Infraestructures de paper: nous instruments de financiarització de l’espai
DOI:
https://doi.org/10.1344/sn2022.26.35245Paraules clau:
neoliberalisme; financiaritzaciò; infraestructura; obligaciobns; finançament estatalResum
En el llindar d’un nou segle, amb la intensificació del domini financer sobre el sistema capitalista i l’expansió de la recerca de nous espais d'acumulació, assistim a la represa del debat internacional sobre el model de finançament de la infraestructura Aquest article explora un conjunt de dades empíriques sobre els nous mecanismes pel finançament privat de les infraestructures al Brasil ¡, amb èmfasi en el període post-2011, a causa de una disseminació més gran de nous productes, com ara les obligacions d’infraestructura. El primer objectiu es explorar el procés de construcció de la narrativa hegemònica de la neoliberalització de l’estat per a la provisió d’infraestructures, basada en una visió binària del públic i el privat. El segon objectiu està relacionat amb els resultats de la nostra recerca empírica, a patir de la qual discutim el neoliberalisme realment existent, cosa que apunta a un model financer emergent marcat per la hibridació entre les esferes púbica i privada.
Referències
Abreu, Marlon. A. Melazzo, Everaldo. S. e Ferreira, João. V. S. 2020. “Produzindo casas de papel: As engrenagens da securitização de ativos imobiliários residenciais no Brasil”. Confins. Paris [Online], 47. 1-16. https://doi.org/10.4000/confins.33013
Andreucci, Diego, Lamarca, Melissa. G., Wedekind; Jonah E. e Swyngedouw, Erik. 2017. “Value Grabbing”: A Political Ecology of Rent. Capitalism Nature Socialism, 28 (3), 28-47. https://doi.org/10.1080/10455752.2016.1278027
Belluzzo, Luiz, G. Almeida, Júlio G. 2002. Depois da queda: a economia brasileira da crise da dívida aos impasses do Real. Rio de Janeiro: Civilização Brasileira.
Blyth, Mark. 2013. Austerity: the history of a dangerous idea. USA: Oxford University Press.
Boito Jr., Armando e Berringer, Tatiane. 2013. “Classes sociais, neodesenvolvimentismo e política externa nos governos Lula e Dilma”. In: Dossiês: Revista de Sociologia e Política, 2 (47), 31-38. https://doi.org/10.1590/S0104-44782013000300004
Botelho, Adriano. 2007. A cidade como negócio: produção do espaço e acumulação do capital no município de São Paulo. Cadernos Metrópole, 18:15-38.
Braga, José. C. 1997. “Financeirização global. O padrão sistêmico de riqueza do capitalismo contemporâneo”. Poder e dinheiro. Uma economia política da globalização, editado por Tavaes, M. da C. e Fiori, J. L. 195 – 242. Petrópolis: Vozes.
Brasil. 2011. Lei nº 12.431, de 24 de Junho de 2011. Dispõe sobre a incidência do imposto sobre a renda nas operações que especifica. http://www.planalto.gov.br/ccivil_03/_ato2011-2014/2011/lei/l12431.htm.
Brasil. 2020. Boletim Informativo de Debêntures Incentivadas. Ministério da Economia. Dezembro, 85. https://www.gov.br/economia/pt-br/centrais-de-conteudo/publicacoes/boletins/boletim-de-debentures-incentivadas/2020/spe-me-boletim-debentures-lei-12-431-dez-2020.pdf/view
Brenner, Neil. 2004. New State Spaces: Urban Governance and the Rescaling of Statehood. Oxford: Oxford University Press.
Carcanholo, Reinaldo, A. e Sabadini, Mauricio. 2009. “Capital Fictício e Lucros Fictícios”. Revista Soc. Bras. Economia Política, 24, 41-65.
Carvalho, André. 2013. Infraestrutura sob uma perspectiva pública: instrumentos para o seu desenvolvimento. PhD thesis, Universidade de São Paulo.
Furtado, Celso. 1961. Desenvolvimento e subdesenvolvimento. Rio de Janeiro: Fundo de Cultura.
Graham, Steve e Marvin, Simon. 2001. Splintering Urbanism: networked infrastructures, technological mobilities and the urban condition. New York: Routledge.
Harvey, David. 2013. Os limites do capital. São Paulo: Boitempo.
Dardot, Pierre e Laval, Christian. 2016. A nova razão do mundo: ensaio sobre a sociedade neoliberal. São Paulo: Editora Boitempo,
Lorrain, Dominique. 2011. “La main discrète”. Revue française de science politique, 6 (61), 1097-1122. DOI 10.3917/rfsp.616.1097
Marx, Karl. 2013 [1979]. O capital: crítica da economia política. São Paulo: Editora Boitempo.
Morettini, Felipe T. R. 2019. “Financiamento de Longo Prazo e Desenvolvimento: Uma Análise da Regulação das Debêntures de Infraestrutura no Financiamento Nacional entre os anos de 2011 e 2016”. PhD thesis, Universidade de Campinas.
Oliveira, Francisco de. 1998. “Surgimento do Anti-valor, Capital, força de trabalho e fundo público”. CEBRAP, São Paulo. 22, 8-28.
Oliveira, Paula. 2019. Os Entraves Institucionais para uma maior participação do setor privado no financiamento da infraestrutura: o caso das debêntures incentivadas. PhD thesis, Instituto de Pesquisa Econômica Aplicada.
O’NeilL, P. The financialisation of urban infrastructure: a framework of analysis. Urban Studies, 2018.
Paulani, Leda. 2013. “Acumulação sistêmica, poupança externa e rentismo: observações sobre o caso brasileiro”. Estudos Avançados. 27 (77), 237-261. https://doi.org/10.1590/S0103-40142013000100018
Paulani, Leda. 2016. “Acumulação e rentismo: resgatando a teoria da renda de Marx para pensar o capitalismo contemporâneo”. Revista de Economia Política (online), v. 36: 514-535. https://doi.org/10.1590/0101-31572016v36n03a04
Royer, Luciana. 2016. “O FGTS e o mercado de títulos de base imobiliária: relações e tendências”. Cadernos Metrópole, 18 (35), 33-52. https://doi.org/10.1590/2236-9996.2016-3502
Singer, P. 2018. O Lulismo em Crise: um quebra-cabeça do período Dilma (2011-2016). São Paulo: Companhia das Letras.
Sunkel, Osvaldo. 1998. “Desarrollo, subdesarrollo, dependencia, marginacion y desigualdades espaciales; hacia un enfoque totalizante”. Investigación Económica. 31 (121) 23–77.
UQBAR. 2020. 12º Anuário Certificado de Recebíveis Imobiliário. São Paulo.
Descàrregues
Publicades
Número
Secció
Llicència
Drets d'autor (c) 2022 Laisa Marostica Stroher, Marlon Altavini de Abreu, Alexandre Yassu, Jeroen Klink, Luis Cunha
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement 4.0.
Els autors que publiquen en aquesta revista estan d’acord amb els termes següents:
- Els autors conserven els drets d’autoria i atorguen a la revista el dret de primera publicació, amb l’obra disponible simultàniament sota una Llicència d'Atribució Compartir igual de Creative Commons que permet compartir l’obra amb tercers, sempre que aquests en reconeguin l’autoria i la publicació inicial en aquesta revista.
- Els autors són lliures de fer acords contractuals addicionals independents per a la distribució no exclusiva de la versió de l’obra publicada a la revista (com ara la publicació en un repositori institucional o en un llibre), sempre que se’n reconegui la publicació inicial en aquesta revista.
- S’encoratja els autors a publicar la seva obra en línia (en repositoris institucionals o a la seva pàgina web, per exemple) abans i durant el procés de tramesa, amb l’objectiu d’aconseguir intercanvis productius i fer que l’obra obtingui més citacions (vegeu
- , en anglès).