The Use of Arts through digital technology in Distance Education. The case of the Mental Health Social Work Course.
DOI:
https://doi.org/10.1344/its.i5.46646Paraules clau:
educació a distància, tecnologia digital, arts visuals, Treball Social, salut mentalResum
Es presenta l’ús de la tecnologia digital i les arts visuals en l’ensenyament superior durant el segon confinament per coronavirus a Grècia. Es va demanar a els/les estudiants que participessin activament en una activitat basada en l’art i que reflexionessin sobre pensaments i sentiments relatius a la salut mental. Se’ls va convidar a una visita virtual a l’exposició titulada «Life on the line», organitzada per una ONG que produeix art públic polifacètic, recapta fons i inicia campanyes centrades en la salut mental, les persones sense llar i l’addicció al Canadà. Es va demanar als alumnes que seleccionessin un pòster i anotessin els sentiments i pensaments en relació amb la salut mental. Els objectius eren adquirir una visió dels problemes de salut mental a través d’un mètode experimental que utilitza les arts. Ens centrem en els enfocaments teòrics i els mètodes del Treball Social que s’integren amb les arts visuals. L’avaluació va ser de tipus qualitatiu. Es conecten les dades analitzades amb els conceptes teòrics de la salut mental, ja que es refereix a la influència de la pandèmia en les condicions i experiències personals. Tot això es presenta de manera exhaustiva, indicant els beneficis educatius per a els/les estudiants juntament amb les implicacions per a l’educació en Treball Social. Al mateix temps, es destaca la important contribució de la tecnologia digital en l’Educació Superior.
Referències
Abidah, A., Hidaayatullaah, H. N., Simamora, R. M., Fehabutar, D., & Mutakinati, L. (2020). The impact of covid-19 on Indonesian education and its relation to the philosophy of “Merdekabelajar”. Studies in Philosophy of Science and Education, 1(1), 38-49. https://doi.org/10.46627/sipose.v1i1.9
Arendt, H. (2006). “The Crisis in Education”, in Between Past and Future. Penguin
Bakirtzis, Κ. (2000). Experiential education and motives for learning. Pedagogical Review, 30, 87 – 109.
Byrne, M. (2001). Grounded theory as a qualitative research methodology. AORN Journal, 73 (6), 1155- 1156. https://doi.org/10.1016/S0001-2092(06)61841-3
Camus, A. (1942). Le myth de Sisyphe. Gallimard
Cook, E.P. (1990). Gender and Psychological Distress. Journal of Counseling and Development, 68 (4), 371-375.
Danis, F.S. (2016). Teaching domestic violence online: A step forward or a step backward? Violence against Women,22(12), 1476–1483. https://doi.org/10.1177/1077801215626810
Dewey, J. (1997). Experience and education. Macmillan.
Deloudi, M. (2002). Experiential Learning [Βιωματικήμάθηση]. Review of Educational Issues, 6, 145- 159. Pedagogical Institution.
Filippou, D. & Karantana, P. (2003). Two hundred five (205) experiential exercises for animation of psychotherapy, social work, and education groups. Kastaniotis.
Fook, J. (2012). Social Work: A Critical Approach to Practice. SAGE.
Goffman, Ε. (1963). Notes on the Management of Spoiled Identity. Simon & Schuster.
Hughes, A., & Noble, A. (Eds.). (2003). Phototextualities: Intersections of photography and narrative. UNM Press.
Kandylaki, A. (2009). Social Work in a multicultural environment, 2nd Vol. Athens: Self publication.
Katsama, I., & Bourmpaki, E. (2017). Bullying in primary education. A social work intervention with students. Journal of Education and Social Policy. 4(3), 98-111. www.jespnet.com
Kokkos, A. (2005). Adult Education. Metexmio
Link, B. G. (1987). Understanding labeling effects in the area of mental disorders: An assessment of the effects of expectations of rejection. American Sociological Review, 52, 96-112. https://doi.org/10.2307/2095395
Martin, J. K., Pescosolido, B.A. & Tuch, S.A. (2000). Of fear and loathing. The role of “disturbing behavior”, labels, and causal attributions in shaping public attitudes toward people with mental illness. Journal of Health and Social Behavior, 41, 208-223. https://doi.org/10.2307/2676306
Mason, J. (2017). Qualitative researching. Sage.
Offord, M. (2023). Educational Technology: A Post digital Social Tradition. Postdigital Science and Education, 1-24. https://doi.org/10.1007/s42438-023-00445-1
Papouli, E., Chatzifotiou, S., & Tsairidis, C. (2020). The use of digital technology at home during the COVID-19 outbreak: Views of social work students in Greece. Social Work Education, 39(8), 1107-1115. https://doi.org/10.1080/02615479.2020.1807496
Pearlin, L. I. (1989). The sociological study of stress. Journal of health and social behavior, 241-256. https://doi.org/10.2307/2136956
Pearlin, L. I., & Schooler, C. (1978). The structure of coping. Journal of health and social behavior, 2-21. https://doi.org/10.2307/2136319
Poulopoulos, Ch. (2014). Crisis, Fear, and disruption of social cohesion. Topos
Prosser, J. (1998). Image-based research. Routledge Falmer.
Rogers, A. (1999). Teaching Adults. Metexmio
Robson, C. (2002). Real World Research: A Resource for Social Scientists and Practitioner-Researchers. Blackwell Publishers
Schachtel, E. G. (1959). Metamorphosis: on the development of effect, perception, attention, and memory. Basic Books.
Soulis, S.G. (2008). A school for all. From Research to Practice: The pedagogy of inclusion. Gutenberg Publications.
Tsergas, N. (2021). La Photographie dans le Conseil et la Thérapie comme Outil de Prise de Conscience de Soi, de Développement Personnel et de Changement Thérapeutique. Review of Counselling and Guidance, 126-127, 53-75.
Tzouvara, V., Papadopoulos, C., & Randhawa, G. (2016). Systematic review of the prevalence of mental illness stigma within the Greek culture. International Journal of Social Psychiatry, 62(3), 292-305. https://doi.org/10.1177/0020764016629699
Triliva, S. & Anagnostopoulou, T. (2008). Experiential Learning. Topos Publications.
Tsitlakidou, E., & Manousou, E. (2013). The role of the teacher in supporting autonomy within the distance learning process. Journal of Open and Distance Education and Educational Technology, 9(1), 47-61.
Veletsianos, G., Jandrić, P., MacKenzie, A., & Knox, J. (2024). Postdigital Research: Transforming Borders into Connections. Postdigital Science and Education, 1-20. https://doi.org/10.1007/s42438-023-00450-4
Weiser, J. (2014). Establishing the framework for using photos in art therapy (and other therapies) practices. Arteterapia, 9, 159- 190. https://doi.org/10.5209/rev_ARTE.2014.v9.47490
Worell, J. & Remer, P. (2003). Feminist Perspectives in Therapy: Empowering Diverse Women. Wiley.
Zisi, A. (2013). Society, Community and Mental Health. Gutenberg Publications.
Descàrregues
Publicades
Com citar
Número
Secció
Llicència
Drets d'autor (c) 2025 Irene Katsama
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement-NoComercial 4.0.
El/la autor/a que publica en aquesta revista està d’acord amb els termes següents: (1) El/la autor/a conserva els drets d’autoria i atorga a la revista el dret de primera publicació de l’obra, (2) Els textos es difondran amb la llicència de reconeixement de Creative Commons detallada en aquest apartat.
Els autors/es certifiquen que els enviaments no han estat presentats ni es presentaran en altres publicacions científiques, transferint de forma no exclusiva els drets d’explotació a la revista per a la divulgació de l’article en qualsevol dels formats possibles (imprès, electrònic, difusió a mitjans de comunicació, xarxes socials o qualsevol altre). En el cas d’haver estat presentat prèviament, però no publicat, és necessari realitzar aquest aclariment.
La revista s’edita sota llicència Creative Commons Atribución-NOCOMERCIAL 4.0 Internacional (CC BY-NC 4.0). Es permet l'accès immediat i gratuit i a qualsevol usuari llegir, descàrregar, copiar, distribuir, imprimir, cercar o enllaçar amb els textos complets dels articles, rastrejar-los per a indexar-los, passar-los com a dades a un software o emprar-los per a quasevol altre finalitat lícita sempre i quan no es faci un ús comercial. Els manuscrits de la revista poden ser reproduïts total o parcialment, sempre que es citi correctament la font. Els autors/es poden depositar la versió final dels seus articles en repositoris institucionals o de la seva elecció.
La revista exercirà aquest dret més enllà dels seus propis mitjans (web o impresos) sempre que ajudi a la difussió dels continguts (inclusió a bases de dades, repositoris o similars d'institucions externes)
Difusió de continguts
La revista es reserva el dret a difondre en canals impresos o electrònics el contingut dels articles, incloent les xarxes socials i mitjans de comunicació, entre altres.
