Notes sobre resistència pagesa i paisatges agraris en els dominis de Lloseta-Aiamans i l’alqueria s’Estorell, 1428-1532

Resumen

El propòsit d’aquest article és indagar en els factors que propiciaren el desigual procés d’apropiació de la terra que tingué lloc a Mallorca durant el segle xv. La formació de la gran propietat fou més intensa en unes comarques que en d’altres, i particularment tingué una baixa intensitat en les parròquies del Raiguer. L’estudi busca en la documentació de l’escrivania i les actes de les cúries reial i senyorials de la parròquia de Lloseta alguns elements que puguin explicar les diferents trajectòries que seguiren els processos d’apropiació de la terra, i que donaren lloc a estructures de la propietat i de l’explotació de la terra clarament diferenciades en un mateix districte. L’estudi suggereix que hi va haver factors de caràcter social i altres de caràcter agroecològic, els paisatges culturals, que poden contribuir a comprendre per què la resistència dels pagesos a desprendre’s de la terra fou més efectiva en unes contrades, o parròquies, que en d’altres