Les comunitats de muntanya de la Vall de Ribes als segles XVI-XVIII i els seus antecedents medievals

Resumen

La Vall de Ribes, present en els documents des del segle IX , amb mencions de cònsols dels consells des del segle XIII, coneixerà una evolució particular en tant que comunitat. Redimint-se de les càrregues senyorials individuals a finals del XIV; a principis del XV s’allibera com a comunitat i rep una posició reconeguda, gràcies també a la seva situació estratègica a la frontera.

Els seus privilegis més amplis, de 1458, i la Concòrdia amb la Batllia General de 1702 acaben de configurar la seva posició en la monarquia: ajut per part de la corona (que innegablement és una certa dependència) i un autogovern i una autogestió de la seva vida i política interior (són senyors directes i útils de la seva contrada) seran les característiques més importants.

Aquesta gestió és també gestió dels seus recursos naturals que demostra la seva identitat pirinenca: la construcció de les seves estructures político-socials en quatre nivells demostrarà un lligam estret entre les comunitats –en un altre nivell orgànic les cases– i el seu territori.

Seguint l’evolució del corpus reglamentari d’aquestes comunitats ens adonem de la maduresa i de la força d’aquestes: alguns aspectes ens revelen comportaments particulars que, d’altre part ens sorprenen amb la seva perseverança i amb la persistència de les seves polítiques fins a èpoques contemporànies.