La soledad de los pacientes con COVID-19 al final de sus vidas

Autores/as

  • Marta Consuegra-Fernández Observatori de Bioètica i Dret de la Universitat de Barcelona Facultat de Filologia i Comunicació de la Universitat de Barcelona
  • Alejandra Fernandez-Trujillo Facultat de Filologia i Comunicació de la Universitat de Barcelona Unidad de Cuidados Intensivos Parc Taulí Hospital Universitari

DOI:

https://doi.org/10.1344/rbd2020.50.31683

Palabras clave:

muerte, soledad, cuidados paliativos, pacientes, COVID-19

Resumen

Las medidas de seguridad de salud pública tomadas en todo el mundo para detener el ascenso de contagios por SARS-CoV-2 ha despertado el interés por determinados aspectos de la ética asistencial. Se ha hablado ampliamente de las recomendaciones médicas para priorizar la atención sanitaria de pacientes críticos o la distribución equitativa de recursos bajo la amenaza de saturación de los servicios. No obstante, se ha prestado mínima atención a la soledad inevitable de los enfermos con COVID-19 al final de sus vidas. Los procedimientos y normativas de seguridad sanitaria actuales exigen el aislamiento de las personas diagnosticados con COVID-19 o de aquellas bajo sospecha de contagio por falta de pruebas confirmatorias. Estas pautas de actuación conllevan una serie de condiciones que atentan los derechos del paciente, con especial relevancia al final de vida, como el derecho a una muerte digna y al acompañamiento, y que contribuyen a un elevado número de muertes en soledad. Si bien el aislamiento es una de las medidas de prevención de la infección más eficaces, es necesario adaptar un protocolo para situaciones de final de vida que contemple flexibilizar el aislamiento de estos pacientes siempre que haya una voluntad expresa por su parte. El presente manuscrito analiza la vulneración de los derechos del paciente al final de vida en situación de emergencia sanitaria y plantea una serie de recomendaciones para promover el respeto a su libertad y autonomía sin que ello suponga la asunción de riesgo colectivo excesivo.

Biografía del autor/a

Marta Consuegra-Fernández, Observatori de Bioètica i Dret de la Universitat de Barcelona Facultat de Filologia i Comunicació de la Universitat de Barcelona

Doctora en Biomedicina. Investigadora, redactora científica y profesora del máster en comunicación especializada de la UB.

Email: mconsuegra@ub.edu

Citas

Banerjee, A., Pasea, L., Harris, S., Gonzalez-Izquierdo, A., Torralbo, A., Shallcross, L., Noursadeghi, M., Pillay, D., Sebire, N., Holmes, C., Pagel, C., Wong, W. K., Langenberg, C., Williams, B., Denaxas, S., & Hemingway, H. (2020). Estimating excess 1-year mortality associated with the COVID-19 pandemic according to underlying conditions and age: a population-based cohort study. The Lancet, 395, 1715-1725. https://doi.org/10.1016/S0140-6736(20)30854-0.

Bayés, R. (1998). Psicología del sufrimiento y de la muerte. Anuario de Psicología, 29, 5-17.

Carulla Torrent, J., Pérez Lianes, J. M., & Guzmán Pérez, M. (2002). Despedida del paciente en la fase final de la vida. En Sociedad Española de Oncología Médica.

Chughtai, A. A., Seale, H., Islam, M. S., Owais, M., & Macintyre, C. R. (2020). Policies on the use of respiratory protection for hospital health workers to protect from coronavirus disease (COVID-19). En International Journal of Nursing Studies (Vol. 105, p. 103567). Elsevier Ltd. https://doi.org/10.1016/j.ijnurstu.2020.103567.

Codagnone, C., Lupiañez-Villanueva, F., Liva, G., Bogliacino, F., Charris, R., Gómez, C., Montealegre, F., Veltri, G., & Reith, G. (2020). Estudio sobre los efectos del Covid-19 y el confinamiento en Italia, España y Reino Unido.

Colegio Oficial de Enfermería de Madrid. (2020, abril 1). La Consejería de Sanidad facilita la atención psicológica en los hospitales para los profesionales por el impacto emocional de la crisis del coronavirus - COVID-19 . https://www.codem.es/covid-19/sanidad-facilita-atencion-psicologica-en-hospitales-para-profesionales-por-impacto-emocional-crisis-coronavirus.

Colegio Oficial de la Psicología de Madrid. (2020). Más de 700 llamadas atendidas en el teléfono gratuito de apoyo psicológico de la Comunidad de Madrid gestionado por el Colegio Oficial de la Psicología de Madrid. https://www.copmadrid.org/web/comunicacion/noticias/1482/mas-700-llamadas-atendidas-el-telefono-gratuito-apoyo-psicologico-la-comunidad-madrid-gestionado-el-colegio-oficial-la-psicologia-madrid.

Comité de Bioética de España. (2020). Declaración del Comité de Bioética de España sobre el derecho y deber de facilitar el acompañamiento y la asistencia espiritual a los pacientes con COVID-19 al final de sus vidas y en situaciones de especial vulnerabilidad.

Consejería de Sanidad. (2020). Protocolo de atención a pacientes y familias al final de la vida durante la pandemia por COVID-19 en centros socio sanitarios.

Consejo de Enfermería de la Comunidad Valenciana. (2020, abril 17). El CECOVA plantea mejoras en el protocolo de la Conselleria de Sanidad sobre el acompañamiento al final de la vida durante la pandemia del COVID-19. http://portalcecova.es/noticias/notas-de-prensa/cecova-plantea-mejoras-en-protocolo-de-conselleria-sanidad-sobre-acompanamiento-al-final-de-la-vida-durante-pandemia-covid-19.

Conselleria de Sanidad Universal y Salud Pública. (2020). Protocolo de acompañamiento al paciente en el final de la vida durante la pandemia COVID-19.

DeForest, A. (2019). Better words for better deaths. New England Journal of Medicine, 380(3), 211-213. https://doi.org/10.1056/NEJMp1810018.

El Financiero. (2020, abril 13). Muerte en soledad: enfermos de COVID-19 fallecen solos por el temor a contagiar a su familia. https://www.elfinanciero.com.mx/salud/muerte-en-soledad-enfermos-de-covid-19-fallecen-solos-por-el-temor-a-contagiar-a-su-familia.

España. Ley 4/2019, de 19 de marzo, por el que se modifica la Ley 2/2007, de 7 de marzo, del Estatuto Jurídico del Personal Estatutario del Servicio de Salud de Castilla y León, para la creación de la categoría de Médico de Cuidados Paliativos. Boletín Oficial del Estado, Madrid, España, 16 de abril de 2019. Recuperado el 8 de mayo de 2020 de: https://www.boe.es/diario_boe/txt.php?id=BOE-A-2019-5739.

España. Ley 4/2017, de 9 de marzo, de Derechos y Garantías de las Personas en el Proceso de Morir. Boletín Oficial del Estado, Madrid, España, 23 de junio de 2017. Recuperado el 8 de mayo de 2020 de: https://www.boe.es/buscar/doc.php?id=BOE-A-2017-7178.

Europa Press. (2020). Vithas implanta un plan de seguimiento para los pacientes aislados por Covid-19. Europa Press. https://www.infosalus.com/asistencia/noticia-vithas-implanta-plan-seguimiento-pacientes-aislados-covid-19-20200422144616.html.

Firstenberg, M. S., Libby, M., Ochs, M., Hanna, J., Mangino, J. E., & Forrester, J. (2020). Isolation protocol for a COVID-2019 patient requiring emergent surgical intervention: Case presentation. Patient Safety in Surgery, 14(1). https://doi.org/10.1186/s13037-020-00243-9.

Gabilondo, P. (2020, abril 1). El hospital de Madrid al que van a morir enfermos terminales con coronavirus. https://www.elconfidencial.com/espana/2020-04-01/coronavirus-enfermos-terminales-hospital-madrid_2527336/.

Gerencia Regional de Salud. (2020). Protocolo integral de actuación ante situaciones específicas de gravedad, últimos días y fallecimiento en la crisis COVID-19.

Gómez Esteban, R. (2012). El médico frente a la muerte. Revista de la Asociación Española de Neuropsiquiatría, 32(113), 67-82. https://doi.org/10.4321/s0211-57352012000100006.

Hawkley, L. C., Thisted, R. A., Masi, C. M., & Cacioppo, J. T. (2010). Loneliness Predicts Increased Blood Pressure: 5-Year Cross-Lagged Analyses in Middle-Aged and Older Adults. Psychology and Aging, 25(1), 132-142. https://doi.org/10.1037/a0017805.

Holt-Lunstad, J., Smith, T. B., Baker, M., Harris, T., & Stephenson, D. (2015). Loneliness and Social Isolation as Risk Factors for Mortality: A Meta-Analytic Review. Perspectives on Psychological Science, 10(2), 227-237. https://doi.org/10.1177/1745691614568352.

Keesara, S., Jonas, A., & Schulman, K. (2020). Covid-19 and health care’s digital revolution. New England Journal of Medicine, 382(23), e82. https://doi.org/10.1056/NEJMp2005835.

Koplan, J. P., Bond, T. C., Merson, M. H., Reddy, K. S., Rodriguez, M. H., Sewankambo, N. K., & Wasserheit, J. N. (2009). Towards a common definition of global health. En The Lancet (Vol. 373, Número 9679, pp. 1993-1995). Elsevier Limited. https://doi.org/10.1016/S0140-6736(09)60332-9.

Livingston, E., Desai, A., & Berkwits, M. (2020). Sourcing Personal Protective Equipment during the COVID-19 Pandemic. En JAMA - Journal of the American Medical Association (Vol. 323, Número 19, pp. E1-E3). American Medical Association. https://doi.org/10.1001/jama.2020.5317.

Matey, P. (2020, abril 11). Plan de humanización. https://www.elconfidencial.com/espana/2020-04-11/acompanamiento-despedida-familiares-clinico-covid-19_2543328/.

Meo, S. A., Alhowikan, A. M., Khlaiwi, T. A. L., Meo, I. M., Halepoto, D. M., Iqbal, M., Usmani, A. M., Hajjar, W., & Ahmed, N. (2020). Novel coronavirus 2019-nCoV: Prevalence, biological and clinical characteristics comparison with SARS-CoV and MERS-CoV. En European Review for Medical and Pharmacological Sciences (Vol. 24, Número 4, pp. 2012-2019). Verduci Editore s.r.l. https://doi.org/10.26355/eurrev_202002_20379.

Ministerio de Sanidad. (2020a). Enfermedad por coronavirus, COVID-19.

Ministerio de Sanidad. (2020b). Manejo en urgencias del COVID-19.

Quesada Arratia, A. A. (2020). Resum de projectes de les convocatòries COVID-19.

Rico-Uribe, L. A., Caballero, F. F., Martín-María, N., Cabello, M., Ayuso-Mateos, J. L., & Miret, M. (2018). Association of loneliness with all-cause mortality: A meta-analysis. PLOS ONE, 13(1), e0190033. https://doi.org/10.1371/journal.pone.0190033.

Salamero Teixidó, L. (2016). Derechos individuales frente a salud pública en la protección ante enfermedades contagiosas: propuestas de mejora del marco regulatorio vigente. En Gaceta Sanitaria (Vol. 30, pp. 69-73). Ediciones Doyma, S.L. https://doi.org/10.1016/j.gaceta.2016.04.021.

Salut/Servei Català de la Salut. (2020). Instrucció 03/2020 Pla d’acció per al suport emocional i la gestió de l’estrès agut de la ciutadania davant la situació de pandèmia causada pel nou coronavirus, la comunicació a familiars de pacients i l’acompanyament del dol per la COVID-19.

Servicio de Salud. (2020). Acompañamiento al paciente en el final de la vida durante la pandemia COVID-19.

Sinha, I. P., Harwood, R., Semple, M. G., Hawcutt, D. B., Thursfield, R., Narayan, O., Kenny, S. E., Viner, R., Hewer, S. L., & Southern, K. W. (2020). COVID-19 infection in children. The Lancet Respiratory Medicine, 8(5), 446-447. https://doi.org/10.1016/S2213-2600(20)30152-1.

Sociedad Española de Cuidados Paliativos. (2020). Recomendaciones sobre cuidar y acompañar personas en situación de últimos días y a su familia y/o cuidadores.

The Lancet Editorial. (2020). Palliative care and the COVID-19 pandemic. En The Lancet (Vol. 395, Número 10231, p. 1168). Lancet Publishing Group. https://doi.org/10.1016/S0140-6736(20)30822-9.

Torralba, F. (2007). Aproximación a la esencia del sufrimiento. An. Sist. Sanit. Navar, 30, 23-37.

Valtorta, N. K., Kanaan, M., Gilbody, S., & Hanratty, B. (2018). Loneliness, social isolation and risk of cardiovascular disease in the English Longitudinal Study of Ageing. European Journal of Preventive Cardiology, 25(13), 1387-1396. https://doi.org/10.1177/2047487318792696.

Venter, M., & Richter, K. (2020). Towards effective diagnostic assays for COVID-19: a review. Journal of Clinical Pathology, jclinpath-2020-206685. https://doi.org/10.1136/jclinpath-2020-206685.

Wakam, G. K., Montgomery, J. R., Biesterveld, B. E., & Brown, C. S. (2020). Not Dying Alone — Modern Compassionate Care in the Covid-19 Pandemic. New England Journal of Medicine. https://doi.org/10.1056/nejmp2007781.

Whitelaw, S., Mamas, M. A., Topol, E., & Van Spall, H. G. C. (2020). Applications of digital technology in COVID-19 pandemic planning and response. The Lancet Digital Health, 0, 1-6. https://doi.org/10.1016/S2589-7500(20)30142-4.

Wichmann, D., Sperhake, J.-P., Lütgehetmann, M., Steurer, S., Edler, C., Heinemann, A., Heinrich, F., Mushumba, H., Kniep, I., Schröder, A. S., Burdelski, C., de Heer, G., Nierhaus, A., Frings, D., Pfefferle, S., Becker, H., Bredereke-Wiedling, H., de Weerth, A., Paschen, H.-R., … Kluge, S. (2020). Autopsy Findings and Venous Thromboembolism in Patients With COVID-19. Annals of Internal Medicine. https://doi.org/10.7326/m20-2003.

World Health Organization. (2018). Cuidados paliativos. https://www.who.int/es/news-room/fact-sheets/detail/palliative-care.

World Health Organization. (2020a). Coronavirus disease (COVID-19) Situation Report 102.

World Health Organization. (2020b, mayo 6). Coronavirus disease (COVID-19) technical guidance: Maintaining Essential Health Services and Systems. https://www.who.int/emergencies/diseases/novel-coronavirus-2019/technical-guidance/maintaining-essential-health-services-and-systems.

Yan, Y., Shin, W. I., Pang, Y. X., Meng, Y., Lai, J., You, C., Zhao, H., Lester, E., Wu, T., & Pang, C. H. (2020). The first 75 days of novel coronavirus (SARS-CoV-2) outbreak: Recent advances, prevention, and treatment. En International Journal of Environmental Research and Public Health (Vol. 17, Número 7, p. 2323). MDPI AG. https://doi.org/10.3390/ijerph17072323.

Descargas

Publicado

2020-07-29

Cómo citar

Consuegra-Fernández, M., & Fernandez-Trujillo, A. (2020). La soledad de los pacientes con COVID-19 al final de sus vidas. Revista De Bioética Y Derecho, (50), 81–98. https://doi.org/10.1344/rbd2020.50.31683