La revolució vitivinícola del Priorat: l'exemple de Porrera
DOI:
https://doi.org/10.1344/eha.2020.32.13-39Paraules clau:
vitivinicultura, canvi tècnic, denominació d'origen, Priorat, PorreraResum
Després de gairebé cent anys de decadència, la regió vinícola del Priorat inicià a partir dels anys 1980 una autèntica revolució vitivinícola per convertir-se en una de les regions vinícoles més destacades del món. Aquest article explica aquesta evolució tot centrant l’atenció en el municipi de Porrera, que n’ha esdevingut un exemple paradigmàtic. Fou precisament en aquesta localitat on l’any 1893 es detectà per primera vegada al Priorat la plaga de la fil·loxera que va marcar l’inici de la decadència. Avui, però, és el municipi de la regió vinícola que té un major nombre de cellers i que produeix més vi.
Referències
Alberich Terradellas, J. (2009). Anàlisi dels canvis de l’estructura del paisatge entre 1998 i 2006 al municipi de Porrera (Priorat, Tarragona) com a conseqüència de les noves plantacions de vinya aterrassada (Treball final de grau). Lleida: Universitat de Lleida.
Asens, J. (1981). Guia del Priorat. Tarragona: Edicions de la Llibreria de la Rambla.
Audí, P. (2010). Cooperativistes, anarquistes i capellans al Priorat (1910-1923). Torroja del Priorat: Centre Cultural i Recreatiu La Unió / Arxiu Comarcal del Priorat.
Bové Sans, M. A. (2015). «La revolució vitivinícola del Priorat com a cas d’èxit d’innovació en indústries tradicionals». Dins J. Colomé, J. Planas i F. Valls-Junyent (eds.). Vinyes, vins i cooperativisme vitivinícola a Catalunya. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, p. 547-584.
Ciurana, J. (1980). Els vins de Catalunya. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de la Presidència, Servei Central de Publicacions de la Generalitat de Catalunya.
Fernández, E.; Pinilla, V. (2014). «Historia económica del vino en España (1850-2000)». Dins R. Compés López i J. S. Castillo Valero (eds.). La economía del vino en España y el mundo. Almeria: Cajamar, p. 67-98.
Figueras, A.; Calvo, J. (2003). El Priorat, la vinya i el vi. 2a ed. Reus: Carrutxa / Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana.
Figueras-Torruella, A. (2020). «Els espais del vi: reflexions al voltant del Priorat», Quaderns Agraris, núm. 48, p. 75-89.
Fortuño, F. (2017). «El cooperativismo vitivinícola de segundo grado durante el Franquismo: La Agrupación de Cooperativas Vitivinícolas del Priorat. Intentos de modernización subordinados a la lógica dictatorial». VI Encuentro Internacional de Jóvenes Investigadores en Historia Contemporánea, Zaragoza, 6-8.9.2017 (inèdit).
Garrido, S. (2019). «Cooperatives, opportunism and quality product: Why the early Spanish cooperative wineries produced ordinary wine», Business History.
Gavaldà, A. (2012). El sindicalisme al Priorat: de l’eufòria al destorb (1939-1944). Lleida: Pagès.
Guinjoan Cesena, E. (2017). Perseguint les claus de l’èxit. Una anàlisi comparativa de tres experiències de desenvolupament rural: el Priorat, el Lluçanès i la Conca de Tremp (Tesi doctoral). Cerdanyola del Vallès: Universitat Autònoma de Barcelona.
Heras, P. A.; Carlos Mas, C. (1994). Viticultura i fil·loxera a l’últim terç del segle xix. El cas de les comarques de Tarragona. Tarragona: Virgili.
Iglésies, Josep (1968). La crisi agrària de 1879-1900: La fil·loxera a Catalunya. Barcelona: Edicions 62.
Iglésies, Josep (1975). Les minves dels cultius i de la població de la comarca del Priorat. Barcelona: Salvador Vives Casajuana.
López Esteve, M. (2012). Els fets d’octubre de 1934: més enllà de l’acció governamental (Tesi doctoral). Barcelona: Universitat Pompeu Fabra.
Margalef, J. (2001). «El Priorat: d’una crisi productiva a una expansió vitivinícola». Dins Situació Catalunya. Bilbao: Servicio de Estudios del BBVA, p. 28-38.
Margalef, J. et al. (1981). El Priorat: Anàlisi econòmica i possibilitats de desenvolupament. Barcelona: Generalitat de Catalunya.
Margalef, J.; Tasias, J. (1985). El Priorat: Anàlisi d’una crisi productiva. Barcelona: Caixa d’Estalvis de Catalunya.
Medina-Albaladejo, F. (2015). «El desenvolupament dels cellers cooperatius a Catalunya durant la segona meitat del segle xx». Dins J. Colomé, J. Planas i F. Valls Junyent (eds.). Vinyes, vins i cooperativisme vitivinícola a Catalunya. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, p. 517-546.
Medina-Albaladejo, F.; Planas, J. (2020). «Las bodegas cooperativas y la comercialización del vino en España durante el siglo xx», Investigaciones de Historia Económica, núm. 16/1, p. 23-34.
Milan Nebot, X. (2019). «Dos models d’economies perifèriques antagònics des de la perspectiva de la justícia ambiental: La Ribera d’Ebre i El Priorat», Revista Catalana de Dret Ambiental, vol. x, núm. 2, p. 1-41.
Molleví, G. (2004). «Desarrollo de algunas comarcas de Cataluña gracias al potencial endógeno en el sector vitivinícola», Boletín de la A.G.E., núm. 38, p. 261-271.
La revolució vitivinícola del Priorat 39
Nadal Roquet-Jalmar, Montse (2002). Els vins del Priorat. Valls: Cossetània.
Paz Rico, A. (2008). El secret del vi del Priorat: el terrer, la història o la seva gent? Tarragona: Publicacions URV.
Perpiñà Grau, Romà (1982) (1a ed.: 1932). La crisi del Priorat. Reus: Centre de Lectura de Reus.
Planas, J. (2016). «The emergence of winemaking cooperatives in Catalonia», Business History, vol. 58, núm. 2, p. 264-282.
Planas, J. (2020). «La Unión de Rabassaires y las respuestas de los viticultores catalanes frente a la crisis vinícola de comienzos del siglo xx», Hispania, vol. lxxx, núm. 264, p. 201-229.
Pujol, J. (1984). «Les crisis de malvenda del sector vitivinícola català entre el 1892 i el 1935», Recerques, núm. 15, p. 57-78.
Santos Cabré, A. (2018). Las bodegas cooperativas y la evolución vinícola en el Priorat: del vino a granel al vino de calidad (Treball final de màster). Barcelona: Universitat de Barcelona.
Saumell, A. (2002). Viticultura i associacionisme a Catalunya: Els cellers cooperatius del Penedès (1900-1936). Tarragona: Diputació Provincial de Tarragona.
Descàrregues
Publicades
Número
Secció
Llicència
Drets d'autor (c) 2020 Esteve Abelló, Jordi Planas
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement-NoComercial 4.0.
Des del número 29 (2017), quan s’envia una proposta, l’autor conserva els drets d’autor però atorga a la revista la primera publicació de l’obra.
Els textos es difondran amb la llicència de reconeixement No Comercial de Creative Commons (CC-BY-NC), que permet compartir l’obra amb tercers, sempre que aquests reconeguin la seva autoria, la publicació inicial en aquesta revista i les condicions de la llicència i no se'n faci un ús comercial.
