222. Mitos geográficos contemporáneos. El conocimiento geográfico reglado frente al fake science en el contexto 2.0

Autors/ores

  • Pablo Fraile Jurado
  • Manuel J. López-Martín J. López-Martín

Paraules clau:

mitos, falacia, Geografía, estudiantes, redes sociales

Resum

En este trabajo se identifican algunas de las principales falacias con contenido geográfico que se pueden encontrar en Internet. A lo largo de toda la historia, el conocimiento geográfico, especialmente de lugares remotos o imaginarios, ha nutrido la creación de territorios y hechos mitológicos. El planteamiento que se realiza en este trabajo no solo es que los mitos geográficos siguen existiendo, sino que además afectan gravemente a los estudiantes de Geografía, esencialmente a través de supuestos conocimientos transmitidos mediante redes sociales y otros medios del mundo 2.0. En este trabajo se recopilan diez mitos geográficos –o falaciascontemporáneos de gran difusión por este tipo de canales, evaluando su penetración tanto en la sociedad como en la población de estudiantes de Geografía. Los resultados obtenidos permiten afirmar que la sociedad actual muestra una gran credulidad ante algunos de estos mitos, sin que se aprecien grandes diferencias entre los estudiantes de Geografía y el resto de la población.

Descàrregues

Les dades de descàrrega encara no estan disponibles.

Descàrregues

Número

2017

Secció

Articles

Llicència

Els autors que publiquen en aquesta revista estan d’acord amb els termes següents:

  1. Els autors conserven els drets d’autoria i atorguen a la revista el dret de primera publicació, amb l’obra disponible simultàniament sota una  Llicència de Creative Commons d'Atribució-No Comercial 4.0 Internacional (CC BY-NC 4.0) que permet compartir l’obra amb tercers, sempre que aquests en reconeguin l’autoria i la publicació inicial en aquesta revista.
  2. Els autors són lliures de fer acords contractuals addicionals independents per a la distribució no exclusiva de la versió de l’obra publicada a la revista (com ara la publicació en un repositori institucional o en un llibre), sempre que se’n reconegui la publicació inicial en aquesta revista.
  3. S’encoratja els autors a publicar la seva obra en línia (en repositoris institucionals o a la seva pàgina web, per exemple) abans i durant el procés de tramesa, amb l’objectiu d’aconseguir intercanvis productius i fer que l’obra obtingui més citacions (vegeu The Effect of Open Access, en anglès).