La problemàtica de l’aigua potable a Banyoles a la primera meitat del segle XX

Resum

A les primeres dècades del segle XX, Banyoles tenia un problema greu de manca de disponibilitat d’aigua potable. L’abastament d’aigua es realitzava a través de les fonts públiques, els pous i les cisternes que hi havia a moltes cases particulars i d’una petita xarxa de distribució d’aigua d’una empresa particular. Les condicions higièniques i sanitàries de totes aquestes aigües eren molt poc satisfactòries, i a més eren insuficients per a les necessitats de la població. Tot i tenir a l’abast un gran dipòsit natural d’aigua, l’estany, es va decidir en un primer moment no utilitzar-lo per les dificultats i el cost del sistema de potabilització de l’aigua i perquè es tractava d’una opció impopular. El 1929 la situació va millorar amb la creació de la Companyia d’Aigües Potables de les Deus, que va subministrar aigua potable a la població, a partir de l’explotació d’una nova deu situada al Clot de les Deus. A la dècada de 1940 es va tornar a produir una situació de manca d’aigua, a causa de l’augment del consum i altres factors. En no poder augmentar el cabal obtingut al Clot de les Deus, es va optar, finalment, el 1953, per la captació d’aigua de l’estany, que va ser una solució definitiva, tot i que va obligar a posar en funcionament un nou sistema de tractament potabilitzador