Neurofilosofia de les emocions

Authors

DOI:

https://doi.org/10.1344/joned.v1i1.31702

Keywords:

Emoció, amígdala, escorça prefrontal, conducta, moralitat, acció, aprenentatge, coneixement

Abstract

L’emoció ens mou. L’emoció ens empeny. No la podem negar, hi és i la necessitem. Quan és sincera, pura i genuïna ens captiva. Ens la creiem i la valorem per sobre de tot. Ens dona sentit. És un oasi de veritat en un desert incert. L’emoció ens uneix, ens defineix, ens despulla, ens ensenya i ens iguala. L’esforç de comunicar, la lluita interna: la solució al conflicte.

La vulnerabilitat que en resulta però, ens fa susceptibles a manipulacions maquiavèl·liques i a creences imposades. Com sobreviure als mites i a les guerres d’interessos? A les sectes, l’homeopatia, l’astrologia o les teories conspiradores?

Tradicionalment, la qüestió de les emocions humanes (origen, significat, implicacions, regulació, etcètera) s’ha analitzat des d’un punt de vista metafísic des de les branques de la filosofia i la teologia. Tanmateix, la neurociència moderna ha obert nous horitzons en la comprensió de l’humà i la seva relació amb el món, descobrint que les emocions s’originen al cervell, en les anomenades amígdales cerebrals, i es gestionen des de l’escorça prefrontal, en conjunt amb altres funcions executives. Es pot establir un paral·lelisme entre les propostes filosòfiques i els coneixements actuals en neurociència? Què en saben la filosofia i la neurociència de tot plegat?

El següent article pretén explorar els grans interrogants existencials embarcant-se amb curiositat i decisió a la recerca de la naturalesa de l’emoció.

Emotion moves us. Emotion pushes us. We cannot deny it, it is there, and we need it. When emotion is sincere, pure and genuine, it captivates us. We believe it and we value it above anything else. It gives us a sense. It is an oasis of truth in an uncertain desert. Emotion unites us, defines us, undresses us, shows us and makes us equal. The effort to communicate, the inner battle: the solution to the conflict.

The resulting vulnerability, however, makes us susceptible to Machiavellian manipulations and imposed beliefs. How can we survive to the myths and self-interest wars? To the sects, homeopathy, astrology or conspiracy theories?

Traditionally, the question of human emotions (origin, meaning, implications, regulation, etcetera) has been analyzed from a metaphysical perspective from the branch of philosophy and theology. However, modern neuroscience has opened new horizons in terms of human understanding and its relation with the world, discovering that emotions originate in the brain, in a part that is called amygdala, and are managed in the prefrontal cortex, together with other executive functions. Can a parallelism be set up between philosophical suggestions and nowadays neuroscientist knowledge? What do philosophy and neuroscience know about it all?

The following article pretends to explore the big existential questions, getting involved with curiosity and determination in search of the nature of emotion.  

Author Biography

Hug Casals, Universitat de Barcelona. Facultat de Biologia.

Bsc in Biology

References

1. Kolb B, Whishaw IQ. Neuropsicología humana. En: 7a ed. Panamericana; 2017. p. 548-573.

2. Bisquerra R. De la passió a l’emoció: Fonaments per a l’educació emocional. Temps d’Educació, Univ Barcelona. 2017;52:253-67.

3. Casado C, Colomo R. A Parte Rei. Revista de filosofia. 2006;47:1-10. Disponible a: http://serbal.pntic.mec.es/AParteRei/1

4. Sellés JF. «Los filósofos y los sentimientos». Serie universitaria; 2011.

5. Elster J. Alquimias de la mente: la racionalidad y las emociones. Barcelona: Paidós; 2002.

6. Sartre J-P. Bosquejo de una teoría de las emociones. Alianza; 2015.

7. Bueno D, Bufill E, Colom F, Redolar Ripoll D, Sánchez X, Vieta i Pascual E. Les profunditats de la ment: Com percebem el funcionament del nostre cervell. Univ de Barcelona; 2017.

8. Bueno D. Cerebroflexia. Plataforma; 2016.

9. Vilarroya O. Somos lo que nos contamos: cómo los relatos construyen el mundo en que vivimos. Ariel; 2019.

10. Ramachandran VS. The tell-tale brain: a neuroscientist’s quest for what makes us human. W. W. Norton; 2011.

11. Sapolsky RM. Behave: the biology of humans at our best and worst. Random House; 2017.

12. Damasio AR. Y el cerebro creo al hombre. Destino; 2010.

13. Alonso JR. Historia del cerebro: una historia de la humanidad. Almuzara; 2018.

14. Barrett LF, Barberán G. La Vida secreta del cerebro: cómo se construyen las emociones. Paidós; 2018.

15. Damasio AR. En busca de Spinoza neurobiología de la emoción y los sentimientos. Crítica; 2011.

16. Ekman P. Emotion Families | Facial Expressions of Emotion | Paul Ekman Group [Internet]. 2016 [citat 13 maig 2020]. Disponible a: https://www.paulekman.com/blog/emotion-families-part-1/

17. Ridley M. The origins of virtue: human instincts and the evolution of cooperation. Penguin Books; 1998.

18. Bonilla L. «La joia i la basarda són emocions típicament catalanes». Ara [Internet]. 2011 [citat 8 juny 2020]; Disponible a: https://www.ara.cat/cronica/joia-basarda-emocions-tipicament-catalanes_0_469753033.html

19. Jackson JC, Watts J, Henry TR, List JM, Forkel R, Mucha PJ, et al. Emotion semantics show both cultural variation and universal structure. Science (80- ). 20 desembre 2019;366(6472):1517-22.

20. Finkielman S. Hipócrates, el arte médico, el racionalismo y la astrología. Med (Buenos Aires) [Internet]. 2011 [citat 8 juny 2020]; Disponible a: http://www.indiana.

21. López-Muñoz F, Rubio G, Molina JD, Alamo C. La glándula pineal como instrumento físico de las facultades del alma: Una conexión histórica persistente. Neurologia. 1 abril 2012;27(3):161-8.

22. Ramírez Goicoechea E. Antropología «compleja» de las emociones humanas. Isegoria. 2001;25.

23. Purves D. Neurociencia. En: 5a ed. Panamericana; 2016. p. 647-667.

24. McCraty R. Science of the Heart: Exploring the Role of the Heart in Human Performance. Vol. 2, HeartMath Institute. 2015.

25. Darwin C. La expresión de las emociones. 1872.

26. Vilarroya O. La disolución de la mente: una hipótesis sobre cómo siente, piensa y se comunica el cerebro. Tusquets; 2002.

27. Sofia G. Diálogos entre teatro y neurociencias. Paso de Gato; 2012.

28. Darwin C. El origen de las especies. 1859.

29. Castro S, Marcos A, Ransanz ARP, di Gregori C. Las emociones en la ciencia y en el arte. Arte y Cienc. 2011;273-307.

30. Cavalli Sforza LL. La evolucion de la cultura. Anagrama; 2004.

31. Bueno D. Trenca-t’hi el cap: la cultura com a motor de la re-evolució cerebral. Destino; 2019.

32. Nussbaum MC, Santos Mosquera A. Emociones políticas: ¿por qué el amor es importante para la justicia? Paidós; 2014.

33. Han B-C. Psicopolítica: neoliberalismo y nuevas técnicas de poder. Herder; 2014.

34. Illouz E, Ibarburu J. Intimidades congeladas: las emociones en el capitalismo. Katz; 2007.

35. Sabido Ramos O. Georg Simmel y los sentidos: una sociología relacional de la percepción*. Rev Mex Sociol [Internet]. 2017 [citat 2 juny 2020];79 no2. Disponible a: http://mexicanadesociologia.unam.mx/index.php/v79n2/230-v79n2-a6

36. Yuval Noah H. 21 Lessons for the 21st Century. Vintage Digital; 2018.

Downloads

Published

2020-07-15