El consum d’aigua del sector turístic en les destinacions costaneres. Una aplicació a la planta hotelera de les Illes Balears
DOI:
https://doi.org/10.1344/eha.2010.23.195-208Palabras clave:
Turisme, aigua, sostenibilitatResumen
Encara que el turisme és un dels motors del creixementeconòmic en moltes regions, no és menys cert que la demanda d’aigua per part d’aquest sector pot generar greus problemes de sostenibilitat, sobretot en aquelles regions on l’aigua és escassa, com és el cas de la majoria de les destinacions costeres i el de les illes petites, on es concentra una part gran del turisme mundial. El propòsit principal d’aquest estudi és desenvolupar un model que expliqui el consum d’aigua dels hotels en una destinació madura de sol i platja, i amb un patró estacional fort i amb escassetat d’aigua, característiques compartides per algunes de les principals destinacions turístiques del món. El model inclou un conjunt de variables associades amb factors físics, estacionals i altres relatius a la gestió dels hotels i ha estat contrastat empíricament sobre una mostra representativa d’hotels de l’illa de Mallorca. Dels resultats obtinguts es poden fer tota una sèrie de recomanacions interessants tant per als professionals del sector hoteler com per als polítics. En primer lloc, caldria destacar els efectes negatius sobre la sostenibilitat de l’aigua provocats pel canvi d’estratègia turística que es plantegen moltes destinacions madures cap a un turisme de major qualitat i amb menor nivell d’estacionalitat. En segon lloc, elsnostres resultats també conclouen que les decisions directives, com el sistema d’allotjament que s’ofereix (per exemple, la proliferació del «tot inclòs»), podrien causar el mateix efecte
negatiu
Descargas
Publicado
2021-03-05
Número
Sección
Articles
Licencia
Desde el número 29 (2017), cuando se envía una propuesta, el autor conserva los derechos de autor pero otorga a la revista la primera publicación de la obra.
Los textos se difundirán con la licencia de reconocimiento No Comercial de Creative Commons(CC-BY-NC) que permite compartir la obra con terceros, siempre que se reconozca su autoría, la publicación inicial en esta revista, las condiciones de la licencia y no se haga un uso comercial.