The demographic evolution of inland Catalonia throughout the 18th and 19th centuries. The case of Pla d’Urgell
DOI:
https://doi.org/10.1344/eha.2020.32.139-172Keywords:
demographic evolution, Pla d'Urgell, births, deaths, vegetative growth, migratory balance, moderating factorsAbstract
Throughout the 18th and 19th centuries the region of Pla d’Urgell experienced strong demographic growth, multiplying its population by six. This growth was due to high and constant vegetative growth (birth rates that, with more or less intensity, didn’t stop growing, against death rates that generally remained below them) helped, since 1860, by a positive migratory balance. This balance, however, was very fragile. Any war, bad weather, seasons of bad harvests or the arrival of an epidemic (some of them endemic in the region) triggered high episodes of catastrophic mortality.
References
ABARCA, Vanesa; SEBASTIÁN, José Antonio Sebastián; LLOPIS, Enrique; UBALDO, José; VELASCO, Ángel Luis (2015). «El descenso de la mortalidad en la España interior: Albacete y Ciudad Real, 1700-1895», América Latina en la Historia Económica, núm. 22, p. 108-44.
ARANGO, Joaquín (2007). «Les primeres migracions del segle xx a Catalunya». Dins Centre D’estudis Demogràfics. Immigració: Les onades immigratòries en la Catalunya contemporània. Nadala 2007, any 41. Barcelona: Fundació Lluís Carulla.
BENAVENTE, Jaime; GIRALT, Emili; NICOLAU, Roser (1990). «Població i agricultura». Dins Jordi NADAL. Història econòmica de la Catalunya contemporània. Vol. 2. Barcelona: Enciclopèdia Catalana.
BERNAT, Joan Serafí (2004). «Las series anuales de bautismos valencianos, 1646-1899», Áreas: Revista Internacional de Ciencias Sociales, núm. 24, p. 101-116.
BUSTELO, Francisco (1972). «La población española en la segunda mitad del siglo XVIII», Moneda y Crédito, núm. 123, p. 53-104.
CABRÉ, Anna (1999). El sistema català de reproducció. Barcelona: Proa.
CAMPS, Manuel (1986). «Les febres pútrides malignes de l’any 1783». Dins INSTITUT D’ESTUDIS ILERDENCS . Les Terres de Lleida al segle XVIII: Miscel·lània. Lleida: Institut d’Estudis Ilerdencs / Diputació Provincial de Lleida, p. 135-172.
CINNIRELLA, Francesco; KLEMP, Marc; WEISDORF, Jacob Louis (2016). «Malthus in the Bedroom: Birth Spacing as Birth Control in Pre-Transition England», Demography, núm. 2 (54), p. 413-436.
CLARK, Gregory; CUMMINS, Neil (2019). «Randomness in the Bedroom: There Is No Evidence for Fertility Control in Pre-Industrial England», Demography, núm. 4 (56), p. 1541-1555.
EJIDO, Carlos; MORENO, Antonio (1988). «El Censo de Floridablanca, un chequeo», Pedralbes: Revista d’Història Moderna, núm. 8, p. 163-184.
ESTRADA, Ferran (1998). Les cases pageses al Pla d’Urgell: Família, residència, terra i treball durant els segles XIX i XX. Lleida: Pagès.
FELIU, Gaspar (1983). «El cens de població de 1717: exemples d’ocultacions a les terres de Lleida», Pedralbes: Revista d’Història Moderna, núm. 3, p. 217-226.
FELIU, Gaspar (1990). El funcionament del règim senyorial a l’Edat Moderna: l’exemple del Pla d’Urgell. Lleida: Institut d’Estudis Ilerdencs (Cròniques, 1).
FERRER, Llorenç (2007). «Una revisió del creixement demogràfic de Catalunya en el segle XVIII a partir dels registres parroquials», Estudis d’Història Agrària, núm. 20, p. 17-68.
FERRER, Llorenç (2016). «El crecimilento demográfico de las comarcas de Girona en el siglo XVIII y los cambios hacia la transición demográfica en la primera mitad del siglo XIX», Revista de Demografía Histórica, núm. 34 (2), p. 17-52.
FERRER, Llorenç (2018a). «Creixement de la població, mortalitat, natalitat i migracions a les comarques de Tarragona (1700-1860)», Estudis: Revista de Historia Moderna, núm. 44, p. 197-223.
FERRER, Llorenç (2018b). «L’evolució demogràfica d’una comarca de muntanya a Catalunya: el Ripollès, segles XVII-XIX, a través dels registres parroquials», Butlletí de la Societat Catalana d’Estudis Històrics, núm. 29, p. 237-266.
FERRER, Llorenç (2019a). «El creixement demogràfic de Catalunya i un replantejament de la transició demogràfica. L’exemple del Maresme, segles XVI-XIX (I)», Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria, núm. 124, p. 6-16.
FERRER, Llorenç (2019b). «Una revisió de l’evolució demogràfica d’Osona», Ausa, núm. 29 (183), p. 5-34.
GARRALÓN, Sebastià (2011). «El còlera morbo asiàtic al Palau d’Anglesola», Mascançà: Revista d’Estudis del Pla d’Urgell, núm. 2, p. 103-112.
GRAU, Josep M.; PUIG, Roser (1999). «La revisió del cens de Floridablanca (1787) a través del compliment pasqual de Vallfogona de Riucorb. Un exemple d’ocultació», Recull (Associació Cultural Baixa Segarra ), núm. 6, p. 49-63.
GUAL, Valentí (1988). «Dades censals i dades parroquials: dues fonts demogràfiques enfrontades», Pedralbes: Revista d’Història Moderna, núm. 8, p. 185-192.
GUAL, Valentí (1992). «La immigració urgellenca via noces a la Conca de Barberà durant d’edat moderna», Urtx: Revista Cultural de l’Urgell, núm. 4, p. 79-88.
HENRY, Louis (1983). Manual de demografía histórica: Técnicas de análisis. Barcelona: Crítica.
HERNÁNDEZ, Ricardo (2004). «La demografía de la provincia de Palencia a través de los bautismos, 1580-1860», Áreas: Revista Internacional de Ciencias Sociales, núm. 24, p. 25-38.
HOBSBAWM, E. J. (1997). La era de la revolución, 1789-1848. Barcelona: Crítica.
IGLÉSIES, Josep (1969). El cens del comte de Floridablanca, 1787 (Part de Catalunya). Edició de José Moñino Floridablanca i la Fundació Salvador Vives Casajuana. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana.
INSTITUTO NACIONAL DE ESTADÍSTICA (1987). Censo de 1787 «Floridablanca». Vol. 5. Comunidades autónomas pirenaicas. Madrid: Instituto Nacional de Estadística.
LIVI BACCI, Massimo (1978). «La fecundidad y el crecimiento demográfico en España en los siglos XVIII y XIX». Dins Población y cambio social: Estudios de demografía histórica. Madrid: Tecnos, p. 176-187.
LLOPIS, Enrique (2004). «El crecimiento de la población española, 1700-1849: índices regionales y nacional de bautismos», Áreas: Revista Internacional de Ciencias Sociales, núm. 24, p. 9-24.
MATEU, Jaume (1982). La pagesia urgellenca abans del canal. Barcelona / Lleida: Institut d’Estudis Ilerdencs / Rafael Dalmau.
MESTRE, Esteve (1987). Història de Linyola. Lleida: Virgili / Pagès.
MUÑOZ, Francesc (1992). Creixement demogràfic, mortalitat i nupcialitat al Penedès (segles XVII-XIX). Cerdanyola del Vallès: Universitat Autònoma de Barcelona.
NADAL, Jordi (1965). «Les grandes mortalités des années 1793 à 1812: effets à long terme sur la démographie catalane». Dins Actes du Colloque International de Démographie Historique. Lieja , p. 409-421.
NADAL, Jordi (1976). La población española (siglos XVI a XX). 4a ed. Barcelona: Ariel.
NADAL, Jordi; BENAUL, Josep M.; SÁNCHEZ, Alejandro (2012). Atles de la industrialització de Catalunya: 1750-2010. Barcelona: Vicens Vives.
NADAL, Jordi; GIRALT, Emili (1963). «Contribució a l’estudi de la població catalana durant els segles XVI i XVII», Butlletí de la Societat Catalana d’Estudis Històrics , núm. 3,p. 58-59.
PALAU, Josep M. (1983). Golmés: Recull històric. Golmés: Ajuntament de Golmés.
PALAU, Lisard (2017). «Golmés al segle XIX, un enfocament demogràfic», Mascançà: Revista d’Estudis del Pla d’Urgell, núm. 8, p. 95-106.
PALAU, Lisard (2018). «El canal d’Urgell: canvi i impacte demogràfic», Mascançà: Revista d’Estudis del Pla d’Urgell, núm. 9, p. 127-140.
PÉREZ, Vicente (1980). Las crisis de mortalidad en la España interior, siglos XVI-XIX. Historia . Madrid: Siglo XXI.
PÉREZ, Vicente (1999). «La evolución demográfica española en el siglo XVII». Dins Maria NORBERTA AMORIM. La popolazione italiana nel Seicento. Bolonya: CLUEB, p. 1000-1029.
PLANES, Josep Maria (1995). Demografia i societat de Tàrrega i de l’Urgell durant l’Antic Règim. Agramunt: Josep Maria Planes i Closa.
PUJADAS, Romà; ALDOMÀ, Ignasi; DOMINGO, Jordi; VALLVERDÚ, Josep (1993). El Pla d’Urgell: Dinamisme agroalimentari i diversificació industrial i terciària. Barcelona: Caixa d’Estalvis de Catalunya.
RAMÓN, Josep Maria (2004). L’Agricultura de regadiu a la Catalunya contemporània: els canals d’Urgell, 1860-1960 (Tesi doctoral). Barcelona: Universitat Pompeu Fabra.
REAL JUNTA DE COMERCIO DEL PRINCIPADO DE CATALUÑA (1816). Plan de los canales proyectados de riego y navegación de Urgel: que de Real Órden levantó el difunto don Juan Soler y Faneca á solicitud y expensas de la Real Junta de Gobierno del Comercio de Cataluña. Barcelona: Imprenta de Agustín Roca.
REAL JUNTA DE SANIDAD (1987). Noticia de la epidemia de tercianas que se padeció en varios pueblos del Urgel y otros parages del Principado de Cataluña en el año 1785, formada de órden de la Real Junta de Sanidad. Fondarella: Palestra.
ROMERO, Eladio; GAYA, Anna (1986). «Bell-lloc en el siglo XVIII: demografía, economía y mentalidad». Dins Les Terres de Lleida al segle XVIII: Miscel·lània. Lleida: Institut d’Estudis Ilerdencs / Diputació Provincial de Lleida, p. 387-408.
SERO, Casimiro (1970). Historia de Bell-lloch. Lleida: Casimiro Sero.
SIMON, Antoni (1992). «La població catalana a l’època moderna. Síntesi i actualització», Manuscrits: Revista d’Història Moderna, núm. 10, p, 217-258.
TORRENTS, Àngels (1995). Transformacions demogràfiques en un municipi industrial català: Sant Pere de Riudebitlles, 1608-1935 (Tesi doctoral). Barcelona: Universitat de Barcelona.
VILA, Joan (1992). Els canals d’Urgell i la seva història. Lleida: Diputació de Lleida.
VILAR, Pierre (1964). Catalunya dins l’Espanya moderna: Recerques sobre els fonaments econòmics de les estructures nacionals. Barcelona: Edicions 62 (Estudis i Documents, 1-4).
WRIGLEY, E. A.; SCHOFIELD, Roger (1981). The Population history of England 1541-1871: A reconstruction. Cambridge (Mass): Harvard University Press.
Downloads
Published
Issue
Section
License
Copyright (c) 2020 Lisard Palau Elcacho
This work is licensed under a Creative Commons Attribution-NonCommercial 4.0 International License.
From issue 29 (2017), when submitting a proposal, the author retains the copyright but grants the journal the first publication of the work.
The texts will be disseminated under the Creative Commons licence Attribution Non commercial (CC-BY-NC) which allows the work to be shared with third parties, provided that authorship is acknowledged, the initial publication in this journal, the conditions of the licence are met and no commercial use is made.
