Pautas de consumo y condiciones de vida de los trabajadores de la tierra mediante los inventarios post mortem en Catalunya: el caso de la Selva (1750-1805)
DOI:
https://doi.org/10.1344/eha.2020.32.69-96Palabras clave:
Siglo XVIII, inventarios, trabajadores de la tierra, menestrals, consumo, condiciones de vida, propiedad de la tierraResumen
En el presente estudio se muestra el análisis de cerca de un centenar de inventarios post mortem de individuos etiquetados como trabajadores de la tierra, redactados notarías selvatanas a lo largo de la segunda mitad del siglo xviii, en tres cortes cronológicos concretos: 1750-1755, 1775-1780 y 1800-1805.
El objetivo es explorar la evolución de sus pautas de consumo, así como la de las posibilidades de acceso a la propiedad de la tierra. También reflexionamos sobre los procesos de diferenciación social y el surgimiento de un hashtag nuevo para identificar los trabajadores de la tierra enriquecidos: los menestrales.
Citas
ALLEN, Robert C. (2015). “The high wage economy and the industrial revolution: a restatement”, The Economic History Review, núm. 68(1), p. 1-22.
ALLEN, Robert C. (2013). Historia económica mundial: una breve introducción. Madrid: Alianza.
ALLEN, Robert C. (2009). The British industrial revolution in global perspective. Cambridge: Cambridge University Press.
ALLEN, Robert C. (2001). “The great divergence in European wages and prices from the Middle Ages to the First World War”, Explorations in Economic History, núm. 38(4), p. 411-447.
ALLEN, Robert C. (2000). “Economic structure and agricultural productivity in Europe, 1300–1800”, European Review of Economic History, núm. 4(1), p. 1-25.
ALLEN, Robert C. i WEISDORF, Jacob (2011). “Was there an ‘industrious revolution’before the industrial revolution? An empirical exercise for England, c. 1300–1830”, The Economic History Review núm 64(3), 715-729.
BREWER, John, i PORTER, Roy (Eds.) (2013). Consumption and the World of Goods. Londres: Routledge.
CLARK, Gregory. (2007). “The long march of history: Farm wages, population, and economic growth, England 1209–1869”, The Economic History Review, núm. 60(1), p. 97-135.
CLARK, Gregory (2005). “The condition of the working class in England, 1209–2004”, Journal of Political Economy, núm. 113(6), p. 1307-1340.
CLARK, Gregory (2001). “Farm wages and living standards in the Industrial Revolution: England, 1670-1869”, The Economic History Review, 477-505.
CODINA, Jaume (1998). El gir de 1750: origen y creixement modern de la població. Barcelona: Pagès Editors.
CONGOST, Rosa (2014). “Més enllà de les etiquetes. Reflexions sobre l’anàlisi dels grups socials humils. La regió de Girona (1770-1850)”, Recerques: Història, Economia, Cultura, núm. 68, p. 165-191.
CONGOST, Rosa (2010). “El declivi dels capítols matrimonials en el segle XX”. Dins ROS, Rosa (ed.). Els capítols matrimonials. Una font per a la Història Social. Girona: Associació d'Història Rural de les Comarques Gironines, Centre de Recerca d'Història Rural, p .89-102.
CONGOST, Rosa (2007a). “Sobre casos intermediaris i creixements espontanis. Els treballadors de la regió de Girona”, Estudis d'Història Agrària, núm.20, p. 133-154.
CONGOST, Rosa (2007b). Tierras, leyes, historia. Estudios sobre <>. Barcelona: Crítica.
CONGOST, Rosa (1997). “De pagesos a hisendats: Reflexions sobre l’anàlisi dels grups socials dominants. La regió de Girona (1780-1840)”, Recerques: història, economia, cultura, núm.35, p. 51-72.
CONGOST, Rosa i ROS, Rosa (2018). “Els inventaris de la gent humil: els treballadors de la regió de Girona al segle XVIII”. Dins MORENO, Belén (ed.). Els inventaris Post Mortem: Una font per a la història econòmica i social. Girona: Associació d'Història Rural de les Comarques Gironines, Centre de Recerca d'Història Rural, p. 63-86.
CONGOST, Rosa i ROS, Rosa (2013). “Change in society, continuity in marriage: an approach to social dynamics through marriage contracts (Catalonia, 1750-1850)”, Continuity and Change, núm. 28(2), p. 273-306.
CONGOST, Rosa, ROS, Rosa i SAGUER, Enric (2016). “Beyond life cycle and inheritance strategies: The rise of a middling social group in an Ancien Régime society (Catalonia, eighteenth Century)”, Journal of Social History, núm. 49(3), p. 617-646.
DE VRIES, Jan (2009). La revolución industriosa. Consumo y economía doméstica desde 1650 hasta el presente. Barcelona: Crítica.
DE VRIES, Jan (1994). “The industrial revolution and the industrious revolution”, Journal of Economic History, núm 54(2), p. 249-270.
ESTEVE, Eulàlia (2011). Homes, terres, cases i masos del Baix Empordà. Estudi de les transformacions socials als segles XVIII i XIX. (tesi doctoral). Girona: Universitat de Girona.
FERRER, Llorenç (2012). “El creixement divers de la Catalunya del segle XVIII. Protoindustrialització?”, Catalan Historical Review, núm. 5, p. 195-209.
FERRER, Llorenç (2007). “Una revisió del creixement demogràfic de Catalunya en el segle XVIII a partir dels registres parroquials”, Estudis d’Història Agrària, núm. 20, p. 17-68.
FONTANA, Josep (2019). Capitalisme i democràcia, 1756-1848: com va començar aquest engany. Barcelona: Edicions 62.
HUMPHRIES, Jane, i WEISDORF, Jacob (2019). “Unreal wages? Real income and economic growth in England, 1260–1850”, The Economic Journal, núm. 129(623), p. 2867-2887.
LEMIRE, Beverly (1997). Dress, culture and commerce: the English clothing trade before the factory, 1660-1800. Basingstoke: Macmillan.
LEMIRE, Beverly (1991). “Peddling fashion: salesmen, pawnbrokers, taylors, thieves and the second-hand clothes trade in England, c. 1700-1800”, Textile History, núm. 22, p. 67-82.
LEMIRE, Beverly (1988). “Consumerism in preindustrial and early industrial England: The trade in secondhand clothes”, The Journal of British Studies, núm. 27(1), p. 1-24.
MARFANY, Julie (2020). Terra, protoindústria i població a Igualada, c.1680-1829. Una via catalana de transició al capitalisme?. Girona: Associació d'Història Rural de les Comarques Gironines, Centre de Recerca d'Història Rural.
MARFANY, Julie (2010). “Els canvis en el costum: Igualada en el segle XVIII”. Dins ROS, Rosa (ed.). Els capítols matrimonials. Una font per a la Història Social. Girona: Associació d'Història Rural de les Comarques Gironines, Centre de Recerca d'Història Rural, p. 105-113.
MAS, Josep (2016a). “Canvis i continuïtats a l’àrea de Santa Coloma de Farners. Una aproximació a partir dels capítols matrimonials (1750-1805)”, Mestall. Butlletí de l’Associació d’Història Rural. núm. 40, p. 18.
MAS, Josep (2016b). “Transformacions socioeconòmiques a l'àrea de Santa Coloma de Farners (la Selva). Una aproximació a partir dels capítols matrimonials (1750-1805)”, Quaderns de la Selva, núm. 28, p. 71-85.
MCKENDRICK, Neil, BREWER, John i PLUMB, John H. (ed.). The Birth of the Consumer Society: The Commercialization of Eighteenth-Century England. Bloomington: Indiana University Press.
MORENO, Belén (Ed.). (2018). Els inventaris post mortem: una font per a la història econòmica i social. Girona: Associació d'Història Rural de les Comarques Gironines, Centre de Recerca d'Història Rural.
MORENO, Belén (2018). “Els inventaris post mortem catalans a l'època moderna: característiques, punts forts i punts febles”. Dins MORENO, Belén (ed.). Els inventaris Post Mortem: Una font per a la història econòmica i social. Girona: Associació d'Història Rural de les Comarques Gironines, Centre de Recerca d'Història Rural, p. 37-61.
MORENO, Belén (2007). Consum i condicions de vida a la Catalunya moderna. El Penedès, 1670-1790. Vilafranca del Penedès: Edicions i Propostes Culturals Andana.
POMERANZ, Kenneth (2000). The Great Divergence: China, Europe, and the Making of the Modern World Economy. Princeton: Princeton University Press.
RAMS, Emili (2002). “Els oficis perduts dels bosquerols de les Guilleries”, Revista d'etnologia de Catalunya, núm.20, p. 162-173.
ROCHE, Daniel (1991). La culture des apparences: une histoire du vêtement (XVIIe-XVIIIe siècle). París: Fayard.
ROS, Rosa (2010). “Capítols vilatans, capítols rurals. Els capítols matrimonials de Sant Feliu de Guíxols i la Vall d’ Aro (1780-1860)”. Dins ROS, Rosa (ed.). Els capítols matrimonials. Una font per a la Història Social. Girona: Associació d'Història Rural de les Comarques Gironines, Centre de Recerca d'Història Rural, p. 115-132.
SERRAMONTMANY, Albert (2015). Nivells de vida, dinàmiques socials i canvi històric. L'àrea de Besalú, 1750-1850. (Tesi doctoral). Girona: Universitat de Girona.
TORRA, Lídia (1999). “Pautas de consumo textil en la Cataluña del siglo XVIII. Una visión a partir de los inventarios post-mortem”. Dins TORRAS, Jaume i YUN, Bartolomé (Dirs.). Consumo, condiciones de vida y comercialización: Cataluña y Castilla, siglos XVII-XIX. Valladolid: Junta de Castilla y León, Consejería de Educación y Cultura, p. 89-105.
TORRAS, Jaume., i YUN, Bartolomé (Dirs.) (1999). Consumo, condiciones de vida y comercialización: Cataluña y Castilla, siglos XVII-XIX. Valladolid: Junta de Castilla y León, Consejería de Educación y Cultura.
TORRAS, Jaume (2010). “Jan De Vries, La revolución industriosa. Consumo y economía doméstica desde 1650 hasta el presente, Barcelona, Crítica, 2009, 518 pp.”, Revista de Historia Industrial, núm. 19, p. 181-183.
VOTH, Hans-Joachim (2001). “The longest years: new estimates of labor input in England, 1760–1830”, The Journal of Economic History, núm. 61(4), p. 1065-1082.
VOTH, Hans-Joachim (2000). Time and work in England 1750-1830. Oxford: Clarendon Press, p. 77-82.
WEATHERILL, Lorna (1988). Consumer behaviour and material culture in Britain, 1660-1760. Londres: Routledge.
WILLIAMSON, Jeffrey G. (2012). Comercio y pobreza: Cuándo y cómo comenzó el atraso del Tercer Mundo. Madrid: Planeta.
ZAMORA, Francisco de (1973). Diario de los viajes hechos en Cataluña. Barcelona: Curial.
Descargas
Publicado
Número
Sección
Licencia
Derechos de autor 2020 Josep Mas Ferrer
Esta obra está bajo una licencia internacional Creative Commons Atribución-NoComercial 4.0.
Desde el número 29 (2017), cuando se envía una propuesta, el autor conserva los derechos de autor pero otorga a la revista la primera publicación de la obra.
Los textos se difundirán con la licencia de reconocimiento No Comercial de Creative Commons(CC-BY-NC) que permite compartir la obra con terceros, siempre que se reconozca su autoría, la publicación inicial en esta revista, las condiciones de la licencia y no se haga un uso comercial.
