Les dones a les economies domèstiques preindustrials: treball, terra, dot i escreix a l’Alt Penedès del segle XVIII
DOI:
https://doi.org/10.1344/eha.2017.29.103-127Paraules clau:
dones, treball, propietat i explotació de la terra, dotResum
En aquest article es fa una aproximació al paper de les dones en les economies domèstiques de l’Alt Penedès del segle XVIII. Concretament, s’analitzen les tasques productives que portaven a terme i que eren fonamentals per al manteniment de les famílies, les seves relacions amb la propietat i l’explotació de la terra, la importància que tenien el dot i l’escreix al llarg de la seva vida, i l’evolució del dot durant la segona meitat del segle XVIII. En cada una d’aquestes qüestions es fa menció de les dones solteres, casades i vídues, atès que l’estat civil era la variable que més fortament condicionava el que les dones podien i no podien fer. També es para atenció, de manera transversal, al marc legal que constrenyia l’autonomia econòmica de les dones. Malgrat el silenci de les fonts, conseqüència directa de la baixa consideració que tenia el treball femení, del seu caràcter suposadament subsidiari i de la incapacitat legal a què les dones estaven sotmeses, l’examen de capítols matrimonials, inventaris post mortem, contractes de conreu i textos de testimonis de l’època, permet entreveure unes dones més actives i més autònomes que el que tradicionalment s’acostuma a pensar. El marc cultural i legal, així com la pobresa, eren obstacles importants que calia superar.
Referències
AMADES, Joan (1982). Folklore de Catalunya. Cançoner. Cançons, refranys, endevinalles. Barcelona: Selecta.
ARNABAT, Ramon i MORENO, Belén (2006). El Penedès durant la segona meitat del segle XVIII: textos inèdits. Vilafranca del Penedès: Institut d’Estudis Penedesencs.
BARBA ROCA, Manuel (1991). El corregiment i partit de Vilafranca del Penedès a l’últim terç del segle XVIII. Respostes al qüestionari de Francisco de Zamora. Vilafranca del Penedès: Museu de Vilafranca.
Bellavitis, Anna i Zucca Micheletto, Beatrice (dir.) (2019). Gender, Law and Economic Well-being in Europe from the Fifteenth to the Nineteenth Century: North Versus South? Abingdon, Oxon, New York: Routledge.
BENERIA, Lourdes (1979). “Reproducción, producción y división sexual del trabajo”, Mientras Tanto, 6, p. 47-84.
BERG, Maxine (1985). The Age of Manufacturers, 1700-1820. Londres: Fontana Press
BOCK, G. i DUDEN, B. (1985). “Trabajo por amor: amor como trabajo. Sobre la génesis del trabajo doméstico en Occidente”, Desarrollo, 2, p. 4-14.
CAPDEFERRO PLA, Josep (2019). “Mujeres y trabajo en Barcelona a través de procesos judiciales inéditos (1560-1710), a SOLÀ, A. (ed.), Artesanos, gremios y género en el sur de Europa (siglos XVI-XIX), Universitat de Barcelona. Barcelona: Icaria, p. 77-100
CARBONELL, Montserrat (1989). “Hecho y representación sobre la desvalorización del trabajo de las mujeres (siglos XVI-XVIII)”. A Mujeres y hombres en la formación del pensamiento occidental. Actas de las VII Jornadas de Investigación Interdisciplinaria. Vol. II, p. 157-171.
CARBONELL, Montserrat (1997). Sobreviure a Barcelona. Dones, pobresa i assistència al segle XVIII. Vic: Eumo.
CARBONELL, Montserrat (2005). Trabajo femenino y economías familiares. En M. ORTEGA, A. LAVRIN, & P. PÉREZ CANTÓ, Historia de las mujeres en España y América Latina, Vol. II. El mundo moderno. Madrid: Cátedra, p. 237-262
CARBONELL, M.; GÁLVEZ, L.; RODRÍGUEZ, P. (2014). “Género y cuidados: respuestas sociales e institucionales al surgimiento de la sociedad de mercado en el contexto europeo”. Áreas, 33, p.17-32
COLOMÉ-FERRER, Josep (2019). Terra de ceps. Especialització vitivinícola i món rabassaire a les comarques de l’Anoia i l’Alt Penedès al segle XIX. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.
COMES, Josep (1826). Tratado teórico-práctico del arte de notaría. Barcelona: Imprenta de J. Mayol y compañía
CONGOST, Rosa (2010). Els dots com a indicadors de les desigualtats socials i de la seva evolució en el temps, a ROS, Rosa (ed.), Els capítols matrimonials. Una font per a la història social. Girona: Associació d’Història Rural de les Comarques Gironines, Centre de Recerca d’Història Rural (Institut de Recerca Històrica) de la Universitat de Girona i Documenta Universitària, p. 161-193.
COSTA VIA, Montserrat (1989). Sant Sadurní d’Anoia. Un perfil sòcio-econòmic (1771-1816). Sant Sadurní d’Anoia: Ajuntament de Sant Sadurní d’Anoia – L’Avenç.
DE DOU i DE BASSOLS, Ramón Lázaro (1800). Instituciones del derecho público general de España, con noticia del Particular de Cataluña y de las principales reglas del gobierno en qualquier Estado. Madrid: Oficina de Don Benito García y Compañía.
DE LLOBET MASACHS, (2010). “Observacions entorn dels accessoris del dot en els capítols matrimonials dels segles XVII i XVIII. El consum de mobles i robes”, a ROS, Rosa (ed.), Els capítols matrimonials. Una font per a la història social. Girona: Associació d’Història Rural de les Comarques Gironines, Centre de Recerca d’Història Rural (Institut de Recerca Històrica) de la Universitat de Girona i Documenta Universitària, p. 195-232.
DIEFENDORF, Barbara B. (1995). “Women and property in ancien régime France. Theory and practice in Dauphiné and Paris”, a BREWER, J. i STAVES, S. (eds.), Early Modern Conceptions of Property. London and New York: Routledge, p. 170-193.
DURAN i BAS, Manuel (1883). Memoria acerca de las instituciones del Derecho Civil de Cataluña. Barcelona: Impr. de la Casa de Caridad.
FAUS i CONDOMINES, Josep (1907). Els capítols matrimonials a la comarca de Guissona. Barcelona: Impr. Fills de Jaume Jepús.
FAUVE-CHAMOUX, Antoinette (1998). “Vedove di città e vedove di campagna nella Francia preindustriale: Aggregato domestico, trasmissione e strategie familiari di sopravvivenza”, Quaderni Storici, 98, p. 301-332.
FERRER ALÒS, Llorenç (1984). “Pagesia i sistema de transmissió de béns al Bages en el segle XVIII”. Actes del Primer Congrés d’Història Moderna de Catalunya. Barcelona: Universitat de Barcelona.
FERRER ALÒS, Llorenç (2005). “When there was no male heir. The transfer or wealth in Catalonia trough women in Catalonia (the pubilla)”, Continuity and Change, 20 (1): 27-52.
FERRER ALÒS, Llorenç (2010a). “Les clàusules dels capítols matrimonials”, a ROS, Rosa (ed.), Els capítols matrimonials. Una font per a la història social. Girona: Associació d’Història Rural de les Comarques Gironines, Centre de Recerca d’Història Rural (Institut de Recerca Històrica) de la Universitat de Girona i Documenta Universitària, p. 71-88.
FERRER ALÒS, Llorenç (2010b). “Capítols matrimonials i història de la família”, a ROS, Rosa (ed.), Els capítols matrimonials. Una font per a la història social. Girona: Associació d’Història Rural de les Comarques Gironines, Centre de Recerca d’Història Rural (Institut de Recerca Històrica) de la Universitat de Girona i Documenta Universitària, p. 135-160.
FERRER ALÒS, Llorenç (2012). “El creixement divers de la Catalunya del segle XVIII. Protoindustrialització?”, Catalan Historical Review, 5, (2012), p. 195-209.
FERRER ALÒS, Llorenç (2018). “Estructura agraria, familia troncal, mercado de trabajo y redes sociales en el mundo rural, Cataluña siglos XVIII-XIX”, Mundo agrario, vol.19, nº 20, p.1-21.
FONTAINE, Laurence (2011): “Il posto delle done nella piccola economia finanziaria in Europa in età moderna”, Quaderni Storici, XLVI, n.2, p. 513-532.
GASCÓN, Mª Isabel (2012). “Las mujeres entre la intimidad doméstica y el espacio público. Libros de cuentas femeninos y ordenanzas municipales”, Revista de Historia Moderna, 30, p. 283-300.
HANAWALT, B. A. (1986). Women and work in preindustrial Europe. Bloomington: Indiana University Press.
HOFFMANN, Ph. (1977). La femme dans la pensée des lumiéres. Paris: Ophrys
HUFTON, Olwen (1995). The prospect before fer. A History of Women in Western Europe. Vol. I, 1500-1800. London: Harper Collins.
MARFANY, Julie (2006). “Choices and constraints: marriage and inheritance in eighteenth and early-nineteenth-century Catalonia”, Continuity and Change, 21 (1), p. 73-106.
MASPONS i ANGLASELL, Francesc, (1935). La llei de la família catalana. Barcelona: Barcino
MASPONS I ANGLASELL, Francesc (1956). Derecho catalán familiar. Barcelona: José Mª Bosch.
MORENO CLAVERÍAS, Belén (2004). “Mito y realidad de la feminización del consumo en la Europa Moderna: las pautas de consumo de las mujeres en la Cataluña preindustrial”, Arenal. Revista de Historia de las Mujeres, 11, nº 1 (2004), p. 119-154.
MORENO CLAVERÍAS, Belén (2007). Consum i condicions de vida a la Catalunya Moderna. El Penedès, 1670-1790. Vilafranca del Penedès: Edicions i Propostes Culturals Andana, Consell Comarcal Alt Penedès.
MORENO CLAVERÍAS, Belén (2015). “Gender and Luxury in Eighteenth-Century Catalonia: Town and Countryside”, en Simonthon, D., Kaartinen, M. i Montenach, A. (eds.): Luxury and Gender in European Towns, 1700-1914. New-York-Oxon: Routledge, p. 132-149.
Moreno Claverías, Belén (2017). “Révolution industrieuse ou simple survie? Stratégies familiales dans une zone proto-industrielle de Catalogne du XVIIIe siècle”, Revue d’Histoire Moderne & Contemporaine, 64-4, p. 59-83.
Pérez Molina, Isabel (1988). “Dona i legislació a la Catalunya del segle XVIII. Processos de separació matrimonial”, Pedralbes, 8, p. 259-266.
PÉREZ MOLINA, Isabel (1994). “Las mujeres y el matrimonio en el derecho catalán moderno”, a Pérez Molina, I., Vicente, M., Ibero, A., Carrasco de la Fuente, E., Gil, A.: Las mujeres en el antiguo régimen. Imagen y realidad (s.XVI-XVIII). Barcelona: Icaria, p.21-56.
PÉREZ MOLINA, Isabel (1997). Las mujeres ante la ley en la Cataluña Moderna. Granada: Universidad de Granada.
ROS MASSANA, Rosa (ed.) (2010). “Capítols vilatans, capítols rurals. Els capítols matrimonials a Sant Feliu de Guíxols i la Vall d’Aro (1760-1860)”, a ROS, Rosa (ed.), Els capítols matrimonials. Una font per a la història social. Girona: Associació d’Història Rural de les Comarques Gironines, Centre de Recerca d’Història Rural (Institut de Recerca Històrica) de la Universitat de Girona i Documenta Universitària, p. 115-134.
Sanmartí, Carme i Sanmartí, Montserrat (2009). "Les mestresses Baldrich a través dels capítols matrimonials", Estudis d'Història Agrària, 22, p. 91-110.
Shaw, James E. (2018). “Women, Credit, and Dowry in Early Modern Italy , a Dermineur, Elise (ed.), Women and Credit in Pre-Industrial Europe. Turnhout: Brepols Publishers, p.173-201.
TILLY, Louise A. i SCOTT, Joan W. (1978). Women, Work and Family. New York: Holt, Rinehart and Winston.
TORRAS ELIAS, Jaume (2007). Fabricants sense fàbrica. Els Torelló, d’Igualada (1691-1794). Vic: Eumo.
TORRAS, Jaume, DURAN, Montserrat i TORRA, Lídia. (1999). “El ajuar de la novia. El consumo de tejidos en los contratos matrimoniales de una localidad catalana, 1600-1800”, a J. TORRAS i B. YUN (eds.), Consumo, condiciones de vida y comercialización. Valladolid: Junta de Castilla y León, p. 61-69.
TORRAS RIBÉ, Jaume (1993). La comarca de l’Anoia a finals del segle XVIII. Els “qüestionaris” de Francisco de Zamora i altres descripcions. Igualada i Barcelona: Abadia de Montserrat.
VALENTÍN VICENTE, Marta (2009). “‘Comerciar en femení’: La identitat de les empresàries a la Barcelona del segle XVIII”, Recerques, 56, p.47-59.
VINYOLES VIDAL, Teresa (2005). Història de les dones a la Catalunya medieval. Lleida-Vic: Eumo-Pagès.
Descàrregues
Publicades
Número
Secció
Llicència
Drets d'autor (c) 2017 Belén Moreno Claverías
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement-NoComercial 4.0.
Des del número 29 (2017), quan s’envia una proposta, l’autor conserva els drets d’autor però atorga a la revista la primera publicació de l’obra.
Els textos es difondran amb la llicència de reconeixement No Comercial de Creative Commons (CC-BY-NC), que permet compartir l’obra amb tercers, sempre que aquests reconeguin la seva autoria, la publicació inicial en aquesta revista i les condicions de la llicència i no se'n faci un ús comercial.
