La bola de cristal

Una aproximación a la neuroeducación en la etapa de Educación Primaria

Autors/ores

  • Alejandro Lolumo Peiro Profesor

DOI:

https://doi.org/10.1344/joned.v3i1.38320

Paraules clau:

Educació Primària, disseny universal de l’aprenentatge, funcions cognitives, benestar, mentalitat de creixement, neuroeducació

Resum

En un informe elaborat per David Bueno i Torrens (1) per a la International Bureau of Education de la UNESCO, es van analitzar alguns estudis científics relacionats amb la mentalitat de creixement, l’èxit acadèmic i el benestar. La idea que les habilitats intel·lectuals són mal·leables, inclosa la intel·ligència, han portat moltes escoles i sistemes educatius a adoptar intervencions sobre la mentalitat de creixement. Una de las línies més recents és que, si un estudiant comprèn com funciona i com aprèn el cervell, pot incrementar la seva habilitat intel·lectual; pot començar a adquirir sensació de control sobre el seu propi aprenentatge. La principal d’aquesta experiència didàctica és donar resposta a una qüestió: si el cervell és el director d’operacions que l’alumnat utilitza en tots els seus processos, no hauria de conèixer com fer-lo servir de la millor manera possible per aprendre? Seria una qüestió interessant que s’introduís el coneixement del cervell en l’aprenentatge durant tota l’etapa de Primària. L’alumnat utilitza i desenvolupa els processos de memorització, atenció, control inhibitori, flexibilitat cognitiva…, però en múltiples ocasions no n’és conscient. El disseny universal per a l’aprenentatge, identificat amb les sigles DUA i definit per Rose i Meyer (2), ens transmet que cal que les tres xarxes neuronals (de reconeixement, estratègica i afectiva) estiguin activades en més d’un moment a fi de permetre que l’aprenentatge tingui lloc al cervell. Per tal d’incidir en aquestes tres xarxes i potenciar l’aprenentatge del nostre cervell, descobrirem, justificarem i desenvoluparem diferents metodologies relacionades amb l’aprenentatge col·laboratiu, l’aprenentatge amb expressió plàstica y cinestèsica, les rutines de pensament i la gamificació. Després d’implementar aquesta experiència didàctica i d’haver valorat el ritme d’aprenentatge de l’alumnat, es pot afirmar que han après un punt de vista diferent sobre el cervell, com a estructura i eina, ja que el tipus de metodologies desenvolupades tenen la validesa científica que demostra un impacte en l’aprenentatge. Al llarg dels darrers anys s’han implementat projectes d’educació emocional en el currículum. Per tant, es podria aprofitar per abordar coneixements bàsics de neurociència, atès que són funcions útils en les competències socials i personals de l’alumnat.

Referències

Bueno D. Growth in learning, academic attainment, and well-being. IBRO/IBE-UNESCO Science of Learning Briefings. 2021; pp. 1-18.

Meyer A, Rose DH. Teaching Every Student in the Digital Age. Universal Design for Learning. Alexandria, VA: Associatión for Supervision and Curriculum Development. 2002.

Blackwell LS, Trzesniewski KH, Dweck CS. Implicit theories of intelligence predict achievement across an adolescent transition: A longitudinal study and an intervention. Child Development.2007; 78(1):246–263.

Dweck C. “Mindsets and math/science achievement”. Carnegie-IAS Commission on Mathematics and Science Education. 2008.

Hanson JL, Hair N, Shen DG, Shi F, Gilmore JH, et al. Correction: Family Poverty Affects the Rate of Human Infant Brain Growth. PLOS ONE. 2015; 10(12): e0146434.

Adesope O et al. Rethinking the use of tests: a meta-analysis of practice testing. Review of Educational Research. 2017; 87: 659-701.

Thompso, RA, Nelson CA. Developmental science and the media: Early brain development. American Psychologist. 2001; 56(1): 5–15.

Mora F. Neuroeducación: sólo se puede aprender aquello que se ama. Alianza Editorial. 2013.

Willis J. “Cooperative learning is a brain turn-on”. Middle School Journal. 2007.

Sousa, D, Pilecki, T. From STEM to STEAM: Using Brain-Compatible Strategies to Integrate the Arts. Thousand Oaks, CA: Sage. 2013; 280 pp.

Hardiman M et al. “The effects of arts integration on long-term retention of academic content”. Mind, Brain and Education. 2014; 8(3): 144-148.

Diamond A, Ling DS. “Conclusions about interventions, programs, and approaches for improving executive functions that appear justified and those that, despite much hype, do not”. Developmental Cognitive Neuroscience. 2016; 18: 34-48.

Descàrregues

Publicades

2022-07-07 — Actualitzat el 2022-07-13