L'expansió del regadiu al Pirineu. El canal de l'Olla i Segalers, a Alàs i la Seu d'Urgell (1817-1818)
DOI:
https://doi.org/10.1344/eha.2020.32.115-137Paraules clau:
agricultura, regadiu, Il·lustració, canals de reg, salut públicaResum
La plana de l’Urgellet, centrada per la ciutat de la Seu d’Urgell, és una remarcable extensió de terra de conreu enmig del Pirineu, a l’aiguabarreig dels rius Segre i Valira. La seva producció agrària havia estat condicionada històricament per la meteorologia fins que, a partir del final del segle xviii, la xarxa de petits recs documentats des de l’edat mitjana es va ampliar i complementar amb grans canals de regadiu. Les disposicions legals van afavorir aquesta dinàmica, a través de la qual, durant tot el segle xix, gran part de la plana va ser convertida en irrigable gràcies a la construcció de nombrosos canals, entre els quals destaca el de l’Olla i Segalers, els anys 1817 i 1818.
Referències
ALCOVER, Antoni M. (2006). Dietari de l’excursió filològica 1906. A cura de Maria Pilar Perea. Barcelona: Proa.
ANÒNIM (1966). “El canal de l’Olla y Segalés”. [Programa de Festa Major de la Seu d’Urgell]. La Seu d’Urgell, sense paginar.
BADA I ELIAS, Joan (1982). “Una memòria per a la promoció de l’Alt Urgell (1779)”. Pedralbes: revista d’història moderna, núm. 2, p. 163-176.
BARRIENDOS, Mariano (2005). “Variabilidad climática y riesgos climáticos en perspectiva histórica. El caso de Catalunya en los siglos XVIII-XIX”. Revista de Historia Moderna, núm. 23, p. 11-34.
CATALÁN I CASANOVA, Oriol (2002). “La Comunitat del Rec dels Quatre Pobles”. La Comunitat del Rec dels Quatre Pobles: passat, present, futur. [Barcelona-Montferrer]: Departament d’Indústria, Comerç i Turisme; Institut Català d’Energia; Comunitat del Rec dels Quatre Pobles, p. 23-40.
Comunidad de regantes del canal del Olla y Segalés. Ordenanzas y reglamentos para el Sindicato y Jurado de Riegos (1954). La Seu d’Urgell: impremta Fornesa.
COROMINES, Joan (1987). Dicionari etimològic i complementari de la llengua catalana. Volum VII, R-SOF. Barcelona: Curial i Caixa de Pensions “La Caixa”.
DEL MÁRMOL CARTAÑÁ, Camila (2016). Muntanyes de formatge. Transformacions productives i patrimonialització a l’Urgellet i el Baridà. Barcelona: Departament de Cultura [Temes d’Etnologia de Catalunya, 27].
DE ZAMORA, Francisco (2004). Diari de viatge. Diario de viaje. Andorra, 1788. Andorra: Govern d’Andorra, Ministeri d’Afers Exteriors [edició d’Albert Villaró].
ECHARTE, Tomás (1996). “El P. maestro, Fr. Pedro Marcos Olivas Fuertes, ilustre turolense, provincial de los dominicos de la provincia de Aragón (1814-1819)”. Xiloca, núm. 18, p. 123-130.
ESPAR I TRESSENS, Josep (1978). Coses de la Seu. Barcelona: Imprenta R. Durán.
FARRÀS, Elvira; GANYET, Ramon (2014). “Converses sobre coses de la Seu. Exclaustració i repartiment de les propietats dels convents”. Festes 2014. Sant Sebastià. La Seu d’Urgell: Germandat de Sant Sebastià.
FIOL I COLOMAR, Antoni (2004). “La natura imita l’art”. Lo Banyut. Revista pirinenca de resistència, núm. 17, p. 18-19-
FRIGOLÉ REIXACH, Joan (2006). Dones que anaven pel món. Estudi etnogràfic de les trementinaires de la vall de la Vansa i Tuixent. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura [Temes d’Etnologia de Catalunya, 12].
GANYET SOLÉ, Ramon (2005). El camí cap a la llum. Les centrals elèctriques de la Seu d’Urgell. La Seu d’Urgell: PEUSA.
GANYET, Ramon (2019). Blau. Aigua, molins i recs a la Seu d’Urgell. La Seu d’Urgell: Salòria.
GASCH, Sol; NISTAL, Jordi (1991). “La Cooperativa Lletera del Cadí en el marc de les transformacions sòcio-econòmiques del Pirineu”. Salit, papers d’història de La Seu. La Seu d’Urgell: Ajuntament de la Seu d’Urgell.
GASCÓN CHOPO, Carles (2010). Comarques oblidades. Josep Zulueta i el Pirineu l’any 1890. La Seu d’Urgell: Salòria.
GASCÓN CHOPO, Carles (2015). Cadí. 100 anys de cooperativa. La Seu d’Urgell: Cadí Societat Cooperaiva Cat. Ltda.
GISBERT I TRAVERIA, Meritxell (2014). “Cartografia i gestió de l’aigua: els plànols del canal de la Infanta, de Tomàs Soler i Ferrer i Joan Soler i Mestres (1838-1852). Estudis d’Història Agrària, núm, 26, p. 167-200.
INIESTA, Montserrat; VILLARÓ, Albert; FEIXA, Carles (1997). El temps dels rais a la ribera del Segre. Entre bosc i lo riu hi passava la vida. Tremp: Garsineu.
LLOBET PORTELLA, Josep M. (2009). “Documents relacionats amb la construcció dels Canals d’Urgell (1817-1819). Urtx, núm. 23, p. 453-465.
MADOZ, Pascual (1985). Articles sobre el Principat de Catalunya, Andorra i zona de parla catalana del Regne d’Aragó al «Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar». Barcelona: Curial [2 volums].
MARTÍN DE BALMASEDA, Martín (ed.) (1819). Decretos del rey don Fernando VII. Año tercero de su restitución al trono de las Españas. Madrid: Imprenta Real.
NISTAL I REFART, Jordi (2002). “El context històric del Rec dels Quatre Pobles. L’espai físic i l’activitat agrària a l’Urgellet del segle XIX”. La Comunitat del Rec dels Quatre Pobles: passat, present, futur. [Barcelona-Montferrer]: Departament d’Indústria, Comerç i Turisme; Institut Català d’Energia; Comunitat del Rec dels Quatre Pobles, p. 9-21.
NISTAL I REFART, Jordi (2008). “L’estructura agrària i la propietat de la terra a la segona meitat del segle XIX a l’Alt Urgell”. Papers de Recerca Històrica, núm. 5, p. 65-90.
NISTAL, Jordi; CALVO, Ricardo (2001). “Les activitats agràries”. L’Alt Urgell. Una visió de conjunt. Volum I. La Seu d’Urgell: Centre de Recursos Pedagògics de l’Alt Urgell i Institut d’Estudis Ilerdencs.
OBIOLS PEREARNAU, Lluís (2007). Apunts sobre la història recent del Molí de la Parròquia d’Hortó (1760-2007). Inèdit.
OBIOLS PEREARNAU, Lluís (2012). “La Ribera de la Seu vista pels enginyers de mines del segle XIX”. Ibix, núm. 7, p. 213-229.
OBIOLS PEREARNAU, Lluís (ed.) (2019). El govern de la Ciutat d’Urgell al segle XVI. Jeroni Grau i el seu manual per al govern municipal. [Encamp-Montellà]: Anem editors.
OBIOLS PEREARNAU, Lluís (2020). “Uns trementinaires de Tuixent a l’Empordà el 1832”. Els Pirineus marítims. 16es Trobades Culturals Pirinenques. Andorra: Societat Andorrana de Ciències, p. 181-190.
OBIOLS PEREARNAU, Lluís; FITÉ ERILL, Daniel; PORREDON FELIU, Josep (2019). “Infraestructures, comunicacions i noves capitalitats. La Seu d’Urgell i la creació de la província de Lleida”. Dins CUADROS VILA; Ignasi; FORT MARRUGAT, Oriol (dir:). La construcció del territori: geografia, identitat i usos polítics. Barcelona: Cossetània, p. 317-332.
OBIOLS PEREARNAU, Lluís; GASCÓN CHOPO, Carles (2018). “El proveïment de gel a la Seu d’Urgell, segles XVII-XIX”. Ibix. Annals del Centre d’Estudis Comarcals del Ripollès, 10, p. 117-143.
OBIOLS PEREARNAU, Lluís; PORREDON FELIU, Josep (2019). “Les primeres explotacions de la conca carbonífera de la Seu d’Urgell: projectes i realitats (segona meitat del segle XIX)”. Congrés de patrimoni miner i història de la mineria i de la geologia a Catalunya, homenatge a Lluís Marià Vidal. Llibre d’actes. Manresa, p. 315-324.
OLIVER I BRUY, Jaume (2002). “El que encara no se sap sobre el Rec dels Quatre Pobles: possibles línies de recerca futures”. La Comunitat del Rec dels Quatre Pobles: passat, present, futur. [Barcelona-Montferrer]: Departament d’Indústria, Comerç i Turisme; Institut Català d’Energia; Comunitat del Rec dels Quatre Pobles, p. 41-50.
PLANES I BALL, Josep Albert (2020). “Advocats, levites i insurgents. Societat, política i revolució al Pirineu lleidatà. El cas de la Seu d’Urgell (1808-1875)” (Tesi doctoral). Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona.
POMETTI BENÍTEZ, Kevin Albert (2019). “Inestabilidad ambiental y salud pública en una ciudad mediterránea del Antiguo Régimen. Barcelona entre el paludismo y la fiebre amarilla (1780-1821)” (Tesi doctoral). Alacant: Universitat d’Alacant.
RAMA CORREDOR, Eduard (2012). “400 anys de fenòmens meteorològics extrems a la Seu d’Urgell”. Interpontes. Annals de l’Institut d’Estudis Comarcals de l’Alt Urgell, II, p. 113-135.
SIMON LLEIXÀ, Erola; OBIOLS PEREARNAU, Lluís (eds.) (2020). La Cerdanya de 1603. El Tractat del comtat de Cerdanya de Joan Trigall. Encamp-Montellà: Anem editors.
VIGO, Salvador; PUIG, Xavier (1999). La Cerdanya de finals de segle XVIII vista per Francisco de Zamora. Tremp: Garsineu.
VILLARÓ I BOIX, Albert; GISPERT I PALLEROLA, Joan (1992). La ciutat i el riu. La Seu i el Segre, dels miracles als canals. [Barcelona], Caixa de Catalunya.
XAM-MAR ALONSO, Carme (2010a). “La confraria de Sant Ermengol i de Sant Blai, i la seva capella del Prat de Segre, a la Seu d’Urgell (segles XVI-XVIII)”. Sant Ermengol, bisbe d’Urgell (1010-1035). Història, art, culte i devocions. La Seu d’Urgell: Bisbat d’Urgell.
XAM-MAR ALONSO, Carmen (2010b). “Les estratègies dels cònsols de la Seu d’Urgell per garantir el proveïment de pa a la ciutat (1570-1632)”. Interpontes. Annals de l’Institut d’Estudis Comarcals de l’Alt Urgell, I, p. 159-188.
XAM-MAR, Carme; COMPANY, Ximo (2006-2007). “Els cònsols de la Seu d’Urgell, imatge i poder (1694-1710)”. Urgellia, 16, p. 627-674.
Descàrregues
Publicades
Número
Secció
Llicència
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement-NoComercial 4.0.
Des del número 29 (2017), quan s’envia una proposta, l’autor conserva els drets d’autor però atorga a la revista la primera publicació de l’obra.
Els textos es difondran amb la llicència de reconeixement No Comercial de Creative Commons (CC-BY-NC), que permet compartir l’obra amb tercers, sempre que aquests reconeguin la seva autoria, la publicació inicial en aquesta revista i les condicions de la llicència i no se'n faci un ús comercial.
