L’evolució demogràfica de la Catalunya interior al llarg dels segles XVIII i XIX. El cas del Pla d’Urgell
DOI:
https://doi.org/10.1344/eha.2020.32.139-172Paraules clau:
evolució demogràfica, Pla d'Urgell, baptismes, òbits, creixement vegetatiu, saldo migratori, factors moderadorsResum
Al llarg dels segles xviii i xix la comarca del Pla d’Urgell va experimentar un creixement demogràfic important, atès que va arribar a multiplicar la seva població per sis. Aquest increment es va donar gràcies a un elevat i constant creixement vegetatiu (uns naixements que, amb més o menys intensitat, no van parar de créixer vers unes defuncions que, en termes generals, sempre es van ubicar per sota d’aquests), ajudat, a partir de 1860, per un saldo migratori positiu. Aquest equilibri, però, era molt fràgil. Qualsevol conflicte bèl·lic, inclemència climatològica, període de males collites o l’arribada de qualsevol epidèmia (algunes d’elles endèmiques a la comarca), es traduïa en episodis amb una mortalitat catastròfica elevada.
Referències
ABARCA, Vanesa; SEBASTIÁN, José Antonio Sebastián; LLOPIS, Enrique; UBALDO, José; VELASCO, Ángel Luis (2015). «El descenso de la mortalidad en la España interior: Albacete y Ciudad Real, 1700-1895», América Latina en la Historia Económica, núm. 22, p. 108-44.
ARANGO, Joaquín (2007). «Les primeres migracions del segle xx a Catalunya». Dins Centre D’estudis Demogràfics. Immigració: Les onades immigratòries en la Catalunya contemporània. Nadala 2007, any 41. Barcelona: Fundació Lluís Carulla.
BENAVENTE, Jaime; GIRALT, Emili; NICOLAU, Roser (1990). «Població i agricultura». Dins Jordi NADAL. Història econòmica de la Catalunya contemporània. Vol. 2. Barcelona: Enciclopèdia Catalana.
BERNAT, Joan Serafí (2004). «Las series anuales de bautismos valencianos, 1646-1899», Áreas: Revista Internacional de Ciencias Sociales, núm. 24, p. 101-116.
BUSTELO, Francisco (1972). «La población española en la segunda mitad del siglo XVIII», Moneda y Crédito, núm. 123, p. 53-104.
CABRÉ, Anna (1999). El sistema català de reproducció. Barcelona: Proa.
CAMPS, Manuel (1986). «Les febres pútrides malignes de l’any 1783». Dins INSTITUT D’ESTUDIS ILERDENCS . Les Terres de Lleida al segle XVIII: Miscel·lània. Lleida: Institut d’Estudis Ilerdencs / Diputació Provincial de Lleida, p. 135-172.
CINNIRELLA, Francesco; KLEMP, Marc; WEISDORF, Jacob Louis (2016). «Malthus in the Bedroom: Birth Spacing as Birth Control in Pre-Transition England», Demography, núm. 2 (54), p. 413-436.
CLARK, Gregory; CUMMINS, Neil (2019). «Randomness in the Bedroom: There Is No Evidence for Fertility Control in Pre-Industrial England», Demography, núm. 4 (56), p. 1541-1555.
EJIDO, Carlos; MORENO, Antonio (1988). «El Censo de Floridablanca, un chequeo», Pedralbes: Revista d’Història Moderna, núm. 8, p. 163-184.
ESTRADA, Ferran (1998). Les cases pageses al Pla d’Urgell: Família, residència, terra i treball durant els segles XIX i XX. Lleida: Pagès.
FELIU, Gaspar (1983). «El cens de població de 1717: exemples d’ocultacions a les terres de Lleida», Pedralbes: Revista d’Història Moderna, núm. 3, p. 217-226.
FELIU, Gaspar (1990). El funcionament del règim senyorial a l’Edat Moderna: l’exemple del Pla d’Urgell. Lleida: Institut d’Estudis Ilerdencs (Cròniques, 1).
FERRER, Llorenç (2007). «Una revisió del creixement demogràfic de Catalunya en el segle XVIII a partir dels registres parroquials», Estudis d’Història Agrària, núm. 20, p. 17-68.
FERRER, Llorenç (2016). «El crecimilento demográfico de las comarcas de Girona en el siglo XVIII y los cambios hacia la transición demográfica en la primera mitad del siglo XIX», Revista de Demografía Histórica, núm. 34 (2), p. 17-52.
FERRER, Llorenç (2018a). «Creixement de la població, mortalitat, natalitat i migracions a les comarques de Tarragona (1700-1860)», Estudis: Revista de Historia Moderna, núm. 44, p. 197-223.
FERRER, Llorenç (2018b). «L’evolució demogràfica d’una comarca de muntanya a Catalunya: el Ripollès, segles XVII-XIX, a través dels registres parroquials», Butlletí de la Societat Catalana d’Estudis Històrics, núm. 29, p. 237-266.
FERRER, Llorenç (2019a). «El creixement demogràfic de Catalunya i un replantejament de la transició demogràfica. L’exemple del Maresme, segles XVI-XIX (I)», Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria, núm. 124, p. 6-16.
FERRER, Llorenç (2019b). «Una revisió de l’evolució demogràfica d’Osona», Ausa, núm. 29 (183), p. 5-34.
GARRALÓN, Sebastià (2011). «El còlera morbo asiàtic al Palau d’Anglesola», Mascançà: Revista d’Estudis del Pla d’Urgell, núm. 2, p. 103-112.
GRAU, Josep M.; PUIG, Roser (1999). «La revisió del cens de Floridablanca (1787) a través del compliment pasqual de Vallfogona de Riucorb. Un exemple d’ocultació», Recull (Associació Cultural Baixa Segarra ), núm. 6, p. 49-63.
GUAL, Valentí (1988). «Dades censals i dades parroquials: dues fonts demogràfiques enfrontades», Pedralbes: Revista d’Història Moderna, núm. 8, p. 185-192.
GUAL, Valentí (1992). «La immigració urgellenca via noces a la Conca de Barberà durant d’edat moderna», Urtx: Revista Cultural de l’Urgell, núm. 4, p. 79-88.
HENRY, Louis (1983). Manual de demografía histórica: Técnicas de análisis. Barcelona: Crítica.
HERNÁNDEZ, Ricardo (2004). «La demografía de la provincia de Palencia a través de los bautismos, 1580-1860», Áreas: Revista Internacional de Ciencias Sociales, núm. 24, p. 25-38.
HOBSBAWM, E. J. (1997). La era de la revolución, 1789-1848. Barcelona: Crítica.
IGLÉSIES, Josep (1969). El cens del comte de Floridablanca, 1787 (Part de Catalunya). Edició de José Moñino Floridablanca i la Fundació Salvador Vives Casajuana. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana.
INSTITUTO NACIONAL DE ESTADÍSTICA (1987). Censo de 1787 «Floridablanca». Vol. 5. Comunidades autónomas pirenaicas. Madrid: Instituto Nacional de Estadística.
LIVI BACCI, Massimo (1978). «La fecundidad y el crecimiento demográfico en España en los siglos XVIII y XIX». Dins Población y cambio social: Estudios de demografía histórica. Madrid: Tecnos, p. 176-187.
LLOPIS, Enrique (2004). «El crecimiento de la población española, 1700-1849: índices regionales y nacional de bautismos», Áreas: Revista Internacional de Ciencias Sociales, núm. 24, p. 9-24.
MATEU, Jaume (1982). La pagesia urgellenca abans del canal. Barcelona / Lleida: Institut d’Estudis Ilerdencs / Rafael Dalmau.
MESTRE, Esteve (1987). Història de Linyola. Lleida: Virgili / Pagès.
MUÑOZ, Francesc (1992). Creixement demogràfic, mortalitat i nupcialitat al Penedès (segles XVII-XIX). Cerdanyola del Vallès: Universitat Autònoma de Barcelona.
NADAL, Jordi (1965). «Les grandes mortalités des années 1793 à 1812: effets à long terme sur la démographie catalane». Dins Actes du Colloque International de Démographie Historique. Lieja , p. 409-421.
NADAL, Jordi (1976). La población española (siglos XVI a XX). 4a ed. Barcelona: Ariel.
NADAL, Jordi; BENAUL, Josep M.; SÁNCHEZ, Alejandro (2012). Atles de la industrialització de Catalunya: 1750-2010. Barcelona: Vicens Vives.
NADAL, Jordi; GIRALT, Emili (1963). «Contribució a l’estudi de la població catalana durant els segles XVI i XVII», Butlletí de la Societat Catalana d’Estudis Històrics , núm. 3,p. 58-59.
PALAU, Josep M. (1983). Golmés: Recull històric. Golmés: Ajuntament de Golmés.
PALAU, Lisard (2017). «Golmés al segle XIX, un enfocament demogràfic», Mascançà: Revista d’Estudis del Pla d’Urgell, núm. 8, p. 95-106.
PALAU, Lisard (2018). «El canal d’Urgell: canvi i impacte demogràfic», Mascançà: Revista d’Estudis del Pla d’Urgell, núm. 9, p. 127-140.
PÉREZ, Vicente (1980). Las crisis de mortalidad en la España interior, siglos XVI-XIX. Historia . Madrid: Siglo XXI.
PÉREZ, Vicente (1999). «La evolución demográfica española en el siglo XVII». Dins Maria NORBERTA AMORIM. La popolazione italiana nel Seicento. Bolonya: CLUEB, p. 1000-1029.
PLANES, Josep Maria (1995). Demografia i societat de Tàrrega i de l’Urgell durant l’Antic Règim. Agramunt: Josep Maria Planes i Closa.
PUJADAS, Romà; ALDOMÀ, Ignasi; DOMINGO, Jordi; VALLVERDÚ, Josep (1993). El Pla d’Urgell: Dinamisme agroalimentari i diversificació industrial i terciària. Barcelona: Caixa d’Estalvis de Catalunya.
RAMÓN, Josep Maria (2004). L’Agricultura de regadiu a la Catalunya contemporània: els canals d’Urgell, 1860-1960 (Tesi doctoral). Barcelona: Universitat Pompeu Fabra.
REAL JUNTA DE COMERCIO DEL PRINCIPADO DE CATALUÑA (1816). Plan de los canales proyectados de riego y navegación de Urgel: que de Real Órden levantó el difunto don Juan Soler y Faneca á solicitud y expensas de la Real Junta de Gobierno del Comercio de Cataluña. Barcelona: Imprenta de Agustín Roca.
REAL JUNTA DE SANIDAD (1987). Noticia de la epidemia de tercianas que se padeció en varios pueblos del Urgel y otros parages del Principado de Cataluña en el año 1785, formada de órden de la Real Junta de Sanidad. Fondarella: Palestra.
ROMERO, Eladio; GAYA, Anna (1986). «Bell-lloc en el siglo XVIII: demografía, economía y mentalidad». Dins Les Terres de Lleida al segle XVIII: Miscel·lània. Lleida: Institut d’Estudis Ilerdencs / Diputació Provincial de Lleida, p. 387-408.
SERO, Casimiro (1970). Historia de Bell-lloch. Lleida: Casimiro Sero.
SIMON, Antoni (1992). «La població catalana a l’època moderna. Síntesi i actualització», Manuscrits: Revista d’Història Moderna, núm. 10, p, 217-258.
TORRENTS, Àngels (1995). Transformacions demogràfiques en un municipi industrial català: Sant Pere de Riudebitlles, 1608-1935 (Tesi doctoral). Barcelona: Universitat de Barcelona.
VILA, Joan (1992). Els canals d’Urgell i la seva història. Lleida: Diputació de Lleida.
VILAR, Pierre (1964). Catalunya dins l’Espanya moderna: Recerques sobre els fonaments econòmics de les estructures nacionals. Barcelona: Edicions 62 (Estudis i Documents, 1-4).
WRIGLEY, E. A.; SCHOFIELD, Roger (1981). The Population history of England 1541-1871: A reconstruction. Cambridge (Mass): Harvard University Press.
Descàrregues
Publicades
Número
Secció
Llicència
Drets d'autor (c) 2020 Lisard Palau Elcacho
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement-NoComercial 4.0.
Des del número 29 (2017), quan s’envia una proposta, l’autor conserva els drets d’autor però atorga a la revista la primera publicació de l’obra.
Els textos es difondran amb la llicència de reconeixement No Comercial de Creative Commons (CC-BY-NC), que permet compartir l’obra amb tercers, sempre que aquests reconeguin la seva autoria, la publicació inicial en aquesta revista i les condicions de la llicència i no se'n faci un ús comercial.
