Producció de gel a les economies pageses. El pou de glaç de Vilanna

Resumen

El glaç. La seva energia conserva, cura, refresca, purifica, alimenta... El seu consum, restringit a les classes benestants i mitificat en el luxe culinari dels gelats, es popularitza als segles XVII-XVIII fins a refrescar el vi dolent de les tavernes. El gel és legislat com a producte de primera necessitat, talment com el pa i el vi. Fins al segle XX, la indústria i el comerç de gel és una activitat puixant, de temporada, complementària de l'economia agrària.

La importància dels pous de glaç es constata comparant el cost de la vida, els sous i jornals i els preus dels objectes i aliments bàsics, amb les mesures, preus, taxes i marges de beneficis del segle XVIII. I es materialitza en l'especialització d'eines, tasques i tècniques d'obtenció, conservació i transport d'un producte tan perible. Es crea un estricte sistema administratiu, legislatiu i comercial que assegura aquest servei públic cedit en monopoli.

El pou del glaç de Vilanna, al municipi de Bescanó, és un vestigi arquitectònic cilíndric d'uns 500 m³ de capacitat, que forma part d'aquesta densa xarxa comercial que subministrava gel als pobles i masos del pla de Girona.

L'article proposa diverses actuacions de rehabilitació de l'espai a l'entorn del pou, reconstruint-hi els elements efímers (basses, bagants, eines, motlles...) que il·lustrin l'activitat d'empouar i desempouar.