autor (c) 2024 Lucia Rios
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0.
Els/les autors/es conserven els drets d'autoria dels articles i autoritzen la Universitat de Barcelona a publicar-los en la seva Revista de Bioética y Derecho i a incloure'ls en els serveis d'indexació i abstracts, bases de dades acadèmiques i repositoris en els quals participa la revista. Els treballs publicats en la Revista de Bioètica i Dret estan sota la llicència Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0 Internacional (by-nc-nd 4.0), que permet compartir l'obra amb tercers, sempre que aquests reconeguin la seva autoria, la seva publicació inicial en aquesta revista i les condicions de la llicència. No es permet un ús comercial de l'obra original ni la generació d'obres derivades.
