Percepció del suport formal en persones en situació de sensellarisme: accessibilitat i eficàcia dels serveis al Centre Municipal d’Acollida de Santa Cruz de Tenerife.
DOI:
https://doi.org/10.1344/its.i5.47293Paraules clau:
sensellarisme, exclusió social, centre d’acolliment, suports formalsResum
El sensellarisme és la manifestació de l’extrema exclusió social generada per factors estructurals, personals, relacionals i institucionals que es troben interconnectats i que s’agreuja per l’estigma i els prejudicis de la societat que dificulta la seva integració social. A través d’aquest estudi es proposa explorar les percepcions de les persones en situació de sensellarisme sobre el suport i recursos disponibles per la seva atenció, analitzant la seva eficàcia i accessibilitat. Per a comprendre a fons les seves experiències, es va emprar un enfocament qualitatiu exploratori basat en entrevistes a deu persones residents en el Centre Municipal d’Acolliment de Santa Cruz de Tenerife, utilitzant un guió d’entrevista dissenyat específicament per a aquest estudi, validat per persones expertes i professionals i ajustat segons la percepció de persones en situació de sensellarisme. Els resultats mostren que, encara que alguns participants valoren positivament els suports rebuts, uns altres perceben barreres i discriminació en l’accés als serveis. A més, la desocupació i la precarietat econòmica són les causes predominants de la seva situació, acompanyades de factors com la migració i problemes familiars. Aquestes troballes subratllen l’heterogeneïtat en les experiències de sensellarisme i la influència de l’estigma en l’accés als recursos. És necessari abordar tant les necessitats materials com emocionals d’aquestes persones, proposant estratègies integrades que promoguin la seva inclusió i benestar social.
Referències
Aubry, T., Duhoux, A., Klodawsky, F., Ecker, J. & Hay, E. (2016). A longitudinal study of predictors of housing stability, housing quality, and mental health functioning among single homeless individuals staying in emergency shelters. American Journal of Community Psychology, 58(1-2), 123-135. https://doi.org/10.1002/ajcp.12067
Boesveldt, N. F. (2019). Denying homeless persons access to municipal support. International Journal of Human Rights in Healthcare, 12(3), 179-191. https://doi.org/10.1108/IJHRH-01-2018-0005
Bretherton, J. & Mayock, P. (2021). Women’s homelessness: European evidence review. https://doi.org/10.15124/yao-3xhp-xz85
Cabrera, P. J. y Rubio, M. J. (2008). Las personas sin hogar, hoy. Revista del Ministerio de Trabajo e Inmigración, (75), 51-74.
Calvo, F., Carbonell, X. & Badia, M. (2018). Homelessness and unemployment during the economic recession: The case of the city of Girona. European Scientific Journal, ESJ, 14(13), 59. https://doi.org/10.19044/esj.2018.v14n13p59
Calvo, F., Rived-Ocaña, M., Font-Mayolas, S. y Carbonell, X. (2021). Sinhogarismo y salud mental durante la Gran Recesión (2008-2017): El efecto de la inmigración. Revista Española de Salud Pública, 95. https://ojs.sanidad.gob.es/index.php/resp/article/view/558
Cáritas Diocesana de Tenerife (2021). Las personas en situación de exclusión residencial extrema en Tenerife. https://caritastenerife.org/conocenos/informes-y-documentacion/
Cáritas Diocesana de Tenerife (2022). Exclusión residencial extrema en Tenerife en tiempos de COVID. https://caritastenerife.org/conocenos/informes-y-documentacion/
Cáritas Diocesana de Tenerife (2023). Exclusión Residencial Extrema en Tenerife, Post COVID. https://caritastenerife.org/conocenos/informes-y-documentacion/
Chassman, S., Sasser, G., Chaparro Rucobo, S., Calhoun, K., Barman-Adhikari, A., Bacon, B., Gorgens, K. & Brisson, D. (2023). Substance use and housing stability among individuals experiencing homelessness and a traumatic brain injury: The role of social support. Psychoactive, 2(2), 144-161. https://doi.org/10.3390/psychoactives2020010
Cummings, C., Lei, Q., Hochberg, L., Hones, V. I. & Brown, M. (2022). Social support and networks among people experiencing chronic homelessness: A systematic review. The American Journal of Orthopsychiatry, 92(3), 349-363. https://doi.org/10.1037/ort0000616
Curry, S., Baiocchi, A., Tully, B. A., Garst, N., Bielz, S., Kugley, S. & Morton, M. (2021). Improving program implementation and client engagement in interventions addressing youth homelessness: A meta-synthesis. Children and Youth Services Review, 120. ht- tps://doi.org/10.1016/j.childyouth.2020.105691
Díaz González, J. M. (2021). La realidad en ámbitos de exclusión social: análisis del conflicto sobre las personas sin hogar [tesis]. Universidad de La Laguna.
Díaz González, J. M., Rodríguez Hernández, J. A. y Rosales Álamo, M. J. (2022). Análisis del conflicto en un re
curso para personas en situación de sinhogarismo: Diseño y validación de la hoja de registro de los factores asociados. Cuadernos de Trabajo Social, 35(1), 71-80. https://dx.doi.org/10.5209/cuts.75872
Díaz González, J. M., Delgado Castilla, A., González Gómez, E. y Mejías Expósito, J. (2023). La intervención profesional con personas en situación de sinhogarismo: Manual operativo para profesionales del ámbito social. Aula Magna Proyecto clave McGraw Hill.
Edgar, B. (2009). European Review of Statistics on Homelessness. FEANTSA.
European Federation of National Organizations Working with the Homeless (FEANTSA). (2016). Homelessness and Violence Against Women Addressing the Link and Responding Effectively. https://www.feantsa.org/download/homelessness_and_vaw_final_en3689319608159706711.pdf
European Federation of National Organizations Working with the Homeless (FEANTSA) (2017). European Typology of Homelessness and Housing Exclusion. https://www.feantsa.org/download/ethos2484215748748239888.pdf
European Anti-Poverty Network (EAPN-ES) (2023). El estado de la pobreza: Primer avance de resultados. EAPN-ES. https://www.eapn.es
Fitzpatrick-Lewis, D., Ganann, R., Krishnaratne, S., Ciliska, D., Kouyoumdjian, F. G. & Hwang, S. W. (2022). A qualitative systematic review on the experiences of homelessness among older adults. BMC Geriatrics, 22, 50. https://doi.org/10.1186/s12877-022-03016-2
Fleischman, Y., Willen, S., Davidovitch, N. & Mor, Z. (2015). Migration as a social determinant of health for irregular migrants: Israel as case study. Social Science & Medicine, 147, 89-97. http://dx.doi.org/10.1016/j.socscimed.2015.10.046
Fleury, M., Grenier, G., Sabetti, J., Bertrand, K., Clément, M. & Brochu, S. (2021). Met and unmet needs of homeless individuals at different stages of housing reintegration: A mixed-method investigation. PLoS ONE, 16 (1). https://doi.org/10.1371/journal.pone.0245088
Gámez Ramos, T. (2017). Personas sin hogar. Un análisis de género del sinhogarismo. UMA
Giansanti, E., Lindberg, A. & Joormann, M. (2022). The status of homelessness: Access to housing for asylum-seeking migrants as an instrument of migration control in Italy and Sweden. Critical Social Policy, 42(4), 586-606. https://doi.org/10.1177/02610183221078437
Guillén, A. I., Panadero, S. & Vázquez, J. J. (2021). Disability, health, and quality of life among homeless women: A follow-up study. American Journal of Orthopsychiatry, 91(4), 569. https://doi.org/10.1037/ort0000559
Hernández García, V., Tadeo Delgado, L. y Díaz González, J. M. (2024). El fenómeno de puerta giratoria: La interseccionalidad entre los factores que generan la reincidencia en la situación de sinhogarismo. Revista de Treball Social, 226, 13-39. https://doi.org/10.32061/RTS2024.226.01
Hogan, B. E., Linden, W. & Najarian, B. (2002). Social support interventions: Do they work? Clinical Psychology Review, 22(3), 381-440. https://doi.org/10.1016/S0272-7358(01)00102-7
Hsia, R. & Gil-González, D. (2021). Perspectives on Spain´s
legislative experience providing access to healthcare to irregular migrants: A qualitative interview study. BMJ Open, 11. https://doi.org/10.1136/bmjopen-2021-050204
Hsu, H., Rountree, J., Lindhorst, T. & Royer, C. (2023). Loneliness among homeless-experienced older adults with cognitive or functional impairments: Qualitative findings from the HOPE HOME study. BMC Public Health, 23, 112. https://doi.org/10.1186/s12889-022-13073-7
Instituto Nacional de Estadística (2022). Encuesta a las personas sin hogar 2022. https://www.ine.es/dyngs/INEbase/es/operacion.htm?c=Estadistica_C&cid=1254736176817&menu=ultiDatos&idp=1254735976608
Kaur, H., Saad, A., Magwood, O., Alkhateeb, Q., Mathew, C., Khalaf, G. & Pottie, K. (2021). Understanding the health and housing experiences of refugees and other migrant populations experiencing homelessness or vulnerable housing: a systematic review using GRADE-CERQual. CMAJ Open, 9(2), 681-692. https://doi.org/10.9778/cmajo.20200109
Luchenski, S., Maguire, N., Aldridge, R. W., Hayward, A., Story, A., Perri, P., Withers, J. & Clint, S. (2018). What works in inclusion health: overview of effective interventions for marginalised and excluded populations. The Lancet, 391(10117), 266-280. https://doi.org/10.1016/S0140-6736(17)31959-1
Marinucci, M., Riva, P., Lenzi, M., Lasagna, C., Waldeck, D., Tyndall, I. & Volpato, C. (2023). On the lowest rung of the ladder: How social exclusion, perceived economic inequality and stigma increase homeless people’s resignation. The British Journal of Social Psychology, 62(4), 1817-1838. https://doi.org/10.1111/bjso.12657
Matulič, M. V., Boixadós, A., Vicente, I. de, Abella, P. y Caïs, J. (2019). Dones en situació de sense llar a la ciutat de Barcelona. Célebre Editorial.
Matulič-Domadzič, V., Munté-Pascual, A., De Vicente-Zueras, I. & León-Jiménez, S. (2020). “Life starts for me again.” The social impact of psychology on programs for homeless people: Solidarity networks for the effectiveness of interventions. Frontiers in Psychology, 10. https://doi.org/10.3389/fpsyg.2019.03069
Matulič Domandzic, M. V., Fustier-García, N., Díaz González, J. M. y González Gómez, E. (2024). Desafiando el silencio: mujeres sin hogar, violencia de género y las barreras institucionales a debate. Prisma Social, 44, 4-30. https://revistaprismasocial.es/article/view/5302
Ministerio de Derechos Sociales y Agenda 2030 (2023). Estrategia Nacional para la lucha contra el sinhogarismo en España 2023-2030. Ministerio de Derechos Sociales y Agenda. https://www.agenda2030.gob.es/derechos-sociales/servicios-sociales/Personas-sin-hogar/docs/Estrategia.2_PSH20232030.pdf
Mosley, J. E. (2021). Cross-Sector Collaboration to Improve Homeless Services: Addressing Capacity, Innovation, and Equity Challenges. The ANNALS of the American Academy of Political and Social Science, 693(1), 246-263. https://doi.org/10.1177/0002716221994464
Mwaniki, D., Osei-Kofi, N., MacPhail, C. & Bosire, E. (2023). Social exclusion concepts, measurement, and a global estimate. PLOS ONE, 18(3), e0298085. https://doi.org/10.1371/journal.pone.0298085
Nisar, H., Morrissey, N., Carr, C., Horseman, C. & Okyere,
D. (2020). Implementing Approaches to Address. Unsheltered Homelessness. U. S. Department of Housing and Urban Development / Office of Policy Development and Research. https://www.huduser.gov/portal/publications/Implementing-Aprroaches-to-Address-Unsheltered-Homlessness-2020.html
O’Regan, K., Ellen, I. & House, S. (2021). How to address homelessness: Reflections from research. The ANNALS of the American Academy of Political and Social Science, 693(1), 322-332. https://doi.org/10.1177/0002716221995158
Panadero, S. y Pérez-Lozao, M. (2014). Personas sin hogar y discapacidad. Revista Española de Discapacidad, 2(2), 7-26. https://www.cedid.es/redis/index.php/redis/article/view/136
Phillips, D. & Kuyini, A. B. (2018). Consumer participation at Specialist Homelessness Services: Do the homeless have a say in the services they receive? International Social Work, 61(6), 1095-1115. https://doi.org/10.1177/0020872817695644
Rodríguez-Moreno, S., Panadero, S. & Vázquez, J. J. (2020). Risk of mental ill-health among homeless women in Madrid (Spain). Archives of Women’s Mental Health, 23(5), 657-664. https://doi.org/10.1007/s00737‐020‐01036‐w
Santos-Olmo, A. B., Sánchez-Iglesias, I., Zamorano, S., Díaz-González, J. M. & Muñoz Lopez, M. (2024). Social stigma toward people experiencing homelessness: A survey with a representative sample in Spain. Stigma and Health. https://dx.doi.org/10.1037/sah0000525
Tarricone, R. & Tsouros, A. D. (2022). Examining the social networks of older adults receiving informal or formal care: A systematic review. BMC Geriatrics, 22, 112. https://doi.org/10.1186/s12877-023-04190-9
Van Straaten, B., Rodenburg, G., Van der Laan, J., Boersma, S. N., Wolf, J. R. & Van de Mheen, D. (2017). Self‐reported care needs of Dutch homeless people with and without a suspected intellectual disability: A 1.5‐year follow‐up study. Health & Social Care in the Community, 25(1), 123-136. https://doi.org/10.1111/hsc.12287
Descàrregues
Publicades
Com citar
Número
Secció
Llicència
Drets d'autor (c) 2025 José Manuel Díaz González, Lucía González González, Shahina Mayumy Valenzuela Herrera
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement-NoComercial 4.0.
El/la autor/a que publica en aquesta revista està d’acord amb els termes següents: (1) El/la autor/a conserva els drets d’autoria i atorga a la revista el dret de primera publicació de l’obra, (2) Els textos es difondran amb la llicència de reconeixement de Creative Commons detallada en aquest apartat.
Els autors/es certifiquen que els enviaments no han estat presentats ni es presentaran en altres publicacions científiques, transferint de forma no exclusiva els drets d’explotació a la revista per a la divulgació de l’article en qualsevol dels formats possibles (imprès, electrònic, difusió a mitjans de comunicació, xarxes socials o qualsevol altre). En el cas d’haver estat presentat prèviament, però no publicat, és necessari realitzar aquest aclariment.
La revista s’edita sota llicència Creative Commons Atribución-NOCOMERCIAL 4.0 Internacional (CC BY-NC 4.0). Es permet l'accès immediat i gratuit i a qualsevol usuari llegir, descàrregar, copiar, distribuir, imprimir, cercar o enllaçar amb els textos complets dels articles, rastrejar-los per a indexar-los, passar-los com a dades a un software o emprar-los per a quasevol altre finalitat lícita sempre i quan no es faci un ús comercial. Els manuscrits de la revista poden ser reproduïts total o parcialment, sempre que es citi correctament la font. Els autors/es poden depositar la versió final dels seus articles en repositoris institucionals o de la seva elecció.
La revista exercirà aquest dret més enllà dels seus propis mitjans (web o impresos) sempre que ajudi a la difussió dels continguts (inclusió a bases de dades, repositoris o similars d'institucions externes)
Difusió de continguts
La revista es reserva el dret a difondre en canals impresos o electrònics el contingut dels articles, incloent les xarxes socials i mitjans de comunicació, entre altres.
