Una revisió sistemàtica exploratòria sobre l’eficàcia de la mediació escolar a l’educació secundària obligatòria.
DOI:
https://doi.org/10.1344/its.i5.47426Paraules clau:
Treball Social, mediació escolar, Educació Secundària Obligatòria, conflictes, eficàciaResum
El present estudi s’ha orientat a la Mediació Escolar com a mecanisme de resolució pacífica de conflictes. La mediació es duu a terme en entorns educatius a causa del seu alt potencial per a la gestió i resolució de conflictes. Atès que la Mediació Escolar constitueix una de les àrees d’intervenció del Treball Social, l’objectiu de l’estudi va versar sobre la valoració de l’eficàcia de la Mediació Escolar com una estratègia de resolució de conflictes en l’Educació Secundària Obligatòria en la pràctica del Treball Social. Es va efectuar una Revisió Sistemàtica Exploratòria que va determinar la inclusió de nou articles de recerca. Per a això, van ser consultades les bases de dades Web of Science i Scopus. Els resultats obtinguts, van permetre establir l’eficàcia de la Mediació Escolar, traduïda específicament en la millora del clima escolar i de les relacions interpersonals. Com a conclusió, es va destacar la importància de la formació en habilitats necessàries per a garantir l’eficàcia de la Mediació Escolar, emfatitzant la necessitat de posseir determinats valors i tècniques personals per a estar en condicions d’intervenir en aquest àmbit.
Referències
Aguirre, A., Almirall, J. I., Alzate, R., Boqué, M. C., Cárdenas, J. J., Carpena, A., Castellano, E., Checa, P., Cuellar, C., Cuellar, R. J., Gorbeña, L., Grau, A., López, F., Merino, C., Murciano, D., Notó, C., Romero, C., Sevilla, M. J., y Vinyamata, E. (2005). La mediación escolar una estrategia para abordar el conflicto. Editorial Laboratorio Educativo.
Alves, M., & Vanderlei, G. (2021). Resilience in the japanese pop culture: methodological possibilities as a conflict mediation tool in the educational field. Conhecimento & Diversidade, 13(31), 152-163. https://doi.org/10.18316/rcd.v13i31.8852
Andronnikova, O. A., & Radzikhovskaya, O. E. (2020). Specifics of the Attitude of Students with Deviant Behaviour to School Mediation Service. Journal of Siberian Federal University. Humanities & Social Sciences, 13(9), 1517–1528. http://dx.doi.org/10.17516/1997-1370-0660
Avivar, S., Prado, V., & Parra, D. (2022). Effectiveness of the FHaCE Up! Program on School Violence, School Climate, Conflict Management Styles, and Socio-Emotional Skills on Secondary School Students. Sustainability, 14(24), 1-15. https://doi.org/10.3390/su142417013
Bekir, S., & Bedel, A. (2015). The Investigation of the Effect of Negotiation and Mediation Training on Interpersonal Problem-Solving Approaches and Anger of Adolescents. Education and Science, 40(182), 63-75.
Benítez, F. J., Rodríguez, A. J., y Herrera, M. (2022). Construcción y Validez del Cuestionario de Habilidades Socioemocionales para la Mediación Escolar en adolescentes escolarizados. Electronic Journal of Research in Educational Psychology, 21(3), 693-722.
De Armas, M. (2003). La mediación en la resolución de conflictos. Educar, (32), 125-136. https://raco.cat/index.php/Educar/article/view/20783
De Prada, J., y López, J. A. (2008). La mediación como estrategia de resolución de conflictos en el ámbito escolar. Documentación social, (148), 99-116.
DeVoogd, K., Lane-Garon, P., & Kralowec, C. A. (2016). Direct Instruction and Guided Practice Matter in Conflict Resolution and Social-Emotional Learning. Wiley Online Library, 33(3), 279-296. https://doi.org/10.1002/crq.21156
Franco, G.C. (2021). Digital practices, sexuality and education in a public middle school. Educação, 46(1), 1-24. https://doi.org/10.5902/1984644443284
Gallego, L. E., Giraldo, R., y Posada, J. (2024). Mediación y conciliación escolar en Caldas (Colombia): un escenario esperanzador para la paz. Revista Latinoamericana de Ciencias Sociales, Niñez y Juventud, 22(1), 1-25. https://doi.org/10.11600/rlcsnj.22.1.5533
Jordán, J. E., Jiménez, A., & López, M. A. (2021). Violence and school mediation in Ecuadorian adolescents. Revista Dilemas Contemporáneos: Educación, Política y Valores, 8(3), 1-20. https://doi.org/10.46377/dilemas.v8i3.2656
Kraus, A., & Wojtas, N. (2021). Labour Migration of Parents and Threats to Children and Youth. Journal of Risk and Financial Management, 14(8), 1-11. https://doi.org/10.3390/jrfm14080377
Lacerda, L., Cabral, R., Ferreira, J. E., Cedraz, A., Soares, V. R., & De Lima, S. (2022) Violência contra crianças e adolescentes: intervenções multiprofissionais da Atenção Primária à Saúde na escola. Saúde em Debate, 46(3), 201-212. https://doi.org/10.1590/0103-11042022E315
Lima, A. (2016). Definició global del treball social a Melbourne (2014). Revista de treball social, 207, 143-154.
Lodi, E., Perrella, L., Lepri, G. L., Scarpa, M. L., & Patrizi, P. (2022). Use of Restorative Justice and Restorative Practices at School: A Systematic Literature Review. International Journal of Environmental Research and Public Health, 19(1), 1-34. https://doi.org/ 10.3390/ijerph19010096
Manchado, R., Tamames, S., López, M., Mohedano, L., D’Agostino, M. y Veiga, J. (2009). Revisiones Sistemáticas Exploratorias. Medicina y Seguridad del Trabajo, 55(216), 12-19. http://dx.doi.org/10.4321/S0465-546X2009000300002
Montero, D., López, P., Martínez, B., & Moreno, D. (2022). The Mediating Role of Classroom Climate on School Violence. International Journal of Environmental Research and Public Health, 18(6), 1-8. https://doi.org/10.3390/ijerph18062790
Moreira, A., Marcolino, G., Nunes, H., Tavares, R., & Magalhães, T.M. (2018). Percepções dos adolescentes sobre a violência em um assentamento rural: uma análise qualitativa. Saúde em Debate, 42(4). 95-106. https://doi.org/10.1590/0103-11042018S407
Page, M., McKenzie, J. E., Bossuyt, P. M., Boutron, I., Hoffmann, T. C., Mulrow, C. D., Shamseer, L., Tetzlaff, J. M., Akl, E. A., Brennan, S., Chou, R., Glanville, J., Grimshaw, J. M., Hróbjartsson, A., Lalu, M., Li, T., Loder, E., Mayo-Wilson, E., McDonald, S. …, Moher, D. (2021). Declaración PRISMA 2020: una guía actualizada para la publicación de revisiones sistemáticas. Revista Española de cardiología, 74, 790-799. https://doi.org/10.1016/j.recesp.2021.06.016
Rojo, M. I., y Ferrando, M. (2023). El lado positivo del conflicto escolar. La razón histórica. Revista hispanoamericana de historia de las ideas, 57, 172-181. www.revistalarazonhistorica.com
Sookjung, L. (2018). Understanding the dynamics among acculturative stress, coping, and growth: A grounded theory of the Korean immigrant adolescent experience. Children and Youth Services Review, 94. 105-114. https://doi.org/10.1016/j.childyouth.2018.09.030
Sánchez-Porro, D. G. y González, E. (2017). Los programas de mediación escolar como herramientas para la promoción de unas relaciones de pareja saludables en la adolescencia. Revista Española de Orientación y Psicopedagogía, 28(1), 72-85. https://doi.org/10.5944/reop.vol.28.num.1.2017.19359
Vázquez, O. (coord). (2004). Libro blanco del título de grado en trabajo social. ANECA.
Descàrregues
Publicades
Com citar
Número
Secció
Llicència
Drets d'autor (c) 2025 María Hoyos Urba, Joan Albert Riera Adrover
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement-NoComercial 4.0.
El/la autor/a que publica en aquesta revista està d’acord amb els termes següents: (1) El/la autor/a conserva els drets d’autoria i atorga a la revista el dret de primera publicació de l’obra, (2) Els textos es difondran amb la llicència de reconeixement de Creative Commons detallada en aquest apartat.
Els autors/es certifiquen que els enviaments no han estat presentats ni es presentaran en altres publicacions científiques, transferint de forma no exclusiva els drets d’explotació a la revista per a la divulgació de l’article en qualsevol dels formats possibles (imprès, electrònic, difusió a mitjans de comunicació, xarxes socials o qualsevol altre). En el cas d’haver estat presentat prèviament, però no publicat, és necessari realitzar aquest aclariment.
La revista s’edita sota llicència Creative Commons Atribución-NOCOMERCIAL 4.0 Internacional (CC BY-NC 4.0). Es permet l'accès immediat i gratuit i a qualsevol usuari llegir, descàrregar, copiar, distribuir, imprimir, cercar o enllaçar amb els textos complets dels articles, rastrejar-los per a indexar-los, passar-los com a dades a un software o emprar-los per a quasevol altre finalitat lícita sempre i quan no es faci un ús comercial. Els manuscrits de la revista poden ser reproduïts total o parcialment, sempre que es citi correctament la font. Els autors/es poden depositar la versió final dels seus articles en repositoris institucionals o de la seva elecció.
La revista exercirà aquest dret més enllà dels seus propis mitjans (web o impresos) sempre que ajudi a la difussió dels continguts (inclusió a bases de dades, repositoris o similars d'institucions externes)
Difusió de continguts
La revista es reserva el dret a difondre en canals impresos o electrònics el contingut dels articles, incloent les xarxes socials i mitjans de comunicació, entre altres.
