Notes sobre resistència pagesa i paisatges agraris en els dominis de Lloseta-Aiamans i l’alqueria s’Estorell, 1428-1532

Autores/as

DOI:

https://doi.org/10.1344/eha.2013.25.126-160

Palabras clave:

gran propietat, estructura de la propietat, resistència pagesa, paisatges agraris

Resumen

El propòsit d’aquest article és indagar en els factors que propiciaren el desigual procés d’apropiació de la terra que tingué lloc a Mallorca durant el segle xv. La formació de la gran propietat fou més intensa en unes comarques que en d’altres, i particularment tingué una baixa intensitat en les parròquies del Raiguer. L’estudi busca en la documentació de l’escrivania i les actes de les cúries reial i senyorials de la parròquia de Lloseta alguns elements que puguin explicar les diferents trajectòries que seguiren els processos d’apropiació de la terra, i que donaren lloc a estructures de la propietat i de l’explotació de la terra clarament diferenciades en un mateix districte. L’estudi suggereix que hi va haver factors de caràcter social i altres de caràcter agroecològic, els paisatges culturals, que poden contribuir a comprendre per què la resistència dels pagesos a desprendre’s de la terra fou més efectiva en unes contrades, o parròquies, que en d’altres

Biografía del autor/a

Gabriel Jover-Avellà, Universitat de Girona

Professor d’Història Econòmica a la Universitat de Girona.

Jeronia Pons Pons, Universidad de Sevilla

Professora del Departament d’Economia i Història Econòmica de la Universitat de Sevilla.

Descargas

Publicado

2013-01-06