Familias camperolas, élites rurales y remença a Cataluña. El caso de Mollet del Vallès
DOI:
https://doi.org/10.1344/eha.2020.32.173-209Palabras clave:
remences, servitud, familias camperolas, universidad de parroquias, régimen señorialResumen
A partir del acta de la reunión de los campesinos remences de Mollet, Gallegos y Parets del año 1448 se puede hacer un análisis del papel de las familias campesinas remences de Mollet en la vida de la localidad antes y después del encuentro. Los campesinos más preeminentes de Mollet estaban sometidos al dominio señorial del obispo de Mollet desde siglos antes, como queda constatado en capbreus de los siglos xii y xiii. Las familias remences que encontramos en la reunión de 1448 formaron parte del grupo de alcurnias locales que controlaron el poder en Mollet, asumieron un protagonismo destacado en la formación de la entidad municipal y dirigieron las instituciones locales más allá de la Sentencia Arbitral de Guadalupe.
Citas
Alturo, Jesús (1985). L’arxiu antic de Santa Anna de Barcelona del 942 al 1200. 3 volums, Barcelona: Fundació Noguera.
Arimón, Glòria (2015). «Frederic Ros Sallent i Mollet del Vallès», Notes, num. 30, p. 175-192.
Ansó, Judith i Campoy, Glòria (2011). La vida rural a Gallecs. Dietaris de Joan Ros Herrero (1895-1978), Mollet del Vallès: Centre d’Estudis Molletans i Ajuntament de Mollet del Vallès.
Aventín, Mercè (1996). La societat rural a Catalunya en temps feudals, Barcelona: Columna.
Barbany, C. i altres (1996). De la balma a la masia. L’hàbitat medieval i modern al Vallès Oriental, Granollers: Museu de Granollers.
Baucells, Josep (1999). «Visitas pastorales: siglos XIV i XV», Memoria ecclesiae, num. 15, p. 165-294.
Benito, Pere (1993). «Hoc est breve. L’emergència del costum i els orígens de la pràctica de capbrevació (segles XI-XIII)». Dins A.A.D.D. Estudios sobre renta, fiscalidad y finanzas en la Cataluña bajomedieval, Barcelona: CSIC, p. 3-27.
Benito, Pere (2019). «El mas català com a estructura senyorial. Canvis i continuïtats al llarg de l'Edat Mitjana». D.D.A.A. «In Maritima». 2n Simposi sobre història, cultura i patrimoni del Maresme medieval. Masos, masies i bordes: activitats agràries i elements patrimonials", Vilassar de Dalt: Museu Arxiu de Vilassar de Dalt, Arxiu comarcal del Maresme i Maresme medieval, p. 77-108.
Bonnassie, Pierre (1981). Catalunya mil anys enrera, 2 volums, Barcelona: Edicions 62.
Bofarull, Pròspero (1856). Colección de Documentos Inéditos del Archivo de la Corona de Aragón. Vol. XII, Barcelona: Arxiu de la Corona d’Aragó.
Calbet, Josep Ma. i Corbella, Jacint (1981). Diccionari bibliogràfic de metges de Catalunya, 3 volums, Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana i Rafael Dalmau.
Corbalán, Joan i Lardín, Antoni (1993). «El segle XIX». Dins Moledo-Mollet. 993-1993, Mollet del Vallès: Ajuntament de Mollet del Vallès.
Cuadrada, Coral (1988). «El sagramental i les franqueses del Valès i del Maresme a l’edat mitjana». Dins D.D.A.A. XXXII Assemblea intercomarcal d’estudiosos. Granollers, 17 i 18 d’octubre de 1987, Granollers: Museu de Granollers, p. 203-2017.
Cuadrada, C. (1994). «La pagesia medieval, una classe homogènia? (Anàlisi de la condició social dels camperols del Maresme, segles XIII i XIV», Butlletí de la Societat Catalana d’Estudis Històrics, num. 5, p. 67-80.
Dantí, Jaume (2001). “Granollers: una vila amb places i porxos”, Lauro. Revista del Museu de Granollers, num. 21, p. 16-25.
Dantí, Jaume. (dir.) (2004). Parets 904-2004. Un poble, una parròquia, Parets del Vallès: Ajuntament de Parets.
Farías, Víctor (2002). «Entre ofensiva monàrquica i resistència senyorial. Sobre els orígens de la «servitud» dels homes de mas a la Catalunya dels segles XII-XIV», Recerques, num. 45-46, p. 139-170.
Farías, Víctor (2009). El mas i la vila a la Catalunya medieval. Els fonaments d’una societat senyorialitzada (segles XI-XIV), València: Publicacions de la Universitat de València.
Feliu, Gaspar (1992). «El pes econòmic de la remença i els mals usos», Anuario de estudios medievales, num. 22, p. 145-160.
Feliu, Gaspar (2011). «Rellegint la història dels remences de Jaume Vicens Vives», Butlletí de la Societat Catalana d’Estudis Històrics, num. 22, p. 33-64.
Fernández Trabal, Josep (2002). «El conflicte remença a la Catalunya del segle XV (1388-1486)», Afers: fulls de recerca i pensament, vol. 17, num. 42-43, p. 587-624.
Fernández-Cuadrench, Jordi (1997). «Crèdit jueu i solidaritat vilatana al Vallès», Estudis històrics i documents de l’Arxiu de Protocols, num.5, p. 43-58.
Ferrer, Ma. Teresa (1970). «El patrimoni reial i la recuperació dels senyorius jurisdiccionals en els estats catalano-aragonesos a la fi del segle XIV», Anuario de estudios medievales, num. 7, Annex 7, p. 370-376.
Ferrer. Ma. Teresa (1995). «El sagramental: una milícia camperola dirigida per Barcelona» a Barcelona quaderns d’història, num. 1, Barcelona, p. 61-70.
Ferrer, Ma. Teresa (1999). L’associació de municipis a l’Edat Mitjana. El carreratge de Barcelo¬na, Conferència. Saló de Cent, 10 de febrer de 1999. 750 aniversari dels privilegis atorgats per Jaume I a la ciutat de Barcelona, 1249-1999. Barce¬lona: Ajuntament de Barcelona.
Ferrer, Ma. Teresa (2003). «Viles i llocs associats a Barcelona a l’edat mitjana. El carreratge». Dins D.D.A.A. El món urbà a la Corona d’Aragó del 1137 als Decrets de Nova Planta. XVII Congrés d’Història de la Corona d’Aragó, vol. 3, p. 293-314.
Ferrer, Llorenç (2007). Hereus, pubilles i cabalers. El sistema de l’hereu a Catalunya, Catarroja: Afers.
Ferrer, Llorenç (2015). «La formació d’una estructura de la propietat de la terra a la Catalunya Vella (segles XVI-XIX)» a Manuscrits. Revista d’Història Moderna, núm. 33, p. 67-93.
Freedman, Paul H. (1988a). «L’ius maltractandi català». Dins Assaig d’història de la pagesia catalana (segles XI-XV), Barcelona: Edicions 62, p. 107-129.
Freedman, Paul H (1988b). «Juristes catalans i l’origen de la servitud». Dins Assaig d’història de la pagesia catalana (segles XI-XV), Barcelona: Edicions 62, p. 147-187.
Freedman, Paul H. (1988c). «La pagesia servil al segle XIII». Dins Assaig d’història de la pagesia catalana (segles XI-XV), Barcelona: Edicions 62, p. 107-130 i 131-146.
Freedman, Paul. H. (1993). Els orígens de la servitud pagesa a la Catalunya medieval, Vic: Eumo.
Freedman, Paul H. (1994). «Dues guerres pageses: remences catalans i camperols alemanys», Pedralbes, num. 14, p. 39-59.
Freedman, Paul H. (1999). Images of the medieval peasant, Stanford: Stanford University.
Freedman, P. H. (2013). «Servitud pagesa a la Catalunya medieval», Catalan historical review, num. 6 , p. 147-156.
Graupera, Joaquim (2019). «La sala i el tinell. L’ennobliment de les masies post-remences al Baix-Maresme (s.XV-XVI)» a Masos, masies i bordes. Activitats agràries i elements patrimonials. In maritima. Segon simposi sobre història, cultura i patrimoni del Maresme medieval, Vilassar de Dalt, Museu Arxiu de Vilassar de Dalt, Arxiu comarcal del Maresme i Maresme medieval p. 155-178
Guifré, Pere i Lluch, Rosa (2001). «Continuïtats del mas català abans i després de la sentència arbitral de Guadalupe (segles XV i XVI)» a El mas català durant l’edat mitjana i la moderna (segles IX-XVIII), CSIC, Barcelona, p. 593-610
Hernàndez, Francesc Xavier (2003). Història militar de Catalunya, vol. 3, Barcelona: Rafael Dalmau.
Hinojosa, Eduardo (1905). El régimen señorial y la cuestión agraria en Cataluña durante la Edad Media, Madrid: Librería general de Victoriano Suárez.
Homs, Ma. Mercè (2005). El sindicat remença de l’any 1448, Girona: Ajuntament de Girona i Fundació Noguera, Col·lecció Documents de l’Arxiu Municipal, num. 11.
Iglésies, Josep (1991). El fogatge de 1497. Estudi i transcripció. Vol. I, Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana i Rafael Dalmau.
Iglésies, Josep (1979). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Vol. I, Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana i Rafael Dalmau.
Lluch, Rosa (2005). Els Remences. La senyoria de l’almoina de Girona als segles XIV i XV, Girona: Associació d’Història Rural de les comarques gironines. Centre de recerca d’Història Rural.
Mallorquí, Elvis (1999). «Homes, viles i masos (Cruïlles, 1319)» a Homes, masos, història. La Catalunya del nord.est (segles XI-XX), Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.
Mallorquí, Elvis (2002). «Les campagnes de Gérone (Catalogne) au travers des capbreus de la première moitié du XIVè siècle». Dins A.A.D.D. Terriers et plans-terriers du XIIIe au XVIIIe siècle: actes du colloque de Paris (23-25 septembre 1998), Paris: Association d’Histoire des sociétés rurales et École national des Chartres, p.343-360.
Mallorquí, Elvis (2005). «El sobirà de Santa Creu d’Horta (Osor): del mas medieval a la masia moderna» a Quaderns de la Selva, num. 17, p. 81-103.
Mallorquí, Elvis (2011). Parròquia i societat rural al bisbat de Girona. Segles XIII i XIV, Barcelona: Fundació Noguera.
Mallorquí, Elvis (2018). «Els remences de Cassà de la Selva» a Les guerres i els seus efectes. Cassà de la Selva, segles XIV-XX, Cassà de la Selva: Ajuntament de Cassà de la Selva, p. 47-66.
Marco, Xavier (2008). «La diferenciació pagesa a la Catalunya baixmedieval: la revisió del cas de la Vall d’Aro» a Estudis d’història agrària, num. 21, p. 125-149.
Martínez, Alejandro (2009). «El senyors de la Marina de la Selva. Segles XIII-XIV» Singladures, num. 26, p. 23-41.
Matas, O. i Roig, J. (2007). «La intervenció arqueològica a la plaça Prat de la Riba, 14 (Mollet del Vallès): els primers indicis arqueològics del Molletum medieval», Notes, num. 22, p. 29-43.
Monjas, Lluís (2005). Les comunitats parroquials del Baix Llobregat a finals de l’edat mitjana, Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat i Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat.
Ortí, Pere i To, Lluís (2014). «Serfdom and standards of living of the catalan peasantry before and after Black Death of 1348» a Schiavitú e servaggio nell’economia europea, secc. XI-XVIII. Atti della “Quarantacinquesima Settimana di Studi. 14-18 aprile 2013, Prato, Florència, p. 155-172.
Ortí, Pere i To. Lluís (2017). «Des terriers médiévaux et modernes au registre de la propriété en Catalogne». Dins A.A.D.D. Estimes, compoix et cadastres. Histoire d'un patrimoine commun de l'Europe méridionale. Du document fiscal au patrimoine documentaire, 25 i 25 Setembre 2015, Toulouse: Le pas d’oiseau, p. 3-19.
Pérez, Xavier (1993a). «L’època moderna». Dins Moledo-Mollet. 993-1993, Mollet del Vallès: Ajuntament de Mollet del Vallès.
Pérez, Xavier (1993b). «El règim municipal al Baix Vallès en el segle XVI», Notes, num. 7, p. 59-76.
Pérez, Xavier (2014). «Plànol del Baix Vallès, 1726» a Notes, num. 29, p. 53-58.
Pons Guri, Josep Ma. (1988). Les col.leccions de Costums de Girona, Barcelona: Fundació Noguera.
Pons Guri, Josep. Ma. (1989a). «Relació jurídica de la remença i els mals usos a les terres gironines (segles XIII-XV)». Dins Recull d’estudis d’història jurídica catalana. Vol. III, Barcelona: Fundació Noguera, p. 323-338.
Pons Guri, Josep Ma. (1989b). «Un fogatjament desconegut de l'any 1358». Dins Recull d’estudis d’història jurídica catalana. Vol. I, Barcelona: Fundació Noguera, p. 255-449.
Pons Guri , Josep Ma. (1989c). «Entre l’emfiteusi i el feudalisme», a Recull d’estudis d’història jurídica catalana. Vol. III, Barcelona: Fundació Noguera, p. 185-192.
Pruenca, Esteve (1995). Diplomatari de Santa Maria d’Amer, Barcelona: Fundació Noguera.
Reche, Albert (2014). L’Speculo de 1764. Una aproximació documental al Montornès medieval, Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat i Ajuntament de Montornès del Vallès.
Richou, Montserrat (2012). La terra, la família i la mort al Baix Maresme (1348-1486), Barcelona: Fundació Noguera.
Riera, Antoni (1992). «El bisbat de Girona al primer terç del segle XV. Aproximació al context sòcio-econòmic de la sèrie sísmica olotina (1427-1428)», Anuario de Estudios Medievales, num. 22, p. 161-204.
Rius, Josep (1945). Cartulario de Sant Cugat del Vallès. Vol. III, Barcelona: CSIC.
Rosell, Mercè (1988). «Mollet i el Vallès durant la guerra contra Joan II (1462-1472)», Notes, num. 2, p. 17-24.
Sabaté, Flocel (2007). El sometent a la Catalunya medieval, Barcelona: Rafael Dalmau.
Salrach, Josep Ma. (1989). «La pesta negra i els orígens del problema remença» a Pere el Cerimoniós i la seva època. Anuario de estudios medievales, annex 24, p. 13-34.
Sales, Lluís (2010). «El setge i l’ocupació del castell de Cassà de la Selva (1329): un conflicte jurisdiccional entre senyories provocat per les alenacions del patrimoni reial», Quaderns de la Selva, num. 22, p. 55-77.
Sánchez, Manuel (1995). El naixement de la fiscalitat d’Estat a Catalunya (segles XII-XIV), Vic: Eumo i Universitat de Girona.
Sánchez, Manuel (1996). «Violencia señorial en la Cataluña Vieja: la possible práctica del ius maletractandi en el término de Castellfollit (primer tercio del siglo XIV)», Miscel.lània de textos medievals, num. 8, p. 199-229.
Sans i Travé, Josep Ma. (ed.) (1992). Dietari o llibre de jornades de Jaume Safont (1411-1484), Barcelona: Fundació Noguera.
Sans i Travé, Josep Ma. (dir.) (1994). Dietaris de la Generalitat de Catalunya. Vol.1, Barcelona: DOGC.
Sanz, Antoni Ll. (1985). «La pabordia d’Aro de la catedral de Girona, 1180-1343». Dins A.A.D.D. Estudi General. La formació i expansió del feudalisme català, num. 5-6, pàgs. 419-436.
Serra, Eva (1980). «El règim feudal català abans i després de la Sentència Arbitral de Guadalupe», Recerques, num. 10, p. 17-32.
Sobrequés, Jaume (1987). “La bandera de Barcelona durant la campanya de 1462”. Dins La guerra civil catalana del segle XV. Vol. I, Barcelona: Edicions 62, p. 267-299.
Tarrés, Josep. Ma. (1988). Parets del Vallès. Aproximació històrica al segle XVIII, Parets del Vallès: Ajuntament de Parets del Vallès.
Terrades, Ignasi (1984). El món històric de les masies. Conjectures generals i casos particulars, Barcelona: Curial.
To, Lluís (1993). «Le mas catalan du XIIè siècle; genèse et évolution d’une structure d’encadrement et d’asserviment de la paysanenerie» a Cahiers de civilisation médiévale, num. 36, 2, abril-juny, p. 151-177.
To, Lluís (1997). Família i hereu a la Catalunya nord-oriental (segles X-XII), Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.
To, Lluís (2000). «Els remences i el desenvolupament de les viles catalanes a l’entorn de 1200», Dins A.A.D.D. La ciutat i els poders/La vile et les pouvoirs. Actes du colloque du Huitième centenaire de la carte de Perpignan 23-25 octobre 1997, Perpignan: Presses universotaires de Perpignan.
To, Lluís (2011). «Els orígens de la Remença des de Jaume Vicens Vives fins als nostres dies», Plecs d’Història Local, num. 143, novembre, pàgs. 3-5.
Vicens Vives, Jaume (1978). Historia de los remensas (en el siglo XV), Barcelona: Vicens Vives.
Vicens Vives, Jaume (1954). El Gran Sindicato Remensa (1488-1508), Madrid: CSIC.
Vila, Josep Ma. Pancorbo, Ainhoa (2009). «La topografia urbana de Granollers entre els segles XI i XVI. Estat de la qüestió i hipòtesi de configuració», Lauro. Revista del Museu de Granollers, num. 30, pàgs. 10-32.
Vilaginés, Jaume (1996). «La batalla de Mollet de la Guerra del Francès», Notes, num. 10, p. 37.56.
Vilaginés, Jaume (2000). La implantació del feudalisme a la societat del Vallès Oriental. Segles X-XII. Espai, alimentació i societat (Tesi doctoral). Barcelona: Universitat de Barcelona.
Vilaginés, Jaume (2001). El paisatge, la societat i l’alimentació al Vallès Oriental, Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, p. 191-198.
Vilaginés, Jaume (2006). La gent i el paisatge. Estudis sobre el Vallès medieval, Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.
Vilaginés, Jaume (2007). Cavallers, pagesos i templers. Santa Perpètua a l’edat mitjana (segles X-XII), Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat i Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda.
Vilaginés, Jaume (2017). «El somni de Joan Borrell. Els remences de Mollet. Famílies pageses i servitud en els segles XIV i XV» a Notes, 33, p. 41-55.
Vilaginés, Jaume (2020). «De la domus de Vilatzir a la Torre de Malla. Un centre de poder senyorial en el Vallès a l’edat mitjana», Notes, num. 35, p. 9-35.
Vilar, Pierre (1986). Catalunya dins de l’Espanya moderna, vol.1, 3a edició, Barcelona: Edicions 62.
Descargas
Publicado
Número
Sección
Licencia
Derechos de autor 2020 Jaume Vilaginés Segura
Esta obra está bajo una licencia internacional Creative Commons Atribución-NoComercial 4.0.
Desde el número 29 (2017), cuando se envía una propuesta, el autor conserva los derechos de autor pero otorga a la revista la primera publicación de la obra.
Los textos se difundirán con la licencia de reconocimiento No Comercial de Creative Commons(CC-BY-NC) que permite compartir la obra con terceros, siempre que se reconozca su autoría, la publicación inicial en esta revista, las condiciones de la licencia y no se haga un uso comercial.
