El consum d’aigua del sector turístic en les destinacions costaneres. Una aplicació a la planta hotelera de les Illes Balears
DOI:
https://doi.org/10.1344/eha.2010.23.195-208Paraules clau:
Turisme, aigua, sostenibilitatResum
Encara que el turisme és un dels motors del creixementeconòmic en moltes regions, no és menys cert que la demanda d’aigua per part d’aquest sector pot generar greus problemes de sostenibilitat, sobretot en aquelles regions on l’aigua és escassa, com és el cas de la majoria de les destinacions costeres i el de les illes petites, on es concentra una part gran del turisme mundial. El propòsit principal d’aquest estudi és desenvolupar un model que expliqui el consum d’aigua dels hotels en una destinació madura de sol i platja, i amb un patró estacional fort i amb escassetat d’aigua, característiques compartides per algunes de les principals destinacions turístiques del món. El model inclou un conjunt de variables associades amb factors físics, estacionals i altres relatius a la gestió dels hotels i ha estat contrastat empíricament sobre una mostra representativa d’hotels de l’illa de Mallorca. Dels resultats obtinguts es poden fer tota una sèrie de recomanacions interessants tant per als professionals del sector hoteler com per als polítics. En primer lloc, caldria destacar els efectes negatius sobre la sostenibilitat de l’aigua provocats pel canvi d’estratègia turística que es plantegen moltes destinacions madures cap a un turisme de major qualitat i amb menor nivell d’estacionalitat. En segon lloc, elsnostres resultats també conclouen que les decisions directives, com el sistema d’allotjament que s’ofereix (per exemple, la proliferació del «tot inclòs»), podrien causar el mateix efecte
negatiu
Descàrregues
Publicades
2021-03-05
Número
Secció
Articles
Llicència
Des del número 29 (2017), quan s’envia una proposta, l’autor conserva els drets d’autor però atorga a la revista la primera publicació de l’obra.
Els textos es difondran amb la llicència de reconeixement No Comercial de Creative Commons (CC-BY-NC), que permet compartir l’obra amb tercers, sempre que aquests reconeguin la seva autoria, la publicació inicial en aquesta revista i les condicions de la llicència i no se'n faci un ús comercial.