La expansión del regadío en el Pirineo. El canal de la Olla y Segalers, en Alàs y la Seu d'Urgell (1817-1818)
DOI:
https://doi.org/10.1344/eha.2020.32.115-137Palabras clave:
agricultura, irrigación, la Ilustración, canales de irrigación, salud públicaResumen
La llanura del Urgellet, centrada por la ciudad de la Seu d'Urgell, es una remarcable extensión de labrantío en medio del Pirineo, en la conjunción de los ríos Segre y Valira. Su producción agraria había sido condicionada históricamente por la meteorología hasta que, a partir del final del siglo xviii, la red de pequeñas regueras documentadas desde la edad mediana se amplió y complementar con grandes canales de regadío. Las disposiciones legales favorecieron esta dinámica, a través de la cual, durante todo el siglo xix, gran parte de la llanura fue convertida en irrigable gracias a la construcción de numerosos canales, entre los cuales destaca el de la Olla y Segalers, en 1817 y 1818.
Citas
ALCOVER, Antoni M. (2006). Dietari de l’excursió filològica 1906. A cura de Maria Pilar Perea. Barcelona: Proa.
ANÒNIM (1966). “El canal de l’Olla y Segalés”. [Programa de Festa Major de la Seu d’Urgell]. La Seu d’Urgell, sense paginar.
BADA I ELIAS, Joan (1982). “Una memòria per a la promoció de l’Alt Urgell (1779)”. Pedralbes: revista d’història moderna, núm. 2, p. 163-176.
BARRIENDOS, Mariano (2005). “Variabilidad climática y riesgos climáticos en perspectiva histórica. El caso de Catalunya en los siglos XVIII-XIX”. Revista de Historia Moderna, núm. 23, p. 11-34.
CATALÁN I CASANOVA, Oriol (2002). “La Comunitat del Rec dels Quatre Pobles”. La Comunitat del Rec dels Quatre Pobles: passat, present, futur. [Barcelona-Montferrer]: Departament d’Indústria, Comerç i Turisme; Institut Català d’Energia; Comunitat del Rec dels Quatre Pobles, p. 23-40.
Comunidad de regantes del canal del Olla y Segalés. Ordenanzas y reglamentos para el Sindicato y Jurado de Riegos (1954). La Seu d’Urgell: impremta Fornesa.
COROMINES, Joan (1987). Dicionari etimològic i complementari de la llengua catalana. Volum VII, R-SOF. Barcelona: Curial i Caixa de Pensions “La Caixa”.
DEL MÁRMOL CARTAÑÁ, Camila (2016). Muntanyes de formatge. Transformacions productives i patrimonialització a l’Urgellet i el Baridà. Barcelona: Departament de Cultura [Temes d’Etnologia de Catalunya, 27].
DE ZAMORA, Francisco (2004). Diari de viatge. Diario de viaje. Andorra, 1788. Andorra: Govern d’Andorra, Ministeri d’Afers Exteriors [edició d’Albert Villaró].
ECHARTE, Tomás (1996). “El P. maestro, Fr. Pedro Marcos Olivas Fuertes, ilustre turolense, provincial de los dominicos de la provincia de Aragón (1814-1819)”. Xiloca, núm. 18, p. 123-130.
ESPAR I TRESSENS, Josep (1978). Coses de la Seu. Barcelona: Imprenta R. Durán.
FARRÀS, Elvira; GANYET, Ramon (2014). “Converses sobre coses de la Seu. Exclaustració i repartiment de les propietats dels convents”. Festes 2014. Sant Sebastià. La Seu d’Urgell: Germandat de Sant Sebastià.
FIOL I COLOMAR, Antoni (2004). “La natura imita l’art”. Lo Banyut. Revista pirinenca de resistència, núm. 17, p. 18-19-
FRIGOLÉ REIXACH, Joan (2006). Dones que anaven pel món. Estudi etnogràfic de les trementinaires de la vall de la Vansa i Tuixent. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura [Temes d’Etnologia de Catalunya, 12].
GANYET SOLÉ, Ramon (2005). El camí cap a la llum. Les centrals elèctriques de la Seu d’Urgell. La Seu d’Urgell: PEUSA.
GANYET, Ramon (2019). Blau. Aigua, molins i recs a la Seu d’Urgell. La Seu d’Urgell: Salòria.
GASCH, Sol; NISTAL, Jordi (1991). “La Cooperativa Lletera del Cadí en el marc de les transformacions sòcio-econòmiques del Pirineu”. Salit, papers d’història de La Seu. La Seu d’Urgell: Ajuntament de la Seu d’Urgell.
GASCÓN CHOPO, Carles (2010). Comarques oblidades. Josep Zulueta i el Pirineu l’any 1890. La Seu d’Urgell: Salòria.
GASCÓN CHOPO, Carles (2015). Cadí. 100 anys de cooperativa. La Seu d’Urgell: Cadí Societat Cooperaiva Cat. Ltda.
GISBERT I TRAVERIA, Meritxell (2014). “Cartografia i gestió de l’aigua: els plànols del canal de la Infanta, de Tomàs Soler i Ferrer i Joan Soler i Mestres (1838-1852). Estudis d’Història Agrària, núm, 26, p. 167-200.
INIESTA, Montserrat; VILLARÓ, Albert; FEIXA, Carles (1997). El temps dels rais a la ribera del Segre. Entre bosc i lo riu hi passava la vida. Tremp: Garsineu.
LLOBET PORTELLA, Josep M. (2009). “Documents relacionats amb la construcció dels Canals d’Urgell (1817-1819). Urtx, núm. 23, p. 453-465.
MADOZ, Pascual (1985). Articles sobre el Principat de Catalunya, Andorra i zona de parla catalana del Regne d’Aragó al «Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar». Barcelona: Curial [2 volums].
MARTÍN DE BALMASEDA, Martín (ed.) (1819). Decretos del rey don Fernando VII. Año tercero de su restitución al trono de las Españas. Madrid: Imprenta Real.
NISTAL I REFART, Jordi (2002). “El context històric del Rec dels Quatre Pobles. L’espai físic i l’activitat agrària a l’Urgellet del segle XIX”. La Comunitat del Rec dels Quatre Pobles: passat, present, futur. [Barcelona-Montferrer]: Departament d’Indústria, Comerç i Turisme; Institut Català d’Energia; Comunitat del Rec dels Quatre Pobles, p. 9-21.
NISTAL I REFART, Jordi (2008). “L’estructura agrària i la propietat de la terra a la segona meitat del segle XIX a l’Alt Urgell”. Papers de Recerca Històrica, núm. 5, p. 65-90.
NISTAL, Jordi; CALVO, Ricardo (2001). “Les activitats agràries”. L’Alt Urgell. Una visió de conjunt. Volum I. La Seu d’Urgell: Centre de Recursos Pedagògics de l’Alt Urgell i Institut d’Estudis Ilerdencs.
OBIOLS PEREARNAU, Lluís (2007). Apunts sobre la història recent del Molí de la Parròquia d’Hortó (1760-2007). Inèdit.
OBIOLS PEREARNAU, Lluís (2012). “La Ribera de la Seu vista pels enginyers de mines del segle XIX”. Ibix, núm. 7, p. 213-229.
OBIOLS PEREARNAU, Lluís (ed.) (2019). El govern de la Ciutat d’Urgell al segle XVI. Jeroni Grau i el seu manual per al govern municipal. [Encamp-Montellà]: Anem editors.
OBIOLS PEREARNAU, Lluís (2020). “Uns trementinaires de Tuixent a l’Empordà el 1832”. Els Pirineus marítims. 16es Trobades Culturals Pirinenques. Andorra: Societat Andorrana de Ciències, p. 181-190.
OBIOLS PEREARNAU, Lluís; FITÉ ERILL, Daniel; PORREDON FELIU, Josep (2019). “Infraestructures, comunicacions i noves capitalitats. La Seu d’Urgell i la creació de la província de Lleida”. Dins CUADROS VILA; Ignasi; FORT MARRUGAT, Oriol (dir:). La construcció del territori: geografia, identitat i usos polítics. Barcelona: Cossetània, p. 317-332.
OBIOLS PEREARNAU, Lluís; GASCÓN CHOPO, Carles (2018). “El proveïment de gel a la Seu d’Urgell, segles XVII-XIX”. Ibix. Annals del Centre d’Estudis Comarcals del Ripollès, 10, p. 117-143.
OBIOLS PEREARNAU, Lluís; PORREDON FELIU, Josep (2019). “Les primeres explotacions de la conca carbonífera de la Seu d’Urgell: projectes i realitats (segona meitat del segle XIX)”. Congrés de patrimoni miner i història de la mineria i de la geologia a Catalunya, homenatge a Lluís Marià Vidal. Llibre d’actes. Manresa, p. 315-324.
OLIVER I BRUY, Jaume (2002). “El que encara no se sap sobre el Rec dels Quatre Pobles: possibles línies de recerca futures”. La Comunitat del Rec dels Quatre Pobles: passat, present, futur. [Barcelona-Montferrer]: Departament d’Indústria, Comerç i Turisme; Institut Català d’Energia; Comunitat del Rec dels Quatre Pobles, p. 41-50.
PLANES I BALL, Josep Albert (2020). “Advocats, levites i insurgents. Societat, política i revolució al Pirineu lleidatà. El cas de la Seu d’Urgell (1808-1875)” (Tesi doctoral). Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona.
POMETTI BENÍTEZ, Kevin Albert (2019). “Inestabilidad ambiental y salud pública en una ciudad mediterránea del Antiguo Régimen. Barcelona entre el paludismo y la fiebre amarilla (1780-1821)” (Tesi doctoral). Alacant: Universitat d’Alacant.
RAMA CORREDOR, Eduard (2012). “400 anys de fenòmens meteorològics extrems a la Seu d’Urgell”. Interpontes. Annals de l’Institut d’Estudis Comarcals de l’Alt Urgell, II, p. 113-135.
SIMON LLEIXÀ, Erola; OBIOLS PEREARNAU, Lluís (eds.) (2020). La Cerdanya de 1603. El Tractat del comtat de Cerdanya de Joan Trigall. Encamp-Montellà: Anem editors.
VIGO, Salvador; PUIG, Xavier (1999). La Cerdanya de finals de segle XVIII vista per Francisco de Zamora. Tremp: Garsineu.
VILLARÓ I BOIX, Albert; GISPERT I PALLEROLA, Joan (1992). La ciutat i el riu. La Seu i el Segre, dels miracles als canals. [Barcelona], Caixa de Catalunya.
XAM-MAR ALONSO, Carme (2010a). “La confraria de Sant Ermengol i de Sant Blai, i la seva capella del Prat de Segre, a la Seu d’Urgell (segles XVI-XVIII)”. Sant Ermengol, bisbe d’Urgell (1010-1035). Història, art, culte i devocions. La Seu d’Urgell: Bisbat d’Urgell.
XAM-MAR ALONSO, Carmen (2010b). “Les estratègies dels cònsols de la Seu d’Urgell per garantir el proveïment de pa a la ciutat (1570-1632)”. Interpontes. Annals de l’Institut d’Estudis Comarcals de l’Alt Urgell, I, p. 159-188.
XAM-MAR, Carme; COMPANY, Ximo (2006-2007). “Els cònsols de la Seu d’Urgell, imatge i poder (1694-1710)”. Urgellia, 16, p. 627-674.
Descargas
Publicado
Número
Sección
Licencia
Esta obra está bajo una licencia internacional Creative Commons Atribución-NoComercial 4.0.
Desde el número 29 (2017), cuando se envía una propuesta, el autor conserva los derechos de autor pero otorga a la revista la primera publicación de la obra.
Los textos se difundirán con la licencia de reconocimiento No Comercial de Creative Commons(CC-BY-NC) que permite compartir la obra con terceros, siempre que se reconozca su autoría, la publicación inicial en esta revista, las condiciones de la licencia y no se haga un uso comercial.
