Els Fages de Figueres i els inicis de l'associacionisme agrari català (1845-1851)
DOI:
https://doi.org/10.1344/eha.2020.32.41-67Paraules clau:
associacionisme agrari, Societat d'Agricultura de l'Empordà, Associació de Propietaris de Barcelona, Junta Provincial d'Agricultura, Institut Agrícola Català de Sant Isidre, Narcís Fages de Romà, Mariano Fages de SabaterResum
La Societat d’Agricultura de l’Empordà, fundada el 1845, tenia l’objectiu de representar la veu dels propietaris davant la nova administració liberal, la qual, des del 1847, voldrà canalitzar-los a través de les juntes provincials d’agricultura. A través d’El Bien del País, del qual va ser director l’advocat Narcís Fages de Romà, es va mobilitzar els propietaris empordanesos perquè es posessin al davant de les seves explotacions i perquè s’associessin. I també per mostrar els greuges del sector agrari davant el govern liberal moderat. L’experiència empordanesa i més tard gironina acabà influint en la fundació de l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre el 1851.
Referències
Agulhon, Maurice (1977). Le cercle dans la France bourgeoise, 1810-1848: Étude d’une mutation de sociabilité. París: Armand Colin.
Agulhon, Maurice; Désert, Gabriel; Specklin, Robert (1976). Histoire de la France rurale. T. 3. París: Seuil.
Anton Ramírez, Braulio (1865). Diccionario de bibliografía agronómica. Madrid: MAPA.
Armengol, Dolors (1978). «Les transformacions de l’agricultura: alguns aspectes de la revolució agronòmica a l’Alt Empordà». Dins Ramon Alberch et alii. Girona al segle xix. Girona: Gòthia, 1978, p. 65-94.
Armengol, Dolors (1979-1980). «La agricultura en el Alto Ampurdán a mediados del siglo xix», Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos, núm. 14, p. 11-137.
Bosch, Mònica (2013). «Martínez Davalillo, Felipe de». Dins Mikel Urquijo (dir.). Diccionario biográfico de parlamentarios españoles, 1820-1854. Vol. 2. Madrid: Congreso de los Diputados.
Bosch, Mònica (2013). «Perramon i de Caramany, Francisco Javier de». Dins Mikel Urquijo (dir.). Diccionario biográfico de parlamentarios españoles, 1820-1854. Vol. 2. Madrid: Congreso de los Diputados.
Calatayud, Salvador; Millán, Jesús; Romeo, María Cruz (eds.) (2009). Estado y periferias en la España del siglo xix: Nuevos enfoques. València: Publicacions de la Universitat de València.
Caminal, Montserrat (1989). «La fundació de l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre: els seus homes i les seves activitats (1851-1901)», Recerques, núm. 22, p. 117-135.
Caminal, Montserrat (1991). «Activitats agronòmiques de l’IACSI per a la regeneració de l’agricultura catalana del vuit-cents», Revista de l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre, 140 aniversari, p. 17-28.
Congost, Rosa (1990). Els propietaris i els altres: La regió de Girona 1768-1862. Vic: Eumo.
Congost, Rosa (1991). «Els propietaris gironins i els preparatius de l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre», Revista de l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre, 140 aniversari, p. 71-75
Congost, Rosa (2007). Tierras, leyes, historia: Estudios sobre «la gran obra de la propiedad». Barcelona: Crítica.
Garrabou, Ramon (1985). «La burgesia agrària gironina durant el segle xix», Revista de Girona, núm. 112, p. 9-14.
Garrabou, Ramon; Pujol, Josep; Colomer, Josep; Saguer, Enric (1992). «La crisi finisecular i la recomposició del món rural a Catalunya», Recerques, núm. 26, p. 107-132.
Garrabou, Ramon; Planas, Jordi; Saguer, Enric (2000). Un capitalisme impossible? La gestió de la gran propietat agrària a la Catalunya contemporània. Vic: Eumo.
Gifre, Pere; Matas, Josep; Soler, Santi (2002). Els arxius patrimonials. Girona: CCG / Associació d’Història Rural de les Comarques Gironines / Institut de Llengua i Cultura Catalanes de la Universitat de Girona.
Gifre Ribas, Pere (2017). «La recerca històrica en arxius patrimonials de Catalunya. Un estat de la qüestió», Butlletí de la Societat Catalana d’Estudis Històrics, núm. xxviii, p. 197-236.
Gifre Ribas, Pere (2020). «Una aportació al pensament agronòmic de Narcís Fages de Romà. Les fonts de la Cartilla rural i els Aforismos rurales (1849)», Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos, núm. 51, p. 327-344.
Guillamet, Jaume; Moreno, Manuel; Teixidor, Anna; Testart, Albert (2009). Història de la premsa de Figueres, 1809-1980. Figueres: Ajuntament de Figueres.
Luján, Oriol (2017). El desencís de la Dècada Moderada: Els diputats catalans en la política espanyola (1843-1854). Catarroja: Afers.
Luján, Oriol (2018). Ni tan apáticos, ni tan subordinados: La politización electoral durante la Década Moderada (1843-1854). El caso de los distritos catalanes. Lleida: Milenio.
Luque Ballesteros, Antonio (2002). Las instituciones y la divulgación agronómica en Córdoba y provincia, 1780-1860 (Tesi doctoral). Còrdova: Universidad de Córdoba, Facultad de Filosofía y Letras.
Lluch, Ernest (1973). El pensament econòmic a Catalunya (1760-1840): Els orígens ideològics del proteccionisme i la presa de consciència de la burgesia catalana. Barcelona: Edicions 62.
Malatesta, Maria (1997). «Une nouvelle stratégie de reproduction: les organisations patro-nales agraìre européennes (1868-1914)», Histoire, Économie & Société, núm. 16-2, p. 203-219.
Martín-Albo Lucas, Miguel (2015). «Las asociaciones de agricultores y de propietarios agrícolas en España hasta 1850. Un balance», Circunstancias, any xiii, núm. 37, p. 1-21.
Martín-Albo Lucas, Miguel (2016). Las organizaciones de agricultores y propietarios en la España del siglo xix. Madrid: Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación.
Moliner, Antoni (1988). «El movimiento centralista catalán de 1843», Trienio. Ilustración y Liberalismo, núm. 11, p. 25-109.
Pan-Montojo, Juan (1995a). «La administración agraria en España (1847-1907)», Noticiario de Historia Agraria, núm. 10, p. 67-88.
Pan-Montojo, Juan (1995b). «La tutela del nuevo orden social. El liberalismo moderado y la agricultura, 1843-1854». Dins Javier Donézar i Manuel Pérez Ledesma (eds.). Antiguo Régimen y liberalismo: Homenaje a Miguel Artola. 2. Economía y Sociedad. Madrid: Alianza, p. 271-284.
Pan-Montojo, Juan (1997). «La naissance des associations agraires en Espagne 1833-1898», Histoire, Économie & Société, núm. 16-2, p. 167-188.
Papell, Antoni (1931). L’Empordà a la guerra carlina (mig segle d’història empordanès). Figueres: Tipografia Ideal.
PlanasMaresma, Jordi (2006). Els propietaris i l’associacionisme agrari a Catalunya (1890-1936). Girona: Associació d’Història Rural de les Comarques Gironines / Centre de Recerca d’Història Rural (ILCC-Secció Vicens Vives) de la Universitat de Girona / Documenta Universitaria.
Pérez Juan, Juan Antonio (2008). El Ministerio de Comercio, Instrucción y Obras Públicas, 1847-1851. Madrid: Universidad Miguel Hernández de Elche / Instituto Nacional de Administración Pública.
Romero, Carmelo; Caballero, Margarita (2006). «Oligarquía y caciquismo durante el reina-do de Isabel II (1833-1868)», Historia Agraria. Revista de Agricultura e Historia Rural, núm. 38, p. 7-26.
Rozier, Charles Édouard (1847). L’agriculture allemande, ses écoles, son organisation, ses moeurs et ses pratiques les plus récentes. París: Imprimière Royale.
Sanz Lafuente, Gloria (2005). En el campo conservador: Organización y movilización de propietarios agrarios en Aragón 1880-1930. Saragossa: Prensas Universitarias de Zaragoza.
Sanz Lafuente, Gloria (2006). «Une relecture des grandes organisations de propriétaires terriens en Europe. Entre l’enterprise coopérative, la transformaction agraire et la politisation des campagnes, 1880-1939». Dins Jean-Luc Mayaud i Lutz Raphael, Histoire de l’Europe rurale contemporaine: Du village à l’État. París: Armand Colin, p. 117-137.
Serrano, Lluís (2016). Tancar la terra: Pràctiques de propietat i dinàmiques socials (Catalunya, 1850-1910). Girona: Associació d’Història Rural / Centre de Recerca d’Història Rural (Institut de Recerca Històrica) de la Universitat de Girona / Documenta Universitaria.
Subacchi, Paola (1997). «Organisations économiques et groupes de pression en Europe au xixè siècle et au debut du xxè siècle», Histoire, Économie & Societé, núm. 16-2, p. 155-166.
Toscas, Eliseu; Ayala, Ferran (2016). «Por una historia de los gobernadores civiles del siglo xix. Ensayo de análisis comparativo con sus homólogos italianos y franceses», Biblio3W. Revista Bibliográfica de Geografía y Ciencias Sociales, vol. xxi, núm. 1146, 36 p.
Zozaya-Montes, María (2019). «El papel civilitzador de los casinos y círculos ibéricos de la élite. Mecanismos de construcción de la ciudadanía (1835-1936)», Historia Social, núm. 95, p. 123-144.
Zurita, Rafael (2009). «La representación política en la formación del estado español (1837-1890)». Dins Salvador Calatayud, Jesús Millán i María Cruz Romeo (eds.). Estado y periferias en la España del siglo xix: Nuevos enfoques. València: Publicacions de la Universitat de València, p. 159-182.
Descàrregues
Publicades
Número
Secció
Llicència
Drets d'autor (c) 2020 Pere Gifre Ribas
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement-NoComercial 4.0.
Des del número 29 (2017), quan s’envia una proposta, l’autor conserva els drets d’autor però atorga a la revista la primera publicació de l’obra.
Els textos es difondran amb la llicència de reconeixement No Comercial de Creative Commons (CC-BY-NC), que permet compartir l’obra amb tercers, sempre que aquests reconeguin la seva autoria, la publicació inicial en aquesta revista i les condicions de la llicència i no se'n faci un ús comercial.
