Les tècniques per a l’aprofitament de l’aigua a les possessions mallorquines (segles XVII-XIX)

Resumen

En aquest article s’analitzen les infraestructures (fonts, safareigs, pous, sistemes de canalització, etc.) i les principals regulacions desenvolupades al llarg dels segles en el si de les grans explotacions agràries mallorquines (les possessions) amb l’objectiu d’aprofitar l’aigua amb distintes finalitats: agrícoles i ramaderes, transformadores, domèstiques i lúdiques. Una triple finalitat que està directament relacionada amb les distintes funcions d’una possessió: unitats de producció agrària i ramadera, lloc de residència de la família de l’arrendatari o del majoral i d’altres treballadors i centre d’esbarjo dels propietaris. Per a una millor comprensió del tema s’han escollit, tot i que també es treuen a col·lació altres exemples, dues possessions concretes: Son Fortesa d’Alaró (situada al Raiguer de Mallorca) i Raixa (ubicada als peus de la Serra de Tramuntana i de fàcil accés des de la capital). El motiu d’aquesta elecció es deu, en ambdós casos, al fet que es disposa de fonts de caire documental que permeten complementar l’anàlisi estrictament arquitectònica, alhora que comprendre el context en el qual sorgiren les infraestructures que s’analitzen. Així mateix, els dos casos seleccionats permeten posar l’accent en dos aspectes relacionats amb l’ús de l’aigua a les possessions mallorquines que han tingut gran transcendència fins a l’actualitat. D’una banda, l’aprofitament dels sistemes hidràulics d’origen musulmà, i, de l’altra, la combinació dels usos productius i estètics de l’aigua.