La vulnerabilitat del «Viure-Junts»

El desplaçament del dol a les arts performatives

Autors/ores

Resum

Darrerament, els processos de transformació que el món ha experimentat en les últimes dècades han fet que moltes pensadores reflexionin sobre el concepte «Viure-Junts». Una d’elles ha estat Judith Butler, que ha definit la vulnerabilitat com a condició ontològica de la humanitat. A més, segons la filòsofa, una de les circumstàncies vitals que més confirma el caràcter relacional de la nostra existència són els moments de dol i pèrdua. Certament, la crisi sanitària actual provocada per la pandèmia ens ha situat com a comunitat en aquesta conjuntura de màxima vulnerabilitat. En aquest sentit, l’article es proposa
abordar aquesta qüestió des de les arts performatives, ja que, segons les teories d’Erika Fischer-Lichte i Jill Dolan, poden esdevenir un espai de trobada on la interdependència humana es posa en joc. Per argumentar-ho, l’article esmenta el cas de la peça teatral Noli me tangere (no em toquis) (2020), una obra que empra les possibilitats de les arts vives per desplaçar la vetlla a la sala de teatre.

Paraules clau: vulnerabilitat, Viure-Junts, arts performatives, dol, interdependència.

Descàrregues

Publicades

2021-09-17

Número

Secció

DOSSIER MONOGRÀFIC