Empatia i poder

Desentranyant el teixit polític d’una emoció

Resum

Si bé les emocions s’han percebut com a objecte d’interrogació filosòfica i ètica des de l’antiguitat grecoromana, l’aparició de la «teoria dels afectes» va transformar-ne la visió teòrica en assenyalar-les com a pràctiques culturals sotmeses a les dinàmiques del poder. La crítica cultural s’ha encarregat d’identificar els perills polítics d’afectes com ara l’empatia, que viu un moment de gran popularitat a escala transdisciplinària, i però que encara s’analitza com una emoció democratitzadora —cosa que duu a simplificar-la com a procés imaginatiu— i s’obvia el focus que en limitaria l’abast. Aquest article pretén identificar els dictats del poder que determinen l’empatia tant teòricament com pràcticament, centrant-se en les barreres morals que dictaminen qui és digne de ser objecte de comprensió i proposant la literatura com a via d’expansió de la capacitat empàtica.

Paraules clau: política, teoria dels afectes, empatia, moralitat, empatia extrema.