La sequera de 1817 a Catalunya. Abast i conseqüències socials en un context de postguerra
DOI:
https://doi.org/10.1344/eha.2020.32.97-113Paraules clau:
Sexeni Absolutista (1814-1820), història del clima, història local, CatalunyaResum
El present article pretén aprofundir en l’estudi del Sexenni Absolutista (1814-1820) a Catalunya i analitzar la sequera que hi va haver en aquest període a partir d’un conjunt de fonts documentals i una abundant bibliografia en gran part provinent de la climatologia històrica. Mitjançant l’estudi d’algunes de les principals ciutats de Catalunya —com Barcelona, Tarragona i Girona— es presenta un període d’eucaristia de pluges que les mateixes fonts defineixen com el més greu des del 1788. També s’analitza la gestió de les autoritats davant la falta d’aigua i l’arribada a les ciutats d’importants grups de camperols que van abandonar les seves terres i hi van anar en busca de beneficència. Aquest va ser el cas de la regió de l’Urgell, que, com veurem, va ser una de les més castigades durant aquest període, en el qual es van succeir sequeres i males collites que van acabar desencadenant una crisi de subsistència que tingué importants expressions al llarg de l’any 1817.
Referències
ARNABAT, Ramon (2001). La revolució de 1820 i el Trienni Liberal a Catalunya. Vic: Eumo.
ARNABAT, Ramon (2004). Liberals i reialistes. El Trienni Liberal al Penedès, 1820-1823. Vilafranca del Penedès: Institut d’Estudis Penedencs, 2a ed.
ARNABAT, Ramon (2013). “Les Postguerres del Francès”. Dins ARNABAT. La Guerra del Francès 200 anys després. Tarragona: Publicacions URV.
ARNABAT, Ramon i SOLÀ, Àngels (2008). “L’Ajuntament de Barcelona (1808-1839)”. RISQUES (dir). Història de l’Ajuntament de Barcelona, vol. II, pp. 18-51.
ARTOLA, Miguel (1959). Los orígenes de la España Contemporánea. Madrid: Instituto de Estudios Políticos.
ARTOLA, Miguel (1968). “La España de Fernando VII”, Dins MENÉNDEZ PIDAL. Historia de España. Madrid: Espasa-Calpe, 32.
BARRIENDOS, Mariano (2005). “Variabilidad climática y riesgos climáticos en perspectiva histórica. El caso de Catalunya en los siglos XVIII-XIX”. Revista de Historia Moderna, 23, pp. 11-33.
BARRIENDOS, Mariano (1996). “El clima histórico de Catalunya (siglos XIV-XIX). Fuentes, métodos y primeros resultados”. Revista de Geografía, 30, pp. 69-96.
BARRIENDOS, Mariano i DANNECKER, Andreas (1999). “La sequía de 1812-1824 en la costa central catalana. Consideraciones climáticas e impacto social del evento”. RASO, i MARTÍN-VIDE (eds). La climatología española en los albores del siglo XXI, aportaciones presentadas al I Congreso de la Asociación de Climatología. Barcelona: Publicaciones de la Asociación Española de Climatología, pp. 53-61.
BARRIENDOS, M.; PROHOM, M.; SÁNCHEZ-LORENZO, A. (2010). “Extreme drought condicitions over NE Iberia in early 19th century (1812-1825) and its possible relationship to major volcànic eruptions”, EGUGA, 2010: 4926.
BRIFFA, K.R.; SCHWEINGRUBER, F.H. i OSBORN, T.J (1998). “Influence of volcanic eruptions on northern hemisphere summer temperature over the past 600 years”. Nature, 393, pp. 450–455.
BRIFFA, K.R.; SCHWEINGRUBER, F.H i OSBORN, T.J (2004). "Large-scale temperature inferences from tree rings, a review". Global and planetary change, 40, 1-2, pp. 11-26.
DE LA TORRE, Joseba (1990). “Crisis de una economía agraria y respuestas campesinas en la quiebra del antiguo régimen. Navarra, 1808-1820”, Revista de Historia Económica, 8, pp. 11-35.
Decretos del rey Don Fernando VII, recopilats per Fermín Martín de Balsameda. Madrid: Imprenta Real, 1817 (IV).
DOMÍNGUEZ-CASTRO, Fernando et al. (2012). “Assessing extreme droughts in Spain during 1750-1850 from rogation ceremonies”. Climate of the Past, 8, pp. 705-722.
FISCHER, Erich et al (2007). “European climate response to tropical volcanic eruptions over the last half millennium”. Geophysical Research Letters, 34-5, pp. 1-6.
FONTANA, Josep (1961). La Revolució de 1820 a Catalunya. Barcelona: Rafael Dalmau.
FONTANA, Josep (1973). Hacienda y Estado en la crisis final de Antiguo Régimen español, 1823-1833. Madrid: Instituto de Estudios Fiscales.
FONTANA, Josep (1979). La Crisis del Antiguo Régimen 1808-1833. Barcelona: Crítica.
FONTANA, Josep (2002). La quiebra de la Monarquía Absoluta (1814-1820). Barcelona: Ariel, reedició, original de 1971.
FONTANA, Josep (2006). De en medio del tiempo. La segunda restauración española 1823-1834. Barcelona: Crítica.
FONTANA, Josep (2008). La guerra del Francès (1808-1814). Barcelona: Pòrtic.
FORN I SALVÀ, Francesc (1997). “Fer ploure a l’Antic Règim”. Sessió d’Estudis Mataronins, 14, pp. 127-140.
GARZA, Gustavo i BARRIENDOS, Mariano (1998). “El Clima en la historia”. Ciencias, 51, pp. 22-25.
GIL NOVALES, Alberto (1980). El Trienio Liberal. Madrid: Siglo XXI. Reeditat 2020.
GRAU I PUJOL, Josep Ma. (1990). “Les rogatives i altres notes sobre Alcover (ss. XVIII-XIX)”. Butlletí del Centre d’Estudis Alcoverencs, 51, pp. 14-27.
GÜELL, Manel (2011). La crisi de la Guerra del Francès (1808-1814) al Camp de Tarragona. Tarragona: Cercle d’Estudis Guillem Oliver.
HAMNET, Brian (1985). La política española en una época revolucionaria (1790-1820). Ciutat de Mèxic: FCE.
HARINGTON, Charles R. (1992). The year without a summer? Ottawa: Canadian Museum of Nature.
HERNANDO, Agustín (2008). “Reducir la complejidad territorial a la claridad del mapa: Agustí Canelles y su propuesta de reconocimiento de Cataluña (1816)”. Treballs de la Societat Catalana de Geografia, 65, pp. 417-428.
LA PARRA, Emilio (2018). Fernando VII, un rey deseado y detestado. Barcelona: Tusquets Editores.
LEE, Debora i MACKENZIE, A. R (2010). “Trans-hemispheric effects of large volcanic eruptions as recorded by an early 19th century diary”. International Journal of Climatology, 30-14, pp. 2217-2228.
LLOBET, Josep Maria (2009). “Documents relacionats amb la construcció dels canals d’Urgell (1817-1819)”, URTX, 23, pp. 455-465.
LOUGH, Janice (1992). “Climate in 1816 and 1811-20 as Reconstructed from Western North American Tree-Ring Chronologies”. Dins HARINGTON. The year without... op. cit., pp. 97-114.
LUIS, Jean-Philippe (2002). L’utopie réactionnaire, épuration et modernisation de l’Etat dans l’Espagne de la fin de l’Ancien Régime (1823-1834). Madrid: Casa de Velázquez, 2002.
MOLINER PRADA, Antoni (2007). Catalunya contra Napoleó. La Guerra del Francès 1808-1814. Lleida: Pagès.
OPPENHEIMER, Clive (2003). “Climatic, environmental and human con sequences of the largest known historic eruption, Tambora volcano (Indonesia) 1815”, Progress in Physical Geography, 27-2, pp. 230-259.
PARÍS, Álvaro (2016). Se susurra en los barrios bajos, Policía, opinión y política popular en Madrid, 1825-1827. Tesis doctoral: Universidad Autónoma de Madrid, 2016.
PEDRO, Luís (2020). “Climate and crops in northwest Portugal (1798-1830): A glimpse into the past by the light of two Benedictine diaries”. Historia Agraria, 82, pp. 99-139.
POBLET, Josep Ma. (1980). Josep Robrenyo. Comediant, escriptor i revolucionari (1783-1838). Barcelona: Millà.
POMETTI, Kevin (2020). “Fiebres, salubridad e inestabilidad ambiental en el contexto de la Megadrought: el caso de Barcelona (1815-1818)”, Amnis, 19.
POST, John D. (1977). The last great subsistence crisis in the western world. Baltimore: The Johns Hopkins University Press.
PROHOM, Marc; BARRIENDOS, Mariano; SÁNCHEZ-LORENZO, Arturo. (2015). “Reconstruction and homogenization of the longest instrumental precipitation series in the Iberian Peninsula (Barcelona, 1786-2014)”, Internacional Journal of Climatology, 36, pp. 3072-3087.
ROBOCK, Alan (2000). “Volcanic Eruptions and Climate”. Reviews of Geophysics, 38-2, pp. 191-219.
ROCA, Jordi (2011). La Barcelona revolucionària i liberal: exaltats, milicians i conspiradors. Lleida: Pagès i Fundació Noguera.
ROVIRA, Salvador (1985). “Els orígens de la carretera Tarragona-Lleida: 1804-1820”. Revista Tècnica de la propietat urbana, 34, pp. 103-116.
RÚJULA, Pedro (1998). Contrarevolución. Realismo y carlismo en Aragón y el Maestrazgo. Saragossa: Prensas Universitarias de Zaragoza.
SALVAT I BOVÉ, Juan (1965). Tarragona en la Guerra y en la Postguerra de la Independencia. Tarragona: Reial Societat Arqueològica Tarraconense.
SALES, Núria (1983). “Ramblers, traginers i mules (s. XVIII-XIX)”, Recerques, 13, pp. 65-81.
SÁNCHEZ CARCELÉN, Antoni (2007). Absolutisme i liberalisme a Lleida. 1814-1828. Tesis doctoral: UdL.
SAUCH, Núria (2011). La Guerra del Francès als territoris de parla catalana. Catarroja: Afers.
SEGURA, Antoni (1983). “El mercat de cereals i llegums a Barcelona, 1814-1868”. Recerques, 14, pp. 177-212.
SIMÓN TARRÉS, Antonio (1985). La crisis del Antiguo Régimen en Girona. Barcelona: UAB.
TELLO, Enric (2005). La historia cuenta. Del crecimiento económico al desarrollo humano sostenible. Barcelona: el Viejo Topo.
TORRAS, Jaume (1976). Liberalismo y rebeldía campesina. Barcelona: Ariel.
TORRAS, Jaume (1985). “Aguardiente y crisis rural. Sobre la coyuntura vitícola, 1793-1832”. GARCÍA SANS i GARRABOU. Historia agraria de la España contemporánea. Barcelona: Crítica, pp. 151-173.
TRIGO, Ricardo et al (2009). “Iberia in 1816, the year without a summer”. Internacional Journal of Climatology, 29-1, pp. 99-115.
VALENCIANO, Valentí (2012). El Trienni Liberal a Mallorca (1820-1823). Tesis doctoral: UiB.
VINAIXA, Joan (1998). La Postguerra del Francès i la revolta reialista de 1822 a l’Ebre. Barcelona: Columna.
WAGNER, Sebastian i ZORITA, Eduardo (2005). “The influence of volcanic, solar and CO2 forcing on the temperatures in the Dalton Minimum (1790-1830), A model study”. Climate Dynamics, 25, 2-3, pp. 205-218.
Descàrregues
Publicades
Número
Secció
Llicència
Drets d'autor (c) 2020 Carlos Moruno Moyano
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement-NoComercial 4.0.
Des del número 29 (2017), quan s’envia una proposta, l’autor conserva els drets d’autor però atorga a la revista la primera publicació de l’obra.
Els textos es difondran amb la llicència de reconeixement No Comercial de Creative Commons (CC-BY-NC), que permet compartir l’obra amb tercers, sempre que aquests reconeguin la seva autoria, la publicació inicial en aquesta revista i les condicions de la llicència i no se'n faci un ús comercial.
