El pes del diagnòstic en Treball Social. Una mirada crítica sobre etiquetatge i estigma.
DOI:
https://doi.org/10.1344/its.i5.47263Paraules clau:
estigma, etiquetatge, Treball Social, èticaResum
L’objectiu d’aquest treball és desenvolupar alguns conceptes teòrics rellevants que permetin reflexionar sobre la pràctica del Treball Social i les conseqüències del poder que s’exerceix a través de les categories diagnòstiques i l’etiquetatge. Per a això, en primer lloc, s’exposarà l’entramat teòric vinculat a la Nova Escola de Chicago i l’Interaccionisme Simbòlic, posant èmfasi en el que posteriorment es va denominar labelling theory (o teoria de l’etiquetatge). En segon lloc, s’explora el concepte d’estigma des d’una perspectiva sociològica, al·ludint al procés interaccional que li va atribuir Goffman (1963/2012a). En tercer lloc, s’exposen alguns problemes ètics i epistemològics en l’ús de categories diagnòstiques en l’àmbit del Treball Social. Finalment, es plantegen una sèrie de conclusions que serveixen com a punt de partida per a pensar el Treball Social des d’una posició ètica que desplaci el fer professional de l’etiquetatge (d’objectes) a l’apoderament i l’emancipació (de subjectes).
Referències
Álvarez-Uría, F. y Varela, J. (1989). Sujetos frágiles. Ensayos de sociología de la desviación. Fondo de cultura económica.
Arias Astray, A. (2024). El trabajo social como disciplina y profesión: debates y panorámica actual. En J. Garcés (Ed.). Tratado de General de Trabajo Social, Servicio Sociales y Política Social. A. Arias Astray y R. M. Díez (Coords.). Trabajo Social. Vol I (pp. 83-117). Tirant lo Blanch.
Ávila, D. y García, S. (2015). Entre el riesgo y la emergencia: la nueva protección social en el marco del dispositivo securitario neoliberal en D. Ávila y S. García (coord.) Enclaves de riesgo. Gobierno neoliberal, desigualdad y control social (pp. 83-104). Traficantes de sueños.
Becker, H. (2018). Outsiders. Hacia una sociología de la desviación. Siglo XXI.
Berger, P. L. y Luckmann, T. (1968). La construcción social de la realidad (Vol. 975). Amorrortu.
Brea, J., Arias, A. y Alonso, D. (2024). Trabajo Social y Salud Pública. Genealogía de una relación recíproca. Cuadernos de Trabajo Social, 37(1), 115-155. https://dx.doi.org/10.5209/cuts.90116
Colectivo IOÉ (1995). Despolitización de la cuestión social. Reflexiones en torno a la marginación. Estudios sociológicos, 12.
Cury, S. P., y Arias Astray, A. (2016). Hacia una definición actual del concepto de «diagnóstico social». Breve revisión bibliográfica de su evolución. Alternativas. Cuadernos de Trabajo Social, 23, 9-24. http://dx.doi.org/10.14198/ALTERN2016.23.01
Foucault, M. (1987). El orden del discurso. Tusquets
Foucault, M. (1994). Dits et écrits IV. Gallimard
Foucault, M. (2007). Historia de la sexualidad. Vol. 1. La voluntad del saber. Siglo XXI.
Foucault, M. (2014). Del gobierno de los vivos: curso en el Collège de France (1979-1980). Fondo de cultura económica.
Fustier García, N. (2020). El diagnóstico social: Una propuesta metodológica desde el Trabajo Social. https://diposit.ub.edu/dspace/handle/2445/177084
Goffman, E. (2012a). Estigma. La identidad deteriorada. Amorrortu
Goffman, E. (2012b). Internados. Ensayos sobre la situación social de los enfermos mentales. Amorrortu.
Hughes, E. C. (1945). Dilemmas and Contradictions of Status. American Journal of Sociology, L, 353-359. https://doi.org/10.1086/219652
Kitsuse, J. I. (1962). Societal Reaction to Deviant Behavior: Problems of Theory and Method. Social Problems, 9, 248. https://doi.org/10.2307/799235
Lemert, E. (1951). Social pathology. McGraw-Hill.
Lemert, E. (1972). Human Deviance, Social Problems, and Social Control. Prentice-Hall.
Link, B. G., Cullen, F. T., Struening, E., Shrout, P. E. & Dohrenwend, B. P. (1989). A Modified Labeling Theory Approach to Mental Disorders: An Empirical Assessment. American Sociological Review, 54(3), 400-423. https://doi.org/10.2307/2095613
Miranda Aranda, M. (2003). Pragmatismo, interaccionismo simbólico y trabajo social. De cómo la caridad y la filantropía se hicieron científicas [Tesis de doctorado]. Universitat Rovira i Virgili
Richmond, M. E. (2017). Social diagnosis. Russell Sage Foundation.
Rotenberg, M. (1974). Self-labelling: A missing link in the ‘societal reaction’theory of deviance. The Sociological Review, 22(3), 335-354.
Scheff, T. (1970). El rol del enfermo mental. Amorrortu.
Scheff, T. (1974). The Labelling Theory of Mental Illness. American Sociological Review, 39(3), 444-452. https://doi.org/10.2307/2094300
Simmons, J. L. (1965). Public stereotypes of deviants. Social Problems, 13, 223-232. https://doi.org/10.2307/798906
Spector, M., & Kitsuse, J.I. (2001). Constructing Social Problems (1st ed.). Routledge. https://doi.org/10.4324/9781315080512
Tannenbaum, F. (1938). Crime and the community. Columbia University Press. https://doi.org/10.7312/tann90782
Thoits, P. A. (1985). Self-Labeling Processes in Mental Illness: The Role of Emotional Deviance. American Journal of Sociology, 91(2), 221-249. https://doi.org/10.1086/228276
Wacquant, L. (2010). Castigar a los pobres. El gobierno neoliberal de la inseguridad social. Gedisa.
Descàrregues
Publicades
Com citar
Número
Secció
Llicència
Drets d'autor (c) 2025 Juan Brea Iglesias, Andrés Arias Astray, David Alonso Gonzalez
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement-NoComercial 4.0.
El/la autor/a que publica en aquesta revista està d’acord amb els termes següents: (1) El/la autor/a conserva els drets d’autoria i atorga a la revista el dret de primera publicació de l’obra, (2) Els textos es difondran amb la llicència de reconeixement de Creative Commons detallada en aquest apartat.
Els autors/es certifiquen que els enviaments no han estat presentats ni es presentaran en altres publicacions científiques, transferint de forma no exclusiva els drets d’explotació a la revista per a la divulgació de l’article en qualsevol dels formats possibles (imprès, electrònic, difusió a mitjans de comunicació, xarxes socials o qualsevol altre). En el cas d’haver estat presentat prèviament, però no publicat, és necessari realitzar aquest aclariment.
La revista s’edita sota llicència Creative Commons Atribución-NOCOMERCIAL 4.0 Internacional (CC BY-NC 4.0). Es permet l'accès immediat i gratuit i a qualsevol usuari llegir, descàrregar, copiar, distribuir, imprimir, cercar o enllaçar amb els textos complets dels articles, rastrejar-los per a indexar-los, passar-los com a dades a un software o emprar-los per a quasevol altre finalitat lícita sempre i quan no es faci un ús comercial. Els manuscrits de la revista poden ser reproduïts total o parcialment, sempre que es citi correctament la font. Els autors/es poden depositar la versió final dels seus articles en repositoris institucionals o de la seva elecció.
La revista exercirà aquest dret més enllà dels seus propis mitjans (web o impresos) sempre que ajudi a la difussió dels continguts (inclusió a bases de dades, repositoris o similars d'institucions externes)
Difusió de continguts
La revista es reserva el dret a difondre en canals impresos o electrònics el contingut dels articles, incloent les xarxes socials i mitjans de comunicació, entre altres.
