Schönberg a la Viena del 1900
Cap a una (est)ètica de la desornamentació
DOI:
https://doi.org/10.1344/Compas.2024.10.7Paraules clau:
Viena, final de segle, finis austriae, subjecte, llenguatge, Schönberg, crisi de la modernitat, Mahler, Loos, Kraus.Resum
Arnold Schönberg fou una figura destacada a la Viena de final de segle, una època que no només marca el principi de la fi de l’imperi austrohongarès, sinó també una profunda crisi de la condició moderna. En totes les àrees de l’art i la cultura es van explorar les relacions entre la subjectivitat i el llenguatge. Aquest article es proposa reconstruir el context cultural en què va florir la música de Schönberg, establint un diàleg entre les
seves idees i les d’alguns dels seus contemporanis, amb els quals va compartir un mateix principi ètic i la preocupació per trobar nous llenguatges més d’acord amb la nova cosmovisió que emergia després de la caiguda de la subjectivitat clàssica.
Descàrregues
Descàrregues
Publicades
Número
Secció
Llicència
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0.
Tots els articles de la revista es publiquen sota llicència Creative Commons Attribution-NonCommercial-NoDerivatives 4.0 International License i la versió digital és open access.