Els mecanismes d’endeutament en una comarca de l’interior de Catalunya durant el segle xviii (les Garrigues)
DOI:
https://doi.org/10.1344/eha.2019.30-31.171-192Paraules clau:
censals, crèdit agrari, debitoris, endeutament, segle xviii, vendes a carta de gràciaResum
El present article aporta una visió de l’evolució de diferents mecanismes d’endeutament a la Catalunya rural del segle xviii partint de l’exemple de la comarca de les Garrigues.
Analitzant l’activitat registrada pels notaris de la comarca, observem com els censals, protagonistes absoluts del mercat creditici durant els segles moderns, comencen a perdre la seva hegemonia al llarg del segle xviii, sobretot durant la segona meitat. Les vendes a carta de gràcia, en canvi, després d’un primer repunt dels debitoris, esdevindran el mecanisme hegemònic del crèdit agrari de finals de segle.
Una substitució que es deu a un conglomerat de causes, d’entre les quals destaquem l’increment de l’endeutament pagès, la reducció de les pensions de censal i, sobretot, l’interès per aconseguir el control de la terra, que marcarà el punt diferencial amb altres regions de la Catalunya seca.
Referències
Cases i Loscos, Lluïsa (1983). Catàleg dels protocols notarials de Lleida. Barcelona: Fundació Noguera.
Castañeda i Peirón, Lluís (1991). «Sector financer i mercat de capitals al primer terç del segle xix». Dins Jordi Nadal i O ll er, Jordi Maluquer de Motes i Carles Sudrià i T riay (dirs.). Història econòmica de la Catalunya contemporània. S. xix: indústria, transports i finances. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, p. 339-350.
Congost, Rosa (1990). Els propietaris i els altres. La regió de Girona, 1768-1862. Vic: Eumo.
Congost, Rosa (1990). «Una font poc utilitzada: el registre d’hipoteques», Estudis d’Història Agrària, núm. 8, p. 201-234.
Farré Targa, Miquel Àngel (1993). «Els orígens de l’expansió de l’olivera a l’Urgell i les Garrigues als segles xvi i xvii», Urtx: Revista Cultural de l’Urgell, núm. 5, p. 149-165.
Ferrer i Alòs, Llorenç (1983). «Censals, vendes a carta de gràcia i endeutament pagès al Bages (s. xviii)», Estudis d’Història Agrària, núm. 4, p. 101-128.
Ferrer i Alòs, Llorenç (1987). Pagesos, rabassaires i industrials a la Catalunya central (segles xviii-xix). Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, p. 527-551.
Goubert, Pierre (1976). El Antiguo Régimen (I). Buenos Aires: Siglo XXI.
Minguella, Josep M.; Ripollés, R. (1982). Les Borges Blanques a cavall del Decret de Nova Planta. Lleida: Institut d’Estudis Ilerdencs.
Peña-Mir, José Luis (2016). «Financiación y especialización productiva: el mercado de crédito malagueño a finales del siglo xviii», Investigaciones de Historia Económica, núm. 12, p. 133-143.
Peris Albentosa, Tomàs (2001). La terra de l’arròs i les moreres. Història de la Ribera. De vespres de les Germanies fins a la crisi de l’Antic Règim (segles xvi-xviii). València: Bromera.
Preixens, Núria (2018). La importància dels fons notarials per a l’estudi de la història local. Treball final de grau. Lleida: Universitat de Lleida.
Ramon-Molins, Gabriel (2018). «Endeudamiento municipal en la región de Lleida a finales del siglo xvii», Estudis: Revista de Historia Moderna núm. 44, p. 173-196.
Ramon-Molins, Gabriel (2019). Censals i endeutament públic municipal a la regió de Lleida d’Antic Règim (segles xvii-xix). Tesi doctoral. Lleida: Universitat de Lleida.
Rubio Mánuel, Daniel (1993). «L’evolució dels censals morts a l’alta edat moderna», Pedralbes: Revista d’Història Moderna, núm. 13, p. 65-70.
Solsona, Carme (1994). La desamortització eclesiàstica a la província de Lleida (1838-1851). Tesi doctoral. Lleida: Universitat de Lleida.
Tello, Enric (1986). «La utilització del censal a la Segarra del set-cents: crèdit rural i explotació usurària», Recerques: Història, Economia, Cultura, núm. 18, p. 47-71.
Tello, Enric (1990). «Vendre per pagar. La comercialització forçada a l’Urgell i a la Segarra al final del segle xviii», Recerques: Història, Economia, Cultura, núm. 23, p. 141-160.
Tello, Enric (1994). «El papel del crédito rural en la agricultura del Aniguo Régimen: desarrollo y crisis de las modalidades crediticias (1600-1850)», Noticiario de Historia Agraria, núm. 7, p. 9-37.
Tello, Enric (2004). «La fi del censal: reducció de l’interès o vaga de pensions? (1750-1861)», Butlletí de la Societat Catalana d’Estudis Històrics, núm. 15, p. 125-155.
Villalón, Sebastià (2008). «Els problemes de la informació en una societat d’Antic Règim: els notaris catalans davant la creació dels registre d’hipoteques». Dins Rosa Congost (ed.). Dels capbreus al registre de la propietat: Drets, títols i usos socials de la informació a Catalunya (segles xiv-xx). Girona: Associació d’Història Rural, p. 241-274.
Vicedo-Rius, Enric (1997). «Les crisis de subsistència a la Catalunya occidental al segle xviii». Dins Homenatge a mossèn Jesús Tarragona. Lleida: Ajuntament de Lleida, p. 401-408.
Vicedo-Rius, Enric (2008). «Mercado y precios. El Almudí de Lérida, 1700-1833», Historia Agraria: Revista de Agricultura e Historia Rural, núm. 45, p. 41-79.
Vilar, Pierre (1966). Catalunya dins l’Espanya moderna: Recerques sobre els fonaments econòmics de les estructures nacionals. Barcelona: Edicions 62.
Descàrregues
Publicades
Número
Secció
Llicència
Drets d'autor (c) 2019 Gabriel Ramon-Molins
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement-NoComercial 4.0.
Des del número 29 (2017), quan s’envia una proposta, l’autor conserva els drets d’autor però atorga a la revista la primera publicació de l’obra.
Els textos es difondran amb la llicència de reconeixement No Comercial de Creative Commons (CC-BY-NC), que permet compartir l’obra amb tercers, sempre que aquests reconeguin la seva autoria, la publicació inicial en aquesta revista i les condicions de la llicència i no se'n faci un ús comercial.
