The Fages of Figueres and the start of catalan agrarian associationism (1845-1851)
DOI:
https://doi.org/10.1344/eha.2020.32.41-67Keywords:
agrarian associationism, Empordà Agricultural Society, Association of Barcelona Proprietors, Provincial Junta of Agriculture, Catalan Agricultural Institute of Sant Isidre, Narcís Fages de Romà, Mariano Fages de SabaterAbstract
The Empordà Agricultural Society, established in 1845, had the aim of representing proprietors before the new liberal administration, which, from 1847, attempted to control them through provincial agricultural associations. El Bien del País (“The Good of the Country”), directed by the lawyer Narcís Fages de Romà, encouraged the mobilization of Empordà proprietors to protect their exploitations and to associate, as well as to voice the grievances of the agrarian sector to the moderate liberal government. The case of Empordà, along with subsequent experiences in Girona, would eventually lead to the foundation of the Catalan Agricultural Institute of Sant Isidre in 1851.
References
Agulhon, Maurice (1977). Le cercle dans la France bourgeoise, 1810-1848: Étude d’une mutation de sociabilité. París: Armand Colin.
Agulhon, Maurice; Désert, Gabriel; Specklin, Robert (1976). Histoire de la France rurale. T. 3. París: Seuil.
Anton Ramírez, Braulio (1865). Diccionario de bibliografía agronómica. Madrid: MAPA.
Armengol, Dolors (1978). «Les transformacions de l’agricultura: alguns aspectes de la revolució agronòmica a l’Alt Empordà». Dins Ramon Alberch et alii. Girona al segle xix. Girona: Gòthia, 1978, p. 65-94.
Armengol, Dolors (1979-1980). «La agricultura en el Alto Ampurdán a mediados del siglo xix», Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos, núm. 14, p. 11-137.
Bosch, Mònica (2013). «Martínez Davalillo, Felipe de». Dins Mikel Urquijo (dir.). Diccionario biográfico de parlamentarios españoles, 1820-1854. Vol. 2. Madrid: Congreso de los Diputados.
Bosch, Mònica (2013). «Perramon i de Caramany, Francisco Javier de». Dins Mikel Urquijo (dir.). Diccionario biográfico de parlamentarios españoles, 1820-1854. Vol. 2. Madrid: Congreso de los Diputados.
Calatayud, Salvador; Millán, Jesús; Romeo, María Cruz (eds.) (2009). Estado y periferias en la España del siglo xix: Nuevos enfoques. València: Publicacions de la Universitat de València.
Caminal, Montserrat (1989). «La fundació de l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre: els seus homes i les seves activitats (1851-1901)», Recerques, núm. 22, p. 117-135.
Caminal, Montserrat (1991). «Activitats agronòmiques de l’IACSI per a la regeneració de l’agricultura catalana del vuit-cents», Revista de l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre, 140 aniversari, p. 17-28.
Congost, Rosa (1990). Els propietaris i els altres: La regió de Girona 1768-1862. Vic: Eumo.
Congost, Rosa (1991). «Els propietaris gironins i els preparatius de l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre», Revista de l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre, 140 aniversari, p. 71-75
Congost, Rosa (2007). Tierras, leyes, historia: Estudios sobre «la gran obra de la propiedad». Barcelona: Crítica.
Garrabou, Ramon (1985). «La burgesia agrària gironina durant el segle xix», Revista de Girona, núm. 112, p. 9-14.
Garrabou, Ramon; Pujol, Josep; Colomer, Josep; Saguer, Enric (1992). «La crisi finisecular i la recomposició del món rural a Catalunya», Recerques, núm. 26, p. 107-132.
Garrabou, Ramon; Planas, Jordi; Saguer, Enric (2000). Un capitalisme impossible? La gestió de la gran propietat agrària a la Catalunya contemporània. Vic: Eumo.
Gifre, Pere; Matas, Josep; Soler, Santi (2002). Els arxius patrimonials. Girona: CCG / Associació d’Història Rural de les Comarques Gironines / Institut de Llengua i Cultura Catalanes de la Universitat de Girona.
Gifre Ribas, Pere (2017). «La recerca històrica en arxius patrimonials de Catalunya. Un estat de la qüestió», Butlletí de la Societat Catalana d’Estudis Històrics, núm. xxviii, p. 197-236.
Gifre Ribas, Pere (2020). «Una aportació al pensament agronòmic de Narcís Fages de Romà. Les fonts de la Cartilla rural i els Aforismos rurales (1849)», Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos, núm. 51, p. 327-344.
Guillamet, Jaume; Moreno, Manuel; Teixidor, Anna; Testart, Albert (2009). Història de la premsa de Figueres, 1809-1980. Figueres: Ajuntament de Figueres.
Luján, Oriol (2017). El desencís de la Dècada Moderada: Els diputats catalans en la política espanyola (1843-1854). Catarroja: Afers.
Luján, Oriol (2018). Ni tan apáticos, ni tan subordinados: La politización electoral durante la Década Moderada (1843-1854). El caso de los distritos catalanes. Lleida: Milenio.
Luque Ballesteros, Antonio (2002). Las instituciones y la divulgación agronómica en Córdoba y provincia, 1780-1860 (Tesi doctoral). Còrdova: Universidad de Córdoba, Facultad de Filosofía y Letras.
Lluch, Ernest (1973). El pensament econòmic a Catalunya (1760-1840): Els orígens ideològics del proteccionisme i la presa de consciència de la burgesia catalana. Barcelona: Edicions 62.
Malatesta, Maria (1997). «Une nouvelle stratégie de reproduction: les organisations patro-nales agraìre européennes (1868-1914)», Histoire, Économie & Société, núm. 16-2, p. 203-219.
Martín-Albo Lucas, Miguel (2015). «Las asociaciones de agricultores y de propietarios agrícolas en España hasta 1850. Un balance», Circunstancias, any xiii, núm. 37, p. 1-21.
Martín-Albo Lucas, Miguel (2016). Las organizaciones de agricultores y propietarios en la España del siglo xix. Madrid: Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación.
Moliner, Antoni (1988). «El movimiento centralista catalán de 1843», Trienio. Ilustración y Liberalismo, núm. 11, p. 25-109.
Pan-Montojo, Juan (1995a). «La administración agraria en España (1847-1907)», Noticiario de Historia Agraria, núm. 10, p. 67-88.
Pan-Montojo, Juan (1995b). «La tutela del nuevo orden social. El liberalismo moderado y la agricultura, 1843-1854». Dins Javier Donézar i Manuel Pérez Ledesma (eds.). Antiguo Régimen y liberalismo: Homenaje a Miguel Artola. 2. Economía y Sociedad. Madrid: Alianza, p. 271-284.
Pan-Montojo, Juan (1997). «La naissance des associations agraires en Espagne 1833-1898», Histoire, Économie & Société, núm. 16-2, p. 167-188.
Papell, Antoni (1931). L’Empordà a la guerra carlina (mig segle d’història empordanès). Figueres: Tipografia Ideal.
PlanasMaresma, Jordi (2006). Els propietaris i l’associacionisme agrari a Catalunya (1890-1936). Girona: Associació d’Història Rural de les Comarques Gironines / Centre de Recerca d’Història Rural (ILCC-Secció Vicens Vives) de la Universitat de Girona / Documenta Universitaria.
Pérez Juan, Juan Antonio (2008). El Ministerio de Comercio, Instrucción y Obras Públicas, 1847-1851. Madrid: Universidad Miguel Hernández de Elche / Instituto Nacional de Administración Pública.
Romero, Carmelo; Caballero, Margarita (2006). «Oligarquía y caciquismo durante el reina-do de Isabel II (1833-1868)», Historia Agraria. Revista de Agricultura e Historia Rural, núm. 38, p. 7-26.
Rozier, Charles Édouard (1847). L’agriculture allemande, ses écoles, son organisation, ses moeurs et ses pratiques les plus récentes. París: Imprimière Royale.
Sanz Lafuente, Gloria (2005). En el campo conservador: Organización y movilización de propietarios agrarios en Aragón 1880-1930. Saragossa: Prensas Universitarias de Zaragoza.
Sanz Lafuente, Gloria (2006). «Une relecture des grandes organisations de propriétaires terriens en Europe. Entre l’enterprise coopérative, la transformaction agraire et la politisation des campagnes, 1880-1939». Dins Jean-Luc Mayaud i Lutz Raphael, Histoire de l’Europe rurale contemporaine: Du village à l’État. París: Armand Colin, p. 117-137.
Serrano, Lluís (2016). Tancar la terra: Pràctiques de propietat i dinàmiques socials (Catalunya, 1850-1910). Girona: Associació d’Història Rural / Centre de Recerca d’Història Rural (Institut de Recerca Històrica) de la Universitat de Girona / Documenta Universitaria.
Subacchi, Paola (1997). «Organisations économiques et groupes de pression en Europe au xixè siècle et au debut du xxè siècle», Histoire, Économie & Societé, núm. 16-2, p. 155-166.
Toscas, Eliseu; Ayala, Ferran (2016). «Por una historia de los gobernadores civiles del siglo xix. Ensayo de análisis comparativo con sus homólogos italianos y franceses», Biblio3W. Revista Bibliográfica de Geografía y Ciencias Sociales, vol. xxi, núm. 1146, 36 p.
Zozaya-Montes, María (2019). «El papel civilitzador de los casinos y círculos ibéricos de la élite. Mecanismos de construcción de la ciudadanía (1835-1936)», Historia Social, núm. 95, p. 123-144.
Zurita, Rafael (2009). «La representación política en la formación del estado español (1837-1890)». Dins Salvador Calatayud, Jesús Millán i María Cruz Romeo (eds.). Estado y periferias en la España del siglo xix: Nuevos enfoques. València: Publicacions de la Universitat de València, p. 159-182.
Downloads
Published
Issue
Section
License
Copyright (c) 2020 Pere Gifre Ribas
This work is licensed under a Creative Commons Attribution-NonCommercial 4.0 International License.
From issue 29 (2017), when submitting a proposal, the author retains the copyright but grants the journal the first publication of the work.
The texts will be disseminated under the Creative Commons licence Attribution Non commercial (CC-BY-NC) which allows the work to be shared with third parties, provided that authorship is acknowledged, the initial publication in this journal, the conditions of the licence are met and no commercial use is made.
