The Priorat wine revolution: the example of Porrera
DOI:
https://doi.org/10.1344/eha.2020.32.13-39Keywords:
wine-growing, technical change, regional appellation, Priorat, PorreraAbstract
After almost a hundred years in decline, the Priorat wine-growing region launched a real wine revolution in the 1980s to become one of the most prominent wine regions in the world. This article explains this evolution, focusing on the municipality of Porrera, which has become a paradigmatic example. It was precisely in this municipality where, in 1893, the phylloxera plague was first detected in the Priorat region, which marked the beginning of the decline, and today it is the municipality in the wine-growing region that has the largest number of wineries and which produces the most wine.
References
Alberich Terradellas, J. (2009). Anàlisi dels canvis de l’estructura del paisatge entre 1998 i 2006 al municipi de Porrera (Priorat, Tarragona) com a conseqüència de les noves plantacions de vinya aterrassada (Treball final de grau). Lleida: Universitat de Lleida.
Asens, J. (1981). Guia del Priorat. Tarragona: Edicions de la Llibreria de la Rambla.
Audí, P. (2010). Cooperativistes, anarquistes i capellans al Priorat (1910-1923). Torroja del Priorat: Centre Cultural i Recreatiu La Unió / Arxiu Comarcal del Priorat.
Bové Sans, M. A. (2015). «La revolució vitivinícola del Priorat com a cas d’èxit d’innovació en indústries tradicionals». Dins J. Colomé, J. Planas i F. Valls-Junyent (eds.). Vinyes, vins i cooperativisme vitivinícola a Catalunya. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, p. 547-584.
Ciurana, J. (1980). Els vins de Catalunya. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de la Presidència, Servei Central de Publicacions de la Generalitat de Catalunya.
Fernández, E.; Pinilla, V. (2014). «Historia económica del vino en España (1850-2000)». Dins R. Compés López i J. S. Castillo Valero (eds.). La economía del vino en España y el mundo. Almeria: Cajamar, p. 67-98.
Figueras, A.; Calvo, J. (2003). El Priorat, la vinya i el vi. 2a ed. Reus: Carrutxa / Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana.
Figueras-Torruella, A. (2020). «Els espais del vi: reflexions al voltant del Priorat», Quaderns Agraris, núm. 48, p. 75-89.
Fortuño, F. (2017). «El cooperativismo vitivinícola de segundo grado durante el Franquismo: La Agrupación de Cooperativas Vitivinícolas del Priorat. Intentos de modernización subordinados a la lógica dictatorial». VI Encuentro Internacional de Jóvenes Investigadores en Historia Contemporánea, Zaragoza, 6-8.9.2017 (inèdit).
Garrido, S. (2019). «Cooperatives, opportunism and quality product: Why the early Spanish cooperative wineries produced ordinary wine», Business History.
Gavaldà, A. (2012). El sindicalisme al Priorat: de l’eufòria al destorb (1939-1944). Lleida: Pagès.
Guinjoan Cesena, E. (2017). Perseguint les claus de l’èxit. Una anàlisi comparativa de tres experiències de desenvolupament rural: el Priorat, el Lluçanès i la Conca de Tremp (Tesi doctoral). Cerdanyola del Vallès: Universitat Autònoma de Barcelona.
Heras, P. A.; Carlos Mas, C. (1994). Viticultura i fil·loxera a l’últim terç del segle xix. El cas de les comarques de Tarragona. Tarragona: Virgili.
Iglésies, Josep (1968). La crisi agrària de 1879-1900: La fil·loxera a Catalunya. Barcelona: Edicions 62.
Iglésies, Josep (1975). Les minves dels cultius i de la població de la comarca del Priorat. Barcelona: Salvador Vives Casajuana.
López Esteve, M. (2012). Els fets d’octubre de 1934: més enllà de l’acció governamental (Tesi doctoral). Barcelona: Universitat Pompeu Fabra.
Margalef, J. (2001). «El Priorat: d’una crisi productiva a una expansió vitivinícola». Dins Situació Catalunya. Bilbao: Servicio de Estudios del BBVA, p. 28-38.
Margalef, J. et al. (1981). El Priorat: Anàlisi econòmica i possibilitats de desenvolupament. Barcelona: Generalitat de Catalunya.
Margalef, J.; Tasias, J. (1985). El Priorat: Anàlisi d’una crisi productiva. Barcelona: Caixa d’Estalvis de Catalunya.
Medina-Albaladejo, F. (2015). «El desenvolupament dels cellers cooperatius a Catalunya durant la segona meitat del segle xx». Dins J. Colomé, J. Planas i F. Valls Junyent (eds.). Vinyes, vins i cooperativisme vitivinícola a Catalunya. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, p. 517-546.
Medina-Albaladejo, F.; Planas, J. (2020). «Las bodegas cooperativas y la comercialización del vino en España durante el siglo xx», Investigaciones de Historia Económica, núm. 16/1, p. 23-34.
Milan Nebot, X. (2019). «Dos models d’economies perifèriques antagònics des de la perspectiva de la justícia ambiental: La Ribera d’Ebre i El Priorat», Revista Catalana de Dret Ambiental, vol. x, núm. 2, p. 1-41.
Molleví, G. (2004). «Desarrollo de algunas comarcas de Cataluña gracias al potencial endógeno en el sector vitivinícola», Boletín de la A.G.E., núm. 38, p. 261-271.
La revolució vitivinícola del Priorat 39
Nadal Roquet-Jalmar, Montse (2002). Els vins del Priorat. Valls: Cossetània.
Paz Rico, A. (2008). El secret del vi del Priorat: el terrer, la història o la seva gent? Tarragona: Publicacions URV.
Perpiñà Grau, Romà (1982) (1a ed.: 1932). La crisi del Priorat. Reus: Centre de Lectura de Reus.
Planas, J. (2016). «The emergence of winemaking cooperatives in Catalonia», Business History, vol. 58, núm. 2, p. 264-282.
Planas, J. (2020). «La Unión de Rabassaires y las respuestas de los viticultores catalanes frente a la crisis vinícola de comienzos del siglo xx», Hispania, vol. lxxx, núm. 264, p. 201-229.
Pujol, J. (1984). «Les crisis de malvenda del sector vitivinícola català entre el 1892 i el 1935», Recerques, núm. 15, p. 57-78.
Santos Cabré, A. (2018). Las bodegas cooperativas y la evolución vinícola en el Priorat: del vino a granel al vino de calidad (Treball final de màster). Barcelona: Universitat de Barcelona.
Saumell, A. (2002). Viticultura i associacionisme a Catalunya: Els cellers cooperatius del Penedès (1900-1936). Tarragona: Diputació Provincial de Tarragona.
Downloads
Published
Issue
Section
License
Copyright (c) 2020 Esteve Abelló, Jordi Planas
This work is licensed under a Creative Commons Attribution-NonCommercial 4.0 International License.
From issue 29 (2017), when submitting a proposal, the author retains the copyright but grants the journal the first publication of the work.
The texts will be disseminated under the Creative Commons licence Attribution Non commercial (CC-BY-NC) which allows the work to be shared with third parties, provided that authorship is acknowledged, the initial publication in this journal, the conditions of the licence are met and no commercial use is made.
