Call for Papers N.12
CONVOCATORIA D’ARTÍCLES No.12
Editor convidat: José Julián Soto Lara
La revista (Con)textos presenta el Call for Papers N. 12 i convida a la contribució dels i de les autor/es interessats/des en publicar els seus articles d’investigació social i ressenyes en el pròxim número de la publicació on-line de la revista. S’anima a participar a tot tipus de perfils acadèmics (inclosos
estudiants de grau i màster, investigadors pre i postdoctorals), i professionals.
Línia temàtica preferent: Inclusió i segregació a Iberoamèrica: fenòmens de les fronteres internacionals, interregionals e interurbanes
Data límit: 30 d'abril 2023
Inclusió i segregació a Iberoamèrica: fenòmens de les fronteres internacionals, interregionals e interurbanes. Editor convidat: José Julián Soto Lara
Per aquest número ens proposem convidar a la reflexió i anàlisis sobre els fenòmens de frontera a Iberoamèrica. Convoquem antropòlegs, historiadors, sociòlegs i altres investigadors de les ciències socials i humanes, per a que enviïn els seus articles fins al 30 d'abril del 2023.
Abordarem els fenòmens de frontera prenent en consideració tres perspectives que van des del macro al micro: la primera, a propòsit de les fronteres més visibles que divideixen els Estats-Nació des del segle XIX fins a l'actualitat. Indubtablement hi ha un gran nombre d'esdeveniments que tenen lloc entre les fronteres que separen els països iberoamericans, com ara la migració, la militarització, el contraban de productes, persones i drogues i l'exportació i importació de mercaderies, etc. Un apropament a aquests processos des d'una mirada antropològica serà útil per comprendre la seva naturalesa sociohistòrica. Des d'aquest angle es pretén complexitzar i enriquir les mirades geopolítiques clàssiques cap a la frontera que han tendit a ocultar els actors socials fronterers.
En segon lloc, hi ha les fronteres internes que s'aixequen com un vel “invisible”, diferenciant tant ciutats i costums, com els mons rurals i urbans a l'interior de cada país. Les fronteres no només es delineen als mapes, sinó també en les interaccions i segregacions que s'erigeixen en observar les empremtes d’alienitat o d'estrangeria a l'altre. Allò rural i urbà es troben dissociats per un conjunt d'hàbits, estils de vida, educació i classe social, entre d'altres, gairebé traçant diferents països dins un mateix país: el del
camp, l'agricultura i la ramaderia; i el de la ciutat, les oficines i les grans congestions vehiculars.
En tercer lloc hi ha les fronteres que s'obren dins del mateix espai urbà o rural. Ens referim als diversos fenòmens de segregació que demarquen les classes socials i els barris. A Iberoamèrica hi ha una accentuada estratificació social que dibuixa unes barreres imaginàries entre la burgesia, les classes mitjanes i els sectors populars. De la mateixa manera, les formes d'habitar la ciutat corresponen als diversos espais assignats per a cada classe social en els quals, a més, es defineix una identitat. Tot i que aquesta darrera fragmentació de les ciutats va començar durant la modernització decimonònica de la macroregió, s'ha aprofundit notòriament en el context de la globalització. En les darreres dècades les ciutats van esdevenir centres de gran activitat multicultural i poesi simbòlica, així com espai públic per als moviments socials que adhereixen o posen en qüestió les antigues categories de diferenciació social.
Dins d'aquestes formes de frontera apareixen diverses maneres d'interacció, d’intercanvi, de discursos, de construcció d'acords, però també de segregació, d’exclusió, de discriminació i de racisme. Les ciències socials no han passat per alt els diferents fenòmens que tenen lloc a la frontera i que mostren la manera com s’estructura el vincle social. Amb l'objectiu d'aportar al debat actual de les fronteres i a la riquesa del
coneixement antropològic, convidem els investigadors a reflexionar sobre els següents interrogants:
1. Quines perspectives teòriques i metodològiques de l'antropologia es poden considerar per a l’abordatge de la construcció sociocultural de les fronteres a Iberoamèrica? Quines són les temàtiques principals i més urgents d'investigar sorgides arran dels moviments migratoris entre els països iberoamericans? Com experimenten les comunitats de diferents nacionalitats que humanitzen les fronteres les relacions amb els membres de l'altra cultura en termes d'inclusió i segregació?
2. Quines són les principals conseqüències en el vincle social provocades per les demarcacions frontereres dins dels Estats iberoamericans? Fins a quin punt les distincions entre la cultura urbana i rural o entre els modes de vida moderns i tradicionals són rígides dins dels països de la regió? Quins i com s'han establert els discursos socials, estereotips i prejudicis que caracteritzen les identitats socials dels subjectes urbans en contraposició amb els rurals?
3. Com les fronteres socials establertes dins de les ciutats i dins dels pobles són productores de cosmovisions que afavoreixen o deixen latent el conflicte social? Quines pràctiques sociopolítiques revelen l'evolució experimentada en els darrers anys per les mobilitzacions socials a l'espai públic?
*Tot i que la línia preferent del N. 12 de (Con)textos s'emmarca a les fronteres iberoamericanes, no s’exclouen per a la publicació reflexions sobre fenòmens de frontera d'altres regions.
