La Guerra Civil espanyola a les comarques mineres d'Utrillas, 85 anys després: patrimoni y memòria democràtica

Autors/ores

  • Antonio José Juan Guill Universitat d'Alacant

DOI:

https://doi.org/10.1344/ebre38.2023.13.44916

Resum

La Batalla d'Alfambra ve donada com una segona batalla de Terol. Si a la primera batalla, l'anomenada Batalla de Terol, el perdedor va ser l'exèrcit franquista, a la segona, amb l'ajuda de l'aviació italiana, l'exèrcit franquista va guanyar una posició en què la idea i l'estratègia era aproximar-se a la capital del Túria, València, la qual era el centre de decisió del Govern de la República. La vida ciutadana en el marc de la Batalla d'Alfambra va marcar un abans i un després, tant a l'economia, com al paper de la dona i altres peculiaritats, a pocs dies de l'Alçament del 18 de juliol, sempre en el context de la Comarca d'Utrillas. El final de la Guerra Civil espanyola no va suposar la fi de la violència, ni la tornada a la normalitat. El nou sistema polític iniciat a partir de 1r abril de 1939 es basava en la divisió entre vencedors i vençuts, en la imposició dels valors dels primers i en la negació dels principis ideològics i polítics dels segons: persecució dels maquis, amb la nova Llei de repressió del Bandidatge i el Terrorisme el 1947. D'altra banda, i amb anterioritat, el 15 de febrer de 1939 i abans que acabés la guerra, la Llei de depuració de funcionaris públics i el 1r de maig de 1940, la Llei per a la repressió de la Maçoneria i el Comunisme, entre altres lleis que es van anar aprovant al llarg del Primer Franquisme.

Descàrregues

Publicades

2023-12-14

Com citar

Juan Guill, A. J. (2023). La Guerra Civil espanyola a les comarques mineres d’Utrillas, 85 anys després: patrimoni y memòria democràtica. Ebre 38, 13(13), 193–205. https://doi.org/10.1344/ebre38.2023.13.44916