Schönberg a la Viena del 1900

Cap a una (est)ètica de la desornamentació

Resum

Arnold Schönberg fou una figura destacada a la Viena de final de segle, una època que no només marca el principi de la fi de l’imperi austrohongarès, sinó també una profunda crisi de la condició moderna. En totes les àrees de l’art i la cultura es van explorar les relacions entre la subjectivitat i el llenguatge. Aquest article es proposa reconstruir el context cultural en què va florir la música de Schönberg, establint un diàleg entre les
seves idees i les d’alguns dels seus contemporanis, amb els quals va compartir un mateix principi ètic i la preocupació per trobar nous llenguatges més d’acord amb la nova cosmovisió que emergia després de la caiguda de la subjectivitat clàssica.