Women in the domestic preindustrial economies: work, land, dowry and escreix in Alt Penedès of the 18th century
DOI:
https://doi.org/10.1344/eha.2017.29.103-127Keywords:
women, work, ownership and exploitation of land, dowryAbstract
This article examines the role of women in the domestic economies of the Alt Penedès during the eighteenth century. In particular, it analyses the productive tasks that women carried out, which were fundamental for the maintenance of the families, their relations with the ownership and the exploitation of land, the importance of the dowry and the escreix throughout their lives and how the former evolved during the second half of the eighteenth century. In exploring each of these aspects we distinguish among single women, married women and widows, since the marital status was the factor that most strongly conditioned what the women could and could not do. Attention is also paid, in a cross-cutting way, to the legal framework that constrained women's economic autonomy. Despite the silence of the sources, which is a direct consequence of the low regard for women's work, its presumed subsidiary nature and the legal incapacity to which women were subjected, the examination of marriage capitulations, post mortem inventories, agrarian contracts and texts written by testimonies of the time allows to see women being more active and more autonomous than what is usually thought. The cultural and legal framework, as well as poverty, were important obstacles to overcome.
References
AMADES, Joan (1982). Folklore de Catalunya. Cançoner. Cançons, refranys, endevinalles. Barcelona: Selecta.
ARNABAT, Ramon i MORENO, Belén (2006). El Penedès durant la segona meitat del segle XVIII: textos inèdits. Vilafranca del Penedès: Institut d’Estudis Penedesencs.
BARBA ROCA, Manuel (1991). El corregiment i partit de Vilafranca del Penedès a l’últim terç del segle XVIII. Respostes al qüestionari de Francisco de Zamora. Vilafranca del Penedès: Museu de Vilafranca.
Bellavitis, Anna i Zucca Micheletto, Beatrice (dir.) (2019). Gender, Law and Economic Well-being in Europe from the Fifteenth to the Nineteenth Century: North Versus South? Abingdon, Oxon, New York: Routledge.
BENERIA, Lourdes (1979). “Reproducción, producción y división sexual del trabajo”, Mientras Tanto, 6, p. 47-84.
BERG, Maxine (1985). The Age of Manufacturers, 1700-1820. Londres: Fontana Press
BOCK, G. i DUDEN, B. (1985). “Trabajo por amor: amor como trabajo. Sobre la génesis del trabajo doméstico en Occidente”, Desarrollo, 2, p. 4-14.
CAPDEFERRO PLA, Josep (2019). “Mujeres y trabajo en Barcelona a través de procesos judiciales inéditos (1560-1710), a SOLÀ, A. (ed.), Artesanos, gremios y género en el sur de Europa (siglos XVI-XIX), Universitat de Barcelona. Barcelona: Icaria, p. 77-100
CARBONELL, Montserrat (1989). “Hecho y representación sobre la desvalorización del trabajo de las mujeres (siglos XVI-XVIII)”. A Mujeres y hombres en la formación del pensamiento occidental. Actas de las VII Jornadas de Investigación Interdisciplinaria. Vol. II, p. 157-171.
CARBONELL, Montserrat (1997). Sobreviure a Barcelona. Dones, pobresa i assistència al segle XVIII. Vic: Eumo.
CARBONELL, Montserrat (2005). Trabajo femenino y economías familiares. En M. ORTEGA, A. LAVRIN, & P. PÉREZ CANTÓ, Historia de las mujeres en España y América Latina, Vol. II. El mundo moderno. Madrid: Cátedra, p. 237-262
CARBONELL, M.; GÁLVEZ, L.; RODRÍGUEZ, P. (2014). “Género y cuidados: respuestas sociales e institucionales al surgimiento de la sociedad de mercado en el contexto europeo”. Áreas, 33, p.17-32
COLOMÉ-FERRER, Josep (2019). Terra de ceps. Especialització vitivinícola i món rabassaire a les comarques de l’Anoia i l’Alt Penedès al segle XIX. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.
COMES, Josep (1826). Tratado teórico-práctico del arte de notaría. Barcelona: Imprenta de J. Mayol y compañía
CONGOST, Rosa (2010). Els dots com a indicadors de les desigualtats socials i de la seva evolució en el temps, a ROS, Rosa (ed.), Els capítols matrimonials. Una font per a la història social. Girona: Associació d’Història Rural de les Comarques Gironines, Centre de Recerca d’Història Rural (Institut de Recerca Històrica) de la Universitat de Girona i Documenta Universitària, p. 161-193.
COSTA VIA, Montserrat (1989). Sant Sadurní d’Anoia. Un perfil sòcio-econòmic (1771-1816). Sant Sadurní d’Anoia: Ajuntament de Sant Sadurní d’Anoia – L’Avenç.
DE DOU i DE BASSOLS, Ramón Lázaro (1800). Instituciones del derecho público general de España, con noticia del Particular de Cataluña y de las principales reglas del gobierno en qualquier Estado. Madrid: Oficina de Don Benito García y Compañía.
DE LLOBET MASACHS, (2010). “Observacions entorn dels accessoris del dot en els capítols matrimonials dels segles XVII i XVIII. El consum de mobles i robes”, a ROS, Rosa (ed.), Els capítols matrimonials. Una font per a la història social. Girona: Associació d’Història Rural de les Comarques Gironines, Centre de Recerca d’Història Rural (Institut de Recerca Històrica) de la Universitat de Girona i Documenta Universitària, p. 195-232.
DIEFENDORF, Barbara B. (1995). “Women and property in ancien régime France. Theory and practice in Dauphiné and Paris”, a BREWER, J. i STAVES, S. (eds.), Early Modern Conceptions of Property. London and New York: Routledge, p. 170-193.
DURAN i BAS, Manuel (1883). Memoria acerca de las instituciones del Derecho Civil de Cataluña. Barcelona: Impr. de la Casa de Caridad.
FAUS i CONDOMINES, Josep (1907). Els capítols matrimonials a la comarca de Guissona. Barcelona: Impr. Fills de Jaume Jepús.
FAUVE-CHAMOUX, Antoinette (1998). “Vedove di città e vedove di campagna nella Francia preindustriale: Aggregato domestico, trasmissione e strategie familiari di sopravvivenza”, Quaderni Storici, 98, p. 301-332.
FERRER ALÒS, Llorenç (1984). “Pagesia i sistema de transmissió de béns al Bages en el segle XVIII”. Actes del Primer Congrés d’Història Moderna de Catalunya. Barcelona: Universitat de Barcelona.
FERRER ALÒS, Llorenç (2005). “When there was no male heir. The transfer or wealth in Catalonia trough women in Catalonia (the pubilla)”, Continuity and Change, 20 (1): 27-52.
FERRER ALÒS, Llorenç (2010a). “Les clàusules dels capítols matrimonials”, a ROS, Rosa (ed.), Els capítols matrimonials. Una font per a la història social. Girona: Associació d’Història Rural de les Comarques Gironines, Centre de Recerca d’Història Rural (Institut de Recerca Històrica) de la Universitat de Girona i Documenta Universitària, p. 71-88.
FERRER ALÒS, Llorenç (2010b). “Capítols matrimonials i història de la família”, a ROS, Rosa (ed.), Els capítols matrimonials. Una font per a la història social. Girona: Associació d’Història Rural de les Comarques Gironines, Centre de Recerca d’Història Rural (Institut de Recerca Històrica) de la Universitat de Girona i Documenta Universitària, p. 135-160.
FERRER ALÒS, Llorenç (2012). “El creixement divers de la Catalunya del segle XVIII. Protoindustrialització?”, Catalan Historical Review, 5, (2012), p. 195-209.
FERRER ALÒS, Llorenç (2018). “Estructura agraria, familia troncal, mercado de trabajo y redes sociales en el mundo rural, Cataluña siglos XVIII-XIX”, Mundo agrario, vol.19, nº 20, p.1-21.
FONTAINE, Laurence (2011): “Il posto delle done nella piccola economia finanziaria in Europa in età moderna”, Quaderni Storici, XLVI, n.2, p. 513-532.
GASCÓN, Mª Isabel (2012). “Las mujeres entre la intimidad doméstica y el espacio público. Libros de cuentas femeninos y ordenanzas municipales”, Revista de Historia Moderna, 30, p. 283-300.
HANAWALT, B. A. (1986). Women and work in preindustrial Europe. Bloomington: Indiana University Press.
HOFFMANN, Ph. (1977). La femme dans la pensée des lumiéres. Paris: Ophrys
HUFTON, Olwen (1995). The prospect before fer. A History of Women in Western Europe. Vol. I, 1500-1800. London: Harper Collins.
MARFANY, Julie (2006). “Choices and constraints: marriage and inheritance in eighteenth and early-nineteenth-century Catalonia”, Continuity and Change, 21 (1), p. 73-106.
MASPONS i ANGLASELL, Francesc, (1935). La llei de la família catalana. Barcelona: Barcino
MASPONS I ANGLASELL, Francesc (1956). Derecho catalán familiar. Barcelona: José Mª Bosch.
MORENO CLAVERÍAS, Belén (2004). “Mito y realidad de la feminización del consumo en la Europa Moderna: las pautas de consumo de las mujeres en la Cataluña preindustrial”, Arenal. Revista de Historia de las Mujeres, 11, nº 1 (2004), p. 119-154.
MORENO CLAVERÍAS, Belén (2007). Consum i condicions de vida a la Catalunya Moderna. El Penedès, 1670-1790. Vilafranca del Penedès: Edicions i Propostes Culturals Andana, Consell Comarcal Alt Penedès.
MORENO CLAVERÍAS, Belén (2015). “Gender and Luxury in Eighteenth-Century Catalonia: Town and Countryside”, en Simonthon, D., Kaartinen, M. i Montenach, A. (eds.): Luxury and Gender in European Towns, 1700-1914. New-York-Oxon: Routledge, p. 132-149.
Moreno Claverías, Belén (2017). “Révolution industrieuse ou simple survie? Stratégies familiales dans une zone proto-industrielle de Catalogne du XVIIIe siècle”, Revue d’Histoire Moderne & Contemporaine, 64-4, p. 59-83.
Pérez Molina, Isabel (1988). “Dona i legislació a la Catalunya del segle XVIII. Processos de separació matrimonial”, Pedralbes, 8, p. 259-266.
PÉREZ MOLINA, Isabel (1994). “Las mujeres y el matrimonio en el derecho catalán moderno”, a Pérez Molina, I., Vicente, M., Ibero, A., Carrasco de la Fuente, E., Gil, A.: Las mujeres en el antiguo régimen. Imagen y realidad (s.XVI-XVIII). Barcelona: Icaria, p.21-56.
PÉREZ MOLINA, Isabel (1997). Las mujeres ante la ley en la Cataluña Moderna. Granada: Universidad de Granada.
ROS MASSANA, Rosa (ed.) (2010). “Capítols vilatans, capítols rurals. Els capítols matrimonials a Sant Feliu de Guíxols i la Vall d’Aro (1760-1860)”, a ROS, Rosa (ed.), Els capítols matrimonials. Una font per a la història social. Girona: Associació d’Història Rural de les Comarques Gironines, Centre de Recerca d’Història Rural (Institut de Recerca Històrica) de la Universitat de Girona i Documenta Universitària, p. 115-134.
Sanmartí, Carme i Sanmartí, Montserrat (2009). "Les mestresses Baldrich a través dels capítols matrimonials", Estudis d'Història Agrària, 22, p. 91-110.
Shaw, James E. (2018). “Women, Credit, and Dowry in Early Modern Italy , a Dermineur, Elise (ed.), Women and Credit in Pre-Industrial Europe. Turnhout: Brepols Publishers, p.173-201.
TILLY, Louise A. i SCOTT, Joan W. (1978). Women, Work and Family. New York: Holt, Rinehart and Winston.
TORRAS ELIAS, Jaume (2007). Fabricants sense fàbrica. Els Torelló, d’Igualada (1691-1794). Vic: Eumo.
TORRAS, Jaume, DURAN, Montserrat i TORRA, Lídia. (1999). “El ajuar de la novia. El consumo de tejidos en los contratos matrimoniales de una localidad catalana, 1600-1800”, a J. TORRAS i B. YUN (eds.), Consumo, condiciones de vida y comercialización. Valladolid: Junta de Castilla y León, p. 61-69.
TORRAS RIBÉ, Jaume (1993). La comarca de l’Anoia a finals del segle XVIII. Els “qüestionaris” de Francisco de Zamora i altres descripcions. Igualada i Barcelona: Abadia de Montserrat.
VALENTÍN VICENTE, Marta (2009). “‘Comerciar en femení’: La identitat de les empresàries a la Barcelona del segle XVIII”, Recerques, 56, p.47-59.
VINYOLES VIDAL, Teresa (2005). Història de les dones a la Catalunya medieval. Lleida-Vic: Eumo-Pagès.
Downloads
Published
Issue
Section
License
Copyright (c) 2017 Belén Moreno Claverías
This work is licensed under a Creative Commons Attribution-NonCommercial 4.0 International License.
From issue 29 (2017), when submitting a proposal, the author retains the copyright but grants the journal the first publication of the work.
The texts will be disseminated under the Creative Commons licence Attribution Non commercial (CC-BY-NC) which allows the work to be shared with third parties, provided that authorship is acknowledged, the initial publication in this journal, the conditions of the licence are met and no commercial use is made.
