Arqueologia i col·leccionisme: Gabriel de Molina i els inicis de les excavacions d'Empúries (català)
DOI:
https://doi.org/10.1344/b3w.0.2019.29756Paraules clau:
Empúries, arqueologia, historiografia, antiguitats, col·leccionisme, museu, liberalisme, segle XIX.Resum
L’any 2008 se celebrà el primer centenari de l’inici de les excavacions arqueològiques a l’antiga ciutat grecorromana d’Empúries. Sense voler negar la importància cultural i simbòlica d’aquest fet, a través de les següents pàgines exposarem que, en realitat, els precedents de les intervencions en aquest jaciment són molt anteriors i en ells hi tingué un paper destacat, entre d’altres personatges avui quasi oblidats, el funcionari Gabriel de Molina Ramos. Raó per la qual creiem d’interès investigar qui era i per quin motiu se sentí atret per l’arqueologia. La base d’aquesta recerca són, en bona part, documents inèdits trobats en diferents arxius catalans i estatals. (Català)Referències
ALBUERA GUIRNALDOS, Antonio. El cesante: análisis de un tipo social del siglo XIX. Cuadernos de Historia Contemporánea, 1990, p. 45-66.
ALMAGRO BASCH, Martín. Las fuentes antiguas referentes a Ampurias. Barcelona: Diputación de Barcelona, 1951.
ALMAGRO BASCH, Martín. Gerona en la historia de las excavaciones de Ampurias. Revista de Gerona, 1956, 1, p.75-82.
ÁLVAREZ JUNCO, José. Mater dolorosa. La idea de España en el siglo XIX. Madrid: Real Academia de la Historia, 2001.
ANÒNIM. Personal y organización del cuerpo de artilleria en 1 de enero de 1888. Madrid: Inprenta del cuerpo de artilleros, 1888.
ARNABAT MATA, Ramón. La revolució de 1820 i el Trienni Liberal a Catalunya. Vic: Eumo Editorial, 2001.
BALAGUER i CIRERA, Víctor. Recuerdos de viaje. Barcelona: Diario de Barcelona, 1852.
BELLO VOCES, Josefina. Frailes, intendentes y políticos. Madrid: Taurus, 1997.
BELTRÁN FORTES, José. Arqueologia sevillana de la segunda mitad del siglo XIX. In Arqueologia fin de siglo. La arqueologia espanyola de la segunda mitad del siglo XIX (I reunión andaluza de historigrafia arqueológica). Sevilla: 2002, p. 11-42.
BERLANGA PALOMO, María José. La enseñanza de la arqueología en el siglo XIX de las cátedras de Castellanos de Losada a la introducción en los estudios universitarios. Anales de Arqueologia cordovesa, 2001, 12, p. 13-33.
BOSCH i PORTELL, Mònica. De la regència d’Espartero al segon període de govern moderat. Girona: Edicions CCG, 2006.
BOTET i SISÓ, Joaquim. Notícia historica y arqueologica de la ciudad de Emporion. Madrid: Real Academia de la Historia, 1879.
BURGUEÑO, Jesús. La invención de las provincias. Madrid: Catarata, 2011.
BUSCATÓ i SOMOZA, Lluís. Pedro Martínez Quintanilla. Un funcionari a la Girona del segle XIX. Revista de Girona, 2007, núm. 241, p. 38-43.
BUSCATÓ i SOMOZA, Lluís. Els inicis de les excavacions arqueològiques a Empúries. Una iniciativa empordanesa. In Miscel·lania en honor de Josep Maria Marquès, Barcelona: Edicions de l’Abadia de Montserrat, 2010 p. 629-638.
BUSCATÓ i SOMOZA, Lluís. Apunts per a una biografia de Joaquim Pujol i Santo: militar, funcionari, hisendat i col·leccionista d’antiguitats. Annals de l’Institut d’Estudis Gironins, 2015, LVI, , p. 265-306.
BUSCATÓ i SOMOZA, Lluís; DE LA FUENTE, Pablo. El col·leccionisme d’antiguitats com a mitjà de promoció social: el cas de Josep de Maranges i Marimon. Revista d’Arqueologia de Ponent, 2013, 23, p. 249-268.
BUSCATÓ i SOMOZA, Lluís.; PONS i PUJOL, Lluís. La troballa del mosaic del sacrifici d’Ifigènia a Empúries i la seva posterior adquisició per la Comissió de Monuments de Girona. Uns fets poc coneguts. Empúries, 2002, vol. 53, p. 195-209.
BUSCATÓ i SOMOZA, Ll.; PONS i PUJOL, Ll. La diputación arqueológica de la provincia de Gerona: erudición y arqueología en la primera mitad del siglo XIX. Boletín de la Real Academia de la Historia, 2012a, Tomo CCIX, Cuaderno II, p. 255-279.
BUSCATÓ i SOMOZA, Lluís; PONS i PUJOL, Lluís. La descoberta d’Empúries: les excavacions de 1846 i 1847. Biblio 3W. Revista Bibliográfica de Geografía y Ciencias Sociales. [En línea]. Barcelona: Universidad de Barcelona, 2012b, Vol. XVII, nº 980. <http://www.ub.edu/geocrit/b3w-980.htm>. [ISSN 1138-9796].
CALLE MARÍN, S. La Academia perdida: La Real de Arqueología y Geografía del Príncipe Alfonso (1837-1869), In Excavando papeles. Indagaciones arqueológicas en los archivos españoles. Alcalá de Henares: AACHE Ediciones de Guadalajara, 2004, p. 121-152.
CANTO, Alicia María. Ivo de la Cortina. In Diccionario biográfico español. Núm. 14. Madrid: Real Academia de la Historia, 2009, p. 818-820.
CLARÀ, Josep. Ramon de Cabrera i de Ciurana (1794-1874), polític empordanès. Estudis del Baix Empordà, 2008, núm. 27, p. 155-166.
CARR, Raymond. España 1808-1975. Barcelona: Ariel, 1998 (8ª ed.).
CURET, Francesc. La jamància 1842-1843. Barcelona: Rafael Dalmau Editor, 1961.
FERNÁNDEZ BASTARRECHE, Fernando. El Ejercito español en el siglo XIX. Madrid: Siglo XXI, 1978.
FONTANA, Josep. La fi de l’antic règim i la industrialització (Volum V de La Història de Catalunya dirigia per Pierre Vilar). Barcelona: Edicions 62, 1988.
FONTANA, Josep. (2006) De en medio del tiempo. La segunda restauración espanyola, 1823-1834, Crítica, Barcelona.
GARCÍA i ROVIRA, Anna Maria. La revolucio liberal a Espanya i les classes populars. Vic: Eumo, 1989.
GRAN-AYMERICH, Eva. El nacimiento de la arqueologia moderna 1798-1945, Zaragoza: Prensas Universitarias de Zaragoza, 2001.
HEREDERO y ROURA Federico, et al. Archivo General de Segóvia. Índice de expedientes personales. Madrid: Ediciones Hidalguía, 1959.
LLORENS i RAMS, Josep Maria; PLANA i PAR, Clàudia; COSTA i VIARÉS, Immaculada. La Comissió de Monuments històrics i Artístics de la província de Girona (1844-1981). Catàleg dels fons documentals, Barcelona: Generalitat de Catalunya, 2006.
LÓPEZ TRUJILLO, Miguel Àngel. Patrimonio. La lucha por los bienes culturales (1500-1939). Gijón: Ediciones Trea, 2006.
MARTÍNEZ QUINTANILLA, Pedro. La provincia de Gerona. Datos estadísticos. Diputación de Gerona, Gerona: 1865.
MARTÍNEZ RUIZ, Enrique. El largo ocaso del ejército español de la Ilustración: reflexiones en torno a una secuencia temporal. Revista de Historia Moderna. Anales de la Universidad de Alicante, 2004, 22, p. 7-57.
MEDEROS MARTÍN, Alfredo, Anàlisis de una decadencia. La arqueología española del siglo XIX. El impulso isabelino (1830-1867). Cuadernos de Prehistoria y arqueologia de la Universitat Autónoma de Madrid, 2010, 36, p. 159-216.
MORA, Gloria. Historias de mármol. La arqueología clásica española en el siglo XVIII. Madrid: Consejo Superior de Investigaciones Científicas, 1998.
MORALES MOYA, Antonio. Milicia y nobleza en el siglo XVIII. Cuadernos de Historia Moderna, 1998, 9, p. 121-137.
MUNDET GIFRÉ, Josep Maria. La Primera Guerra Carlina a Catalunya: història militar i política. Barcelona: Abadia de Montserrat, 1990.
NIETO, Alejandro. Historia administrativa de la regencia de María Cristina. Barcelona: Ariel, 2006.
ORDIERES DÍEZ, Isabel. Historia de la restauración monumental en España (1835-1936), Madrid: Ministerio de Cultura, 1995.
OLIVERAS, Carme. Els precedents de la recerca. Una visió de l’Empordà. Annals de l’Institut d’estudis Empordanesos, 2008, núm. 39, p. 31-48.
OLLÉ i Romeu, Josep Maria. L’oligarquia i la construcció de l’estat centralista. Estat de setge a Catalunya (1844-1847), Barcelona: autoedició, 2003.
PAPELL, Antonio. L’Empordà a la guerra carlina (mig segle d’història empordanesa). Figueres: Tipografia Ideal, 1931.
PEIRÓ MARTÍN, Ignacio. Los guardianes de la historia. Zaragoza: Institución Fernando el Católico, 2006.
PELLISTRANDI, Benoît. Un discours national? La Real Academia de la Historia entre science et politique (1847-1897). Madrid: Casa de Velazquez, 2004.
PUJOL y CAMPS, Celestino. ¿Existe Empúrias? Revista de Gerona. 1876-1877, Vol. I, 169-174.
PUJOL y CAMPS, Celestino. Estudio de las monedas de Empurias y Rhode con sus imitaciones. Sevilla: Imp. y lit. De José Maria Ariza, 1878.
RAHOLA, Carles. Vides heroiques, Girona: Tallers gràfics de la Casa d’Assistència i Ensenyament, 1932.
REMESAL RODRÍGUEZ, José; AGUILERA MARTÍN, Antonio; PONS PUJOL, Lluís. Comisión de Antigüedades de la Real Academia de la Historia. Catalunya. Catàleg i índexs. Trad. de Ll. Pons Pujol. Barcelona: Generalitat de Catalunya, 2002.
Descàrregues
Publicades
Número
Secció
Llicència
Avís de drets d’autor/a
L'autor/a que publica en aquesta revista està d'acord amb els termes següents:
- L'autor/a conserva els drets d’autoria i atorga a la revista el dret de primera publicació de l’obra.
- Els textos es difondran amb la llicència de Reconeixement de Creative Commons, la qual permet compartir l’obra amb tercers, sempre que en reconeguin l’autoria, la publicació inicial en aquesta revista i les condicions de la llicència.
