La meva ànima corporal és com una cérvola que té set

Resum

L'article llisca a la llum d'una experiència que vaig tenir a Ravenna, al mausoleu de Gala Placidia, mirant els mosaics que representen animals, estrelles, aigües i plantes i les dues cérvoles que beuen en una font. Aquell lloc em va fer sentir que l'ànima corporal porta en si aquest immens espai habitat, i que té set com les dues cérvoles i com a milions d'animals i persones, plantes i minerals a la terra, que pateixen la sequera, les guerres o la llunyania de l'amor. Parlar, com molts parlen de “Salvaguarda de la creació”, mostra l'arrogància humana i segueix la lògica violenta del patriarcat. A la natura cal reconèixer-li el seu venir de més enllà i per tant el misteri. Ella és allà i és allà des d'abans que nosaltres i per això ens ensenya.